grupSM_G

Formar part d’una cooperativa de consum agroecològic

Com és formar part d'una cooperativa de consum agroecològic? Aquest article posa la mirada a l'interior d'aquestes comunitats per mostrar què és el que passa quan es decideix unir-se a projecte cooperatiu com aquest.

Una de les claus per sentir-se a gust practicant el consum conscient és viure’l des del positivisme. Això passa per gaudir del procés, no culpabilitzar-se per les incoherències ni culpabilitzar als altres o no sentir-se malament si no s’aconsegueixen els propòsits. Les emocions positives ens reforcen la persistència i manteniment d’allò que estem fent. I si es viu en companyia o en una comunitat més gran, sempre serà molt més fàcil.

És el cas dels protagonistes d’aquest article. La Gisela i l’Albert d’El Brot (Reus), l’Hilari, el Francesc i la Míriam de La Magrana Vallesana (Granollers), la Montse, la Bea i el Jaume de Som Alimentació (València), el Jon i l’Izaskun de Labore (Bilbao i Oiartzun) i la Kim, el François, la Carla i l’Ann del Park Slope Food Coop (Nova York) parlen de les seves experiències als grups de consum dels quals formen part. Va arribar el moment en què van voler virar el seu comportament en el consum i van decidir canviar certs hàbits en companyia d’un col·lectiu.

Aquest article és un abstracte del reportatge que es va publicar al quadern 56 “De la terra al plat”. L’article Cooperar per alimentar-nos complementa aquest article, tot aportant un vessant més teòric.

 

El perfil dels socis i sòcies de consum

Seria impossible dibuixar un retrat robot per descriure el perfil més comú del soci o la sòcia d’una cooperativa o un supermercat cooperatiu. La diversitat abunda i cada cas té les seves particularitats. És precisament en l’heterogeneïtat on hi ha la riquesa, ja que facilita que tothom pugui trobar la manera de crear vincles i de connectar i encaixar amb els projectes i les persones que hi participen. Tot i això, sí que existeix una tendència a tenir una sensibilitat per l’entorn i estar o haver estat vinculat amb algun moviment social o cultural. En aquest sentit, la Bea assegura  que “una vegada comences a conèixer tot el que et pot aportar participar en projectes afins a la teva manera de pensar, és difícil no tornar-ho a fer”. Ha fet voluntariats d’agricultura ecològica a  granges amb el sistema de woofing i ha participat en horts urbans.

La Montse, companya seva a Som Alimentació, sempre ha estat vinculada amb les associacions de famílies de l’escola i l’institut  dels seus fills. Ella també coincideix a dir que “comences participant en un grup amb uns objectius de millorar les coses o prendre alternatives de vida i a poc a poc et vas contagiant de l’esperit de participació i col·laboració”. Però la resta de variables són del tot diferents: l’edat, la professió, la situació familiar, el lloc on es viu, el nivell adquisitiu i la manera de pensar són aspectes que poden influir la manera de consumir.

Existeix una tendència a tenir una sensibilitat per l’entorn i estar o haver estat vinculat amb algun moviment social o cultura

Hi ha qui sent un fort compromís amb la justícia social o el medi ambient, d’altres persones es veuen condicionades per motius econòmics o per ambdós motius. A Nova York, per exemple, seu del Food Coop, les etiquetes dels productes dels supermercats convencionals i altres establiments en situen l’origen a milers de quilòmetres de distància i, el que més preocupa molts americans, a preus desorbitats. Tenint en compte aquestes circumstàncies, a molta gent els resulta molt més econòmic alimentar-se a base de hotdogs, hamburgueses, talls de pizza, amanides hiperensucrades i cookies mida XXL, en lloc de fer-ho amb un plat de verdures, de llegums, carn, peix o fruita i fruita seca, que és el que acostuma a predominar a la dieta mediterrània. Als Estats Units, menjar sa i a preus raonables pot ser difícil si no es coneixen les alternatives, com les cooperatives de consum, que estan proliferant cada vegada més, o el supermercat cooperatiu més famós de Nova York: el Park Slope Food Coop.

 

Els torns de treball a la cooperativa

A moltes cooperatives, a part de pagar la quota anual, cal aportar unes hores de feina que s’han de realitzar al cap del mes o de l’any. Fer la comanda, descarregar els productes, col·locar-los als prestatges o ser a la caixa són algunes de les tasques que cal assumir. Però de nou la realitat és molt diversa i cada cooperativa té el seu propi funcionament pel que fa a les hores de feina i el  tipus de tasques.

