Fa temps que em pregunto què se n’ha fet dels ous blancs, perquè tots els que trobo són de color marró. No recordo des de quan els ous blancs van desaparèixer dels supermercats i fins i tot de les botigues i els grups de consum que venen aliments ecològics, on l’aposta per la diversitat alimentària hauria de facilitar-ne la presència. De fet, només he trobat ous blancs en un lloc, una parada del mercat del barri, al costat dels ous de guatlla, estruç o ànec. No és que s’ofereixin com una raresa, però només se’n troben a les botigues especialitzades. Per què?
Ous Vivas
Davant el dubte pregunto a la persona que conec que més sap d’ous, el meu pare. Va començar a treballar venent ous amb setze anys al costat del meu avi, qui va ser un dels primers distribuïdors d’ous a Sabadell, allà a mitjan anys cinquanta. El negoci portava per nom, Ous Vivas. Anys més tard, van obrir una parada al Mercat Central de Sabadell, primer a càrrec de la meva àvia, i quan aquesta ho va deixar va passar a les mans de la seva nora, la meva mare. A la família, ja veieu, hem tocat molt els ous.
–Pare, què se n’ha fet, dels ous blancs?
–La gent no els vol, prefereix l’ou ros, té més presència. És qüestió de modes.
–Però, quan jo era petita, això ja era així?
–En part sí. Els ous blancs eren per a les pastisseries i els restaurants, que no tenien tantes manies. I a més l’ou blanc era més barat.
–Per què?
–Perquè era blanc i ningú ho volia.
–I a la parada que teníem al mercat, el blanc es venia?
–Molt poc comparat amb el de color marró, ho compraven les famílies que no tenien gaires diners.
–Però, l’ou marró és millor que el blanc?
–No, què va! El color depèn de la raça de la gallina. Les gallines rosses els posen marrons, i les gallines blanques de to blanc.
Aquest canvi en el consum té un impacte en la mena de gallines que es crien
L’Institut d’Estudis de l’Ou confirma el que s’ha dit. “No hi ha cap diferència nutricional entre els ous blancs i bruns, ni de qualitat”, asseguren. El que passa és que “els ous marrons s’han associat des de fa anys amb ous de camp, i per això la demanda ha portat al fet que aquí els ous siguin sobretot d’aquest color”. Un 90% dels ous que es consumeixen anualment a l’Estat espanyol són bruns, i tan sols un 10% són blancs. No obstant això, aquest canvi en el consum sí que té un impacte en la mena de gallines que es crien, prioritzant unes races per sobre de les altres, amb la consegüent pèrdua de diversitat ramadera.
Seguretat alimentària en perill
El mateix passa amb el consum de llegums, cereals, fruites, verdures, carn o lactis. Cada vegada la nostra alimentació depèn de menys cultius. La ingesta d’arròs, soja, blat i blat de moro, que anys enrere es limitava a determinades zones geogràfiques, actualment s’ha globalitzat. A més, ho han fet només certes varietats. En l’actualitat, tan sols cinc tipus d’arròs proporcionen el 95% de les collites als majors països productors i el 96% de les vaques de munyiment a l’Estat espanyol pertanyen a una sola raça, la frisona, la més comuna a escala mundial en producció lletera. En canvi, què se n’ha fet de cultius com ara el mill, el sègol o el sorgo?
S’aposta per aquells aliments més productius o que s’adapten millor a les característiques d’un mercat global
Avancem cap a un món amb menys diversitat i més inseguretat alimentària. Es redueix dràsticament el ventall del que mengem en funció dels interessos de les empreses agroalimentàries. Ja sigui perquè, com en el cas dels ous, la indústria s’ajusta als gustos dels consumidors o, com passa en la majoria de les ocasions, s’aposta pels aliments més productius o els que s’adapten més bé a les característiques d’un mercat global, on el menjar ha de viatjar llargues distàncies. Es tracta d’una dinàmica que redueix la diversitat agrícola i ramadera, en benefici del mercat. La pregunta a fer-se és la següent, què passarà si un dia una plaga o una malaltia afecta a aquestes varietats? Tindrem el plat assegurat?
I no sols això, com afirmen els autors d’un estudi sobre l’impacte d’aquesta homogeneïtzació en la seguretat alimentària, una de les conseqüències d’una dieta poc variada és que resulta més difícil ingerir els micronutrientes necessaris. Al mateix temps, “la preferència per aliments densos energèticament, basats en un nombre limitat de cultius agrícoles globals i productes processats s’associa a l’augment de malalties com la diabetis, problemes de cor o alguns tipus de càncer”. Queda clar que la nostra salut està en joc.
Una situació que s’aguditzarà amb el canvi climàtic, ja que la intensitat dels fenòmens meteorològics que implica impactarà de ple en la producció agrària. Una dinàmica que afectarà en particular les poblacions més vulnerables. Al cap i a la fi, ja no es tracta de si tenim ous blancs o no al nostre abast sinó de com un model agrícola i alimentari pensat per i per als interessos d’uns pocs acaba amb la nostra salut i la del planeta.
