El Govern balear ha impulsat una nova Llei de residus i sòls contaminats amb mesures avançades que, a nivell estatal, només són equiparables a les aplicades a Navarra. Molts mitjans se n’han fet ressò perquè preveu la prohibició de la distribució i venda de productes de plàstic com les canyetes, les vaixelles de plàstic, les càpsules monodosi de cafè o els bastonets per a les orelles. Tampoc es podran comercialitzar alguns productes d’un sol ús, com maquinetes d’afaitar o encenedors. En parlem amb el Conseller de Medi Ambient balear, Vicenç Vidal, i el Director General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, en Sebastià Sansó. Els dos van recollir, a Barcelona, la distinció especial que la Fundació Rezero va atorgar al govern balear, en reconeixement per la nova Llei, en el marc dels Premis Rezero.
S’ha parlat molt de la nova Llei de residus i sòls contaminats, sobretot per aspectes relacionats amb la reducció de plàstics d’un sol ús. Però, per a vosaltres, quin aspecte de la nova Llei és el més rellevant?
Es tema des plàstics és important i ha fet que sigui una llei més coneguda, però per a naltros és més important que implicarà s’obligatorietat, pes ajuntaments, de sa gestió segregada de sa matèria orgànica. Aquesta fracció representa casi es 80% de residus que generam i per tant, s’impacte quantitatiu més important vindrà per aquí. Es fet que una obligatorietat com aquesta s’hagi fet amb consens, que ets Ajuntaments de Balears estan tots d’acord a implantar sa recollida selectiva de sa matèria orgànica és sa gran notícia. Ho faran de maneres diferents, amb es porta a porta o amb contenidors, però es farà. Per a naltros això marca un abans i un després en sa gestió de residus.
Hem topat amb normativa europea que ens ha limitat
Hi ha alguna mesura que us hauria agradat que la llei inclogués i que n’ha quedat fora?
Mos hagués agradat fer una passa més en sa reducció des malbaratament alimentari però a vegades entràvem en complexitats de normativa sanitària que mos fan que, ara mateix, no hi podam arribar. Aquí hem topat amb normativa europea que ens ha limitat. Però evidentment, sempre, quan tenim una passa feta, ja en tenim deu o més pensades per fer.
En quina fase està la Llei de residus i sòls contaminats i quins passos anirem veient?
És una llei que ha tingut un procés molt llarg perquè ha tingut dos anys de participació, una participació real, perquè vàrem elaborar un esborrany sense exposició pública i el vàrem fer córrer. Aquí a ses Balears ja estam cansants d’opinar damunt residus sense fer-se res concret. Sa gent volia participar quan ja s’estiguessin decidint coses. I es borrador va ser es principi d’això. Després vàrem passar a temes formals: d’exposició pública, al·legacions, ara sa Llei ja ha entrat as Parlament i se debat en Comissió. Esperam que as gener ja estigui aprovada.
Quin calendari està previst per a la implementació d’algunes de les mesures, com la prohibició de comercialitzar certs productes d’un sol ús?
Sa idea és que entrin en vigor es 2021. Naltros havíem previst dos anys a partir de s’aprovació. Amb es temps que es trigui a aprovar, es fan ajustament de dates, per donar un temps per adaptar-se.
L’Agència de Residus tindrà eines de control i sanció? Hi haurà inspeccions? Quins mecanismes estan previstos per garantir que la llei es compleix?
Ara mateix es servei s’ha modernitzat moltíssim però no tenim capacitat per fer-ho complir tot per tant, s’ha creat s’Agència de Residus de Les Illes Balears, que s’ha fet a imatge de s’Agència Catalana de Residus. S’Agència tindrà una mescla de personal de funcionaris i de personal que haurà d’incorporar-se. S’Agència ha d’omplir aquest buit que ara mateix tenim i evidentment tindrà tota sa capacitat de manejar fons d’inversió, de subvencions, tot es que és s’impuls de sa Llei. Ha de fer que sa Llei aterri a sa realitat. Que ja estam assajant coses amb ses ajuntaments, com ajudes per transport de residus.
Potser el tema més controvertit de la Llei és el sistema de dipòsit i devolució d’envasos, que ha estat criticat per totes bandes. Sembla que no hi ha ningú content: des dels grups ecologistes us diuen que això d’haver deixat la iniciativa d’implementació als Consells…
No, as final queda a mans des govern, a petició des Consells. As primer esborrany, naltros xerràvem de sistema de retorn i no ens referíem només a envasos. Xerràvem en general de retorn, perquè consideràvem que hi havia moltes fraccions que també podrien a acollir-se a un sistema de retorn. Per exemple, es mòbils o ses bateries. Sa nostra idea era deixar-ho molt ampli per concretar-ho després. Però això va generar confusió, tant en es sector ecologista com en s’empresarial; tots xerraven de sistema de retorn d’envasos. Per tant, aquesta part més àmplia de sa Llei es manté i després es concreta es sistema de retorn d’envasos. I se diu: si no complim ses objectius de recuperació hem de fer alguna cosa més i això seria implantar es sistema de retorn d’envasos. Com ho farem? Aquí tenim un element diferenciador i és que som unes illes, i som quatre i, per tant, sa nostra elasticitat davant s’increment de preu és més petita perquè ja tenim un cost d’insularitat i hem d’anar molt més alerta.
Les dades de recuperació que tenim d’Ecoembes són molt poc concretes. Un estudi diu que reciclam el 60% dels envasos i segons un altre estudi deien que incineràvem un 60% d’envasos. És impossible. No pot haver-hi un error tan elevat, encara que es càlculs se facin amb metodologies diferents. Per això, sa Llei també exigeix a Ecoembes sistemes més transparents de recopilació de dades. Es més important és tenir unes dades fiables i, a partir d’aquí, muntar es sistema adequat per a cada illa.