En algunes cooperatives, a part de pagar la quota, cal aportar unes hores de feina

La Magrana, Labore o El Brot no demanen dedicació obligatòria. Entenen que el compromís ha de ser voluntari i que no tothom pot aportar les mateixes hores de feina, ja que dependrà de la motivació individual o del moment vital en què es trobi cadascú. “La vida està plena de canvis i això pot condicionar la dedicació a la cooperativa, no sempre es tindrà el mateix temps i ganes
de contribuir amb el projecte”, diu l’Hilari. A La Magrana, per exemple, és molt freqüent veure com parelles que inicialment eren molt actives i participaven en més d’una comissió de treball, en el moment en què tenen fills, la criança els absorbeix el temps que abans dedicaven a la cooperativa. Aquests casos poden ser freqüents: la gent vol seguir formant part del projecte i consumint-hi,  però reduint o directament eliminant les hores de dedicació.

Per evitar que la gent visqui el fer feina per a la cooperativa com una obligació o un tràmit, a La Magrana han optat per recomanar dues hores de feina voluntària a l’any i oferir un ventall de participació molt ampli. Així creuen que tothom pot trobar-hi el seu espai quan i com vulguin. Aquest model els funciona i reconeixen que “quan es necessiten mans, apareixen”.

Torn de treball | Nathalie Jolie

Labore tampoc reclama un compromís elevat, tot pilota al voltant de la idea del voluntariat i tant en Jon com la Izaskun asseguren que els funciona, perquè “a la gent, al final, li agrada participar en allò que se  sent seu”. Això sí, de les tasques que prenen més hores i que s’han de fer diàriament se n’acostuma a ocupar l’equip motor de manera voluntària, ja que segons el Jon, “cal donar exemple”.

A Som Alimentació i al Food Coop, en canvi, assumir feina de la cooperativa sí que és obligatori. Al Jaume li agrada treballar-hi perquè creu que la sostenibilitat del projecte depèn en bona mesura de “la sostenibilitat social, tant a escala interna entre les sòcies com cap a l’exterior amb altres clientes, proveïdores, empreses, veïnes…”. Considera que el treball cooperatiu és la base del projecte i que fa més fàcil la presa de decisions com a col·lectiu. La Montse diu que “demana molt esforç, però es recompensa a mesura que el projecte es va construint”.

El cas del Park Slope Food Coop és força més excepcional per una qüestió de volum. Malgrat que les xifres puguin ser modestes si s’emmarquen en el context d’una ciutat com Nova York (la ciutat té més de vuit milions d’habitants i, d’aquests, 17.000 són socis de la cooperativa), una comunitat de tants milers de persones requereix una organització excel·lent. En aquest cas, tothom ha de dedicar-hi tres hores mensuals de feina, que es destinen sempre a la mateixa tasca.

Al Park Slope Food Coop formen als socis i sòcies perquè puguin desenvolupar les tasques assignades sense problema

L’Ann, que treballa al Food Coop des de fa més de disset anys, de seguida va detectar que era necessari formar les persones que s’apunten a la cooperativa en les tasques que se’ls adjudiquen; de manera que, dins del paquet de benvinguda a la cooperativa, a més d’explicar la història del projecte, com funciona, els criteris de selecció dels  productes, d’on vénen, etc., també es fa una petita formació sobre la tasca que realitzaran els nouvinguts.

La Carla considera que aquesta formació és molt útil per dues raons principals: perquè aprens què has de fer i perquè et posa en contacte, per primera vegada, amb els teus companys de torn. I això, segons ella “és fantàstic, perquè et permet començar a conèixer la gent amb qui compartiràs, com a mínim, tres hores mensuals”. La Kim gaudeix estant a caixa cobrant perquè l’ha ajudat a potenciar l’agilitat amb els números (tot i que la caixa enregistradora no t’obliga a fer cap suma ni resta, si no vols), i perquè li agrada veure què compra la gent: “De vegades m’inspiren i agafo idees per fer la meva compra, per aquí passa molta gent!” I és que el ritme del Food Coop no afluixa cap dia de la setmana, obre en horari intensiu de vuit del matí a set o vuit del vespre i als passadissos i a les caixes sempre s’hi treballa a ple rendiment.

