David Franquesa, doctorand a la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigeix eReuse, que treballa per evitar el reciclatge prematur de material informàtic i mòbils. La Mireia Roura, biòloga ambiental, n‘és la responsable d‘operacions.
eReuse neix per allargar la vida útil d’equips informàtics usats. Com funciona?
DF eReuse és una xarxa que es crea a finals del 2016 per facilitar l’aprofitament de material informàtic de grans donants: ajuntaments, universitats, empreses… Connectem aquestes institucions amb entitats reparadores i d’altres de distribuïdores. Les institucions públiques no poden vendre aquest material i necessiten garanties del destí final. La feina d‘eReuse és donar-los aquestes garanties.
MR Un dels valors de la xarxa que hem creat és que permetem a l’administració pública allargar la vida dels equips, oferint-los equitativament a les entitats restauradores del territori amb uns criteris consensuats prèviament.
Quina valoració feu dels tres primers anys de vida d‘eReuse?
MR Han estat anys de feina en dues línies estratègiques: desenvolupar el programari i teixir relacions dins l‘ecosistema. Hi ha moltes entitats vinculades al projecte, com ara Solidança, Andròmines i Engrunes, que són recuperadores, però també Abacus i Dónalo.org, que distribueixen els equips. És un repte fixar els criteris de funcionament quan hi ha tants actors implicats. Ara a Madrid s’està replicant el projecte i no només s‘aprofita el software, sinó també els protocols de gestió i els criteris que hem definit sobre el territori, intercooperant.
Per a què serveix el programari que heu desenvolupat?
MR Serveix per controlar tot el procés. Quan una entitat ens passa els inventaris de material a recollir, amb un sistema de punts, determinem quina entitat en farà el tractament. El programari també serveix per fer-lo: esborrar-ne les dades i emetre un certificat assegurant que això s‘ha fet, elaborar un diagnòstic de cada component i la durabilitat. Amb això és quantifica el valor d‘ús de l‘equip i es dona un feedback a l‘administració donant.
A eReuse facilitem que l’administració pública pugui allargar la vida dels equips electrònics oferint garanties del destí final
Què inclou l‘informe que lliureu a l’entitat donant del material?
DF A més del certificat de dades esborrades, o de destrucció física del disc; per a cada equip, se‘ls informa de quantes hores s’ha reutilitzat (cal assegurar-se que no està parat, sinó que es fa servir), a quina entitat s’ha reutilitzat i on s’ha reciclat al final de la seva vida útil. També s‘especifica quin restaurador el va preparar i qui el va distribuir. Tot això és l’informe d’impacte.
Com podeu saber quin ús es fa de l‘equip un cop venut i garantiu que al final es recicla?
DF Ara mateix l‘usuari final només perd reputació, perquè en no retornar-lo a la xarxa o no portar-lo a un punt autoritzat de reciclatge, està incomplint l‘acord. Però estem treballant en un projecte europeu per articular un sistema de dipòsits. Quan s‘adquireix l‘equip es paga un dipòsit que d‘alguna manera garanteix que l’equip es retornarà per recuperar els diners. Abans de reciclar-lo, es mira quantes hores d‘ús se li han donat. Tota aquesta informació ha d’estar consolidada de cara al donant; serveix per evitar que els equips acabin en abocadors de països del sud global.
En quin punt està el projecte?
DF Aquests primers anys ens han servit per treballar bé l‘oferta i establir els canals per captar equips i preparar-los per introduir-los al circuït de segona mà. El que ens falta és que hi hagi més demanda. Sabem que arribarà perquè a altres països està passant, però aquí la gent encara té moltes reticències a la compra d‘ordinadors o mòbils: que si la bateria, que no sé si em servirà pel que necessito… Nosaltres tenim manera de garantir la qualitat, però així i tot ens està costant activar la demanda, sobretot de particulars. Una de les dificultats també és la por de passar-se a Linux, que és el sistema operatiu que s‘instal·la a tots els equips abans de posar-los a la venda.
MR L‘any passat vam crear amb l‘Ajuntament de Barcelona la plataforma Circula, una botiga digital que ha de contribuir a augmentar aquesta demanda. De moment esà enfocada a entitats de l’economia social i solidària, escoles, associacions… però la intenció és poder obrir-ho a particulars. El canvi de paradigma real passa perquè la ciutadania incorpori el mercat de segona mà a l’hora de comprar tecnologia.
