Dormíem i ens hem despertat, deia l’animosa consigna del 15-M, sobrevalorant bastant les nostres forçes. Les sotregades socioeconòmiques dels darrers anys ens han fet remoure enmig del son i obrir un ull, una miqueta; per desgràcia, no hem anat més enllà. Seguim necessitant que ens cridin “desperteu-vos!”, com acaba de fer el col·lectiu Cristianisme i Justícia.
No seria difícil mostrar-ho a partir de la qüestió “macro” de la Transició Ecològica, ara tematitzada de forma ministerial pel nou govern de Pedro Sánchez, amb la flamant minstra Teresa Ribera; però també podem acostar-nos a aquest assumpte greu des de la mirada “micro”. Per exemple, fixant-nos en un de les desenes de conflictes que han generat els projectes d’instal·lació de macrogranges porcines que han obert a les nostres terres. L’Estat espanyol ja és el tercer exportador de carn de porc del món, segons senyala un informe de l’organització Food & Water Europe, però es voldria anar a més.
Doncs bé, a Zarzuela (Cuenca) un projecte per implantar una macrogranja porcina (amb 2.685 truges reprodcutores i lletons de fins a 20 quilos destinats al vigorós mercat xinès) ha provocat protestes ciutadanes sobretot en dos municipis veïns: Villalba de la Sierra i Portilla. Ha sorgit certa articulació social contra el projecte en considerar que “posa en risc el benestar ciutadà, el dels animals que són tractats com mers objectes i la conservació del medi ambient”. Les associacions implicades en la denúncia destaquen que a la zona hi ha una gran riquesa natural, ja que es troba a la mateixa porta d’accés al Parc Natural de la Serranía de Cuenca, destí certificat Starlight al fa poc declarat Parque Astronómico de la Serranía de Cuenca, i amb moltes expectatives posades en l’anomenat astroturisme!
La macrogranja no pot ser, no serveix el pla A (degradació del territori, contaminació per purins, escalfament global –entre altres impactes, i això sense començar a parlar del patiment animal). Però, viure de l’astroturisme en temps de crisi energètica i Sisena Gran Extinció? (degradació del territori, dependència de mercats llunyans i incontrolables, escalfament global…). No valen ni el pla A, ni el pla B. Necessitem un pla C!
Però, qui està pensant de veritat en aquest hipotètic pla C? Per a quan –posem per cas– l’Institut de Colonització Permacultural de l’España Buida?