 

El retorn, molt més enllà dels productes de qualitat

Els canvis, els aprenentatges, els propòsits o els nous hàbits, si són en companyia, es viuen molt millor. Per això, unir-se a una cooperativa de consum és una molt bona opció si estem a punt de fer un pas (més) en la pràctica del consum conscient, ja que, de companyia, se’n troba segur. “Es crea un vincle molt fort quan treballes braç a braç. Hi ha molt sentiment en el fet de comprar a Som Alimentació. És el teu supermercat, que hem finançat i construït entre totes”, diu la Bea.

Cistella de productes | Laura Solé

Al Jaume se li va obrir un nou món quan va fer-se soci de Som Alimentació, “totes les persones són noves per a mi, i açò fa d’aquesta aventura un camí encara més apassionant, si és que ho pot ser”. La Montse és una d’aquestes persones de qui parla i per ella és molt natural que apareguin afinitats amb la resta de membres de la cooperativa, ja que si a més de consumir formes part d’alguna comissió, comparteixes molts moments que enforteixen les relacions.

A La Magrana, sempre que se celebra assemblea s’ofereix servei per tenir cura de la canalla; d’aquesta manera no corren el risc que algú no hi pugui assistir perquè no pot deixar les criatures soles. Però aquesta iniciativa va traspassar la utilitat momentània durant les assemblees i va motivar la creació de la comissió de criança. Les famílies amb canalla necessitaven aquest espai per compartir inquietuds, sobretot les que tenen a veure amb l’alimentació dels fills. Les idees o necessitats que detecta la comissió es comparteixen amb la cooperativa, i així és com han pogut incorporar determinats aliments al catàleg o compartir receptes amb un toc més infantil. Una cosa semblant ha passat a Nova York; la Carla està embarassada i altres companyes del torn també, i creu que això ha motivat que s’hagin unit més: “tenim ganes de fer alguna cosa com a col·lectiu de dones que ens trobem en una situació similar”.

L’aprenentatge també és un dels petits tresors de formar part d’una cooperativa. Per a algunes generacions no és cap descobriment que a l’hivern (almenys al del nostre país) no es cullen albergínies o que si les gelades arriben al gener no fan gaire mal, però en canvi, sí que poden ser traïdores si es produeixen a la primavera, quan comencen a esclatar les flors i a créixer els fruits.

L’aprenentatge també és un dels petits tresors de formar part d’una cooperativa. Molta gent ignora la saviesa popular perquè als supermercats s’hi pot trobar de tot

Molta gent ignora aquesta saviesa popular perquè als supermercats s’hi pot trobar de tot, tant se val el peatge ambiental que calgui pagar. Aquesta perillosa i sovint falsa necessitat de la immediatesa, la nineta dels ulls de la societat líquida de la qual parla Zygmunt Bauman; tot és efímer, veloç, consumible i ens empeny a voler qualsevol producte aquí i ara sense parar-nos a pensar què pot suposar aquest caprici per al planeta i per a l’economia. “Vull tomàquets al gener, però no n’és temporada; l’última setmana no he pogut comprar taronges, resulta que les pluges a València han afectat la recol·lecta; enguany les patates són molt petites, es veu que amb el fred que ha fet, han sortit més menudes… i així un munt de coses.” La Izaskun és de Bilbao i les considera, com diu ella, molt “urbanita”. Abans no tenia cap mena de contacte amb el món rural però Labore li ha redescobert que tot té el seu ritme i que no ens podem creure més savis que la natura.

Ser soci d’una cooperativa implica molt més que tenir un lloc on anar a comprar. La Gisela no dubta gens quan diu que “El Brot és més que una botiga” perquè sempre s’hi aprenen coses noves. A ella li ha servit per canviar la manera d’entendre el món. Reconeix que ja tenia una manera de pensar i un esperit crític cultivat, “però sempre s’aprenen coses noves”. L’Albert també ha fet un recorregut similar: des de fa anys ha estat involucrat en iniciatives socials, però estar directament involucrat amb El Brot li ha permès conèixer de més a prop el funcionament cooperatiu o aprofundir en la sobirania alimentària.

La Míriam no pot amagar que formar part de La Magrana la fa feliç i contenta. No es tracta només de tenir accés a uns productes de qualitat, sinó també de conèixer gent, descobrir projectes, participar en la vida del municipi o impulsar el canvi social. Entén que de vegades es poden tenir reticències a l’hora de fer el pas per implicar-se en una cooperativa, “però s’ha de fer, la gent ha d’entrar i veure el món que hi ha darrere d’aquestes portes”.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023