Autora de la fotografia: Clàudia Frontino
Hi ha un vincle entre el consum i l’explotació de persones migrades?
Més que un vincle, jo diria que el consum és la base de l’explotació de les persones migrants. Des dels camps d’oliveres fins a les Kellys. Quan arribes a un hotel i tot està net, probablement, rere això hi hagi moltes persones explotades. A més, les persones no poden queixar-se o denunciar. Els responen: “Si tu no vols això, trobaré algú més desesperat que tu”. Consumim moltíssim, i en bona part, de l’explotació de les marques de l’Ibex-35 a zones com Àfrica o el sud asiàtic, on exploten en massa les persones. I nosaltres aquí, consumint i consumint. És una cadena d’explotació i el consum és la base de l’explotació del sud global.
Quines són les vulneracions de drets derivades del consum que pateixen les persones migrades a Catalunya?
Una de les conseqüències són les condicions laborals a les quals estan sotmeses les persones migrants sense cap cobertura ni contractes en regla. Hi ha molts exemples d’explotació. A Jaén o a Lleida, les persones temporeres viuen sota pons i a bancs. No tenen habitatges per allotjar qui ve per a la campanya de fruita i tampoc hi ha accés a l’educació. També, en l’àmbit de les cures, exploten les dones interines sense deixar-les sortir de casa. No poden aprendre català o castellà, i tot per una misèria de 400 euros mensuals: viure tot l’any sense poder formar-se per poder deixar aquesta feina i trobar alguna cosa millor.
La colonització encara existeix. Potser menys visible o més civilitzada, però hi és.
Quines conseqüències té el capitalisme i el model de consum del nord global en els països del sud?
L’estructura industrialitzada del nord engloba tot aquest sistema mundial i es basa en l’explotació d’Àfrica. Van tallar en trossets zones conflictives i en van fer països. Com pot desenvolupar-se un país o tenir una economia sòlida si comença així? A més, la majoria de recursos no els controlen els mateixos països i estan en mans d’acords amb la Unió Europea, com els diamants, el coltan o la pesca. Hi ha molt poques economies a Àfrica on el mateix país hi prengui part. La colonització encara existeix. Potser menys visible o més civilitzada, però hi és. Si un país no controla la seva economia, no controla res, i els països del nord continuen devaluant constantment les monedes locals, encara amb marques colonials. Moltes persones no tenen res, l’únic que els queda és migrar cap a Europa per rutes com la del desert, el Mediterrani o les illes Canàries, amb totes les conseqüències que això comporta, però sense tenir cap altra sortida. Als mitjans hi veuen molta propaganda pro nord, veuen que Europa és plena d’oportunitats. Després t’adones que tot era fum.
Quina autocrítica fas a l’Economia Social i Solidària en matèria de persones migrades?
No faria tant una crítica, sinó una aportació. Fa molt poc temps que l’Economia Social i Solidària ha començat a tenir en compte altres perspectives més diverses. Quan nosaltres vam començar, érem les úniques persones negres, tot responia a un mateix estàndard de persones. No hi havia diversitat i no tenia una mirada decolonial. Hi ha hagut canvis dins l’Economia Social i Solidària, amb l’impuls del Sindicat de Manters, i projectes com Diomcoop, Alencop, Abarka o el Cercle Migracions. Gent racialitzada d’Amèrica Llatina o d’Àfrica que s’esta constituint en cooperatives, i amb aquestes aportacions ampliem les visions estratègiques sobre qüestions importants a les quals podem sumar. Necessitem que no sigui sempre la mateixa mirada blanca, que es barregin les mirades i fer les coses en conjunt.
Per què és necessària una mirada decolonial a l’hora de consumir?
Més que necessària, la mirada decolonial és una cosa que s’ha d’integrar tant sí com no en la manera en què consumim. Ara hi ha molts canvis que intenten fer coses més sanes, amb més compromís, més valors i més respecte cap a la terra. Però moltes altres zones s’estan concentrant en un consum barat i sense consciència, com a Àfrica, on cada vegada es concentra més pol·lució. D’alguna manera, el consum d’aquí marxa cap allà i els efectes es començaran a notar en aquestes zones; no podem enviar cap allà tot el que s’ha espatllat aquí. Aquest canvi global no es pot fer de forma vertical, només es pot assolir de forma horitzontal. Els canvis han de ser reals i a banda i banda.
“Article extret del Suplement informatiu de La Zona “Consum Conscient”. Publicat a La Directa, la primavera de 2021.”