Naltros pensam fer una prova, com amb es sistema porta a porta. Sempre va bé tenir un referent local per valorar com s’adapta sa teoria a un marc concret. Aquesta prova pilot duraria un any. Ho faríem a una illa, en principi sa que té més números, per mida, és Formentera. I allà es veuria com fer-ho i s’estendria sa iniciativa a sa resta d’illes. Per tant, sa gent pot quedar tranquil·la que no serà una implantació brusca, cosa que generaria un caos de capacitat de gestionar-ho. I també sa gent pot quedar tranquil·la perquè marquem unes pautes. A diferència de Navarra, nosaltres sí que diem passos a seguir per implantar es sistema.
Algunes de les mesures de la nova llei perjudiquen els interessos d’empreses, com ara les que fabriquen productes d’un sol ús. Com ha reaccionat el sector industrial a la proposta de llei?
Naltros hem fet una Llei valenta per defensar es medi ambient. Som unes illes que vivim de cara a sa mar i necessitam tenir unes mesures addicionals de protecció as medi ambient. Una gran part des sector ecònomic ja ho veu positiu. S’hotelers ja s’estan adaptant: una hotelera internacional amb presència a Balears, està eradicant es plàstics, empreses de cafè ja estan fent càpsules diferents, cadenes de supermercats estan eliminant ses bosses de plàstic… Tenim sector privat conscienciat i que vol fer un gir. Però, evidentment, això genera tensions. Qualsevol canvi genera una resistència. Com més profund és es canvi, més resistència genera.
“Balears és petit i no és ço que preocupa. Però si naltros tirem endavant, darrere pot seguir altra gent”
Com les heu percebut, aquestes resistències, des del Govern?
Vaig anar a Alemanya a veure es sistema de retorn d’envasos i a partir d’aquí es va marcar un abans i un després en relació a diferents lobbies de pressió, tant d’un costat com de s’altre. Perquè Balears és petit i no és ço que preocupa. Però si naltros tirem endavant, darrere pot seguir altra gent. Evidentment, hi ha hagut disgustos. Ens han fet arribar que no estaven d’acord. També he de dir que hi ha hagut empreses que ens han fet arribar que sí que hi estan d’acord. Això tensiona perquè ser pioner significa que tothom et mira i és incòmode.
Quin impacte es preveu que la Llei tingui en el percentatge de residus incinerats a les Illes?
Aquesta llei parteix de sa idea que es millor residu és aquell que no es produeix. Es primer pas és reduir. Per tant, si aconseguim es nostre propòsit, incinerarem menys residus. Aquest és s’impacte més directe. Com més material d’orgànic recollim separat, manco material que anirà a s’incineració. Això és un altre efecte. Com més envasos recollim de forma separada que tinguin valor, manco envasos aniran a s’incineració. Per tant, no hi ha una mesura directa en contra s’incineració sinó que és tota sa Llei que, canviant de model, fa que s’incineració sigui ço darrer de ço darrer. Evidentment, hi haurà una fracció de resta que acabarà o a abocadors o a incineració però ha de ser sa darrera alternativa.
Com es compatibilitza la Llei, amb la prohibició d’importar residus per a incineradores i aquesta reducció de residus interns per incinerar, amb els compromisos amb TIRME, la concessionària que gestiona les incineradores de Mallorca?
Comportarà un increment des cost de tonelada de residus incinerada. Com més reciclam, més cara serà sa tona que incineram. Perquè es funcionament de s’incineradora l’amortitzarem entre tots. Com que hi ha aquesta concessió i ses costos fixes no baixaran, és lògic pensar que per amortitzar-los, haurà de pujar es cost per tonelada.
L’educació ambiental té limitacions, a l’hora d’aconseguir canvis en hàbits de consum de la gent? Per què, si no, ha estat necessari establir prohibicions per llei i no s’ha confiat només en la consciència dels consumidors?
S’educació ambiental és clau per es canvi d’hàbits i per fer pensar sa gent de forma crítica. Aquesta legislatura hem fet molta inversió en educació ambiental i són també aquestes coses que ens preparen per a s’entrada de sa Llei. S’educació ambiental ha triomfat. Fa tres anys, sa consciència que es plàstics eren dolents, que generaven un problema, no hi era. O per lo manco a ses Illes Balears. Aquí, fa tres anys, ningú parlava de microplàstics. En canvi, gràcies a sa gent que ha estat fent molta feina, ara hi ha molta consciència. Per tant, s’educació ambiental és clau pes canvi. Però, evidentment, també hi ha d’haver altres mesures que acompanyin per aconseguir ets objectius de reducció que necessitam.
“Com més reciclam, més cara serà sa tona que incineram. Perquè es funcionament de s’incineradora l’amortitzarem entre tots”
Hi ha altres administracions que hagin mostrat interès en la normativa balear?
Naltros hem estat des de s’inici fent feina amb Navarra, Catalunya i València. Navarra i Balears tenim sa nostra Llei, Navarra ja aprovada i naltros en procés. Hem estat fent feina en xarxa. És importatíssim, perquè entre aquestes quatre comunitats seríem es propietaris d’entre un 30 i un 40% des residus de s’Estat. Es pes de Balears en població potser no és important però si en generació de residus.
Amb es projecte de Llei de canvi climàtic de Balears ja va passar, que s’Estat respon amb una llei de canvi climàtic a nivell d’estat i esperam que amb aquesta també ho faci. Però naltros pensàvem que no podíem esperar i hem començat a fer camí. Si això ajuda a altres comunitats a imitar-nos o superar-nos, doncs serà molt bona notícia.
