Del 20 al 22 de juny se celebra la Setmana Europea de l’Energia Sostenible. A Catalunya se celebra amb diferents activitats per promoure la generació i consum compartit d’energia renovable.
A Opcions, fa just un any vam publicar un quadern dedicat íntegrament a les possibilitats que ens dona entendre l’energia com a bé comú, amb una producció i consum gestionats des d’allò local i comunitari i amb criteris democràtics i de justícia social i ambiental.
Unint-nos a la celebració de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, alliberem el contingut del quadern. I ho fem amb la consciència que per fer una transició energètica que tingui en compte els límits del planeta ens cal molt més que dedicar-hi una setmana.
La transició energètica no només és necessària, sinó que és inevitable per l’exhauriment de recursos fòssils, però el cert és que cal que ens hi posem perquè si no ens la fem, ens la fan. Aquesta última no és pas una afirmació feta a la lleugera: avui en dia, la producció d’energia renovable està en mans de l’oligopoli, que ha vist en les energies verdes l’oportunitat per continuar engreixant les seves arques i mantenir privilegis i rendibilitat.
De fet, a la llista Forbes de les 100 persones més riques de l’estat espanyol, hi trobem diverses fortunes dedicades al mercat de les energies renovables i la mal anomenada transició energètica. I és que aquesta, la que controlen les grans fortunes, la que serveix per pintar de verd les dinàmiques de sempre, no és pas la transició que voldríem.
Defensem una transició energètica justa i democràtica, que tingui en compte la sobirania de les comunitats i que es desenvolupi amb absolut respecte per la biodiversitat que ens és imprescindible per a la vida.
Per nosaltres, el punt de partida de la transició energètica que volem és l’afirmació que no podem mantenir l’actual consum i la certesa que, encara que ho vulguem, a hores d’ara, amb fonts renovables és impossible generar la mateixa quantitat d’energia que hem estat capaces de produir amb recursos fòssils. Per tant, molt probablement, moltes persones, ciutats i països hauran de reduir el seu consum energètic global per tal que d’altres puguin arribar a un mínim consum energètic que els permeti el desplegament d’una vida digna i amb qualitat.
Alhora, entenem que és important pensar la transició energètica en clau de sobirania per assegurar-nos que ens desmarquem de més creixement verd. Tal com la defineix la Xarxa de Sobirania Energètica, la sobirania energètica és el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d’energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament tercers.
Pensar els usos i consums
En el context cap al qual ens dirigim, on tot apunta que tindrem menor disponibilitat energètica, ens caldrà pensar tant sí com no sobre els usos i consums energètics. I començar a prioritzar aquells usos i consums que ens són prioritaris i tancar l’interruptor per aquells que no ho són tant. Les preguntes clau serien:
- energia per a què?
- energia per a qui?
Un difícil punt de partida per la energia sostenible
Els compromisos europeus per a la reducció d’emissions de CO₂ exigeixen un model de producció energètica que dista molt del model que tenim actualment a Catalunya, on el 14% de les emissions de diòxid de carboni estan directament relacionades amb la producció d’energia.
Tal com explica Sergi Saladié en el seu article, és cert que tenim una llei contra el canvi climàtic que posa unes bones bases per a desplegar una transició energètica basada en fonts renovables, a mans de les comunitats locals, que acosta la producció als centres de consum i que aprofita els espais antropitzats per a la instal·lació de centrals de producció. Però també és cert que el desplegament d’aquesta transició s’està fent de manera desordenada i reproduint, ja des de l’inici, alguns dels tics del model generalitzat.
Per posar un exemple, podem parlar de les produccions allunyades del consum. A Catalunya, i globalment, hi ha una situació de desequilibri territorial, on qui més consumeix menys energia renovable produeix. Això provoca externalitats fora del territori consumidor i posa en risc la sobirania alimentària i el manteniment de la biodiversitat d’altres territoris que renuncien a part de la seva activitat (com podria ser l’agricultura, per exemple), per produir energia que després serà transportada i consumida a punts allunyats del mapa.
En aquest sentit, cal parlar també del deute ecològic que hem generat amb el Sud després d’anys d’espoli de recursos, la qual cosa deixa aquestes comunitats més exposades a les condicions mediambientals desfavorables i perpetua el no repartiment de la riquesa.
Alternatives a l’actual model energètic: energia en mans comunitàries
Hi ha alternatives al model energètic (elèctric) que posen més fàcil el canvi de model actual. Es caracteritzen perquè consideren l’energia un bé comú i perquè són eines d’apoderament comunitari, ja que acosten el coneixement sobre el confús món de l’energia a totes les persones usuàries-consumidores-sòcies, i els ofereixen recursos per a transitar cap a una nova cultura energètica, claus per a reduir consum, per a identificar l’origen de l’electricitat, per a entendre la factura, etc.
Alguns dels pilars d’aquestes formes de concebre l’energia comunitària són:
- fonts d’origen renovable
- democràcia
- sobirania energètica
- enfortiment comunitari
Hi podem trobar projectes col·lectius de canvi a les renovables, inversions col·lectives, projectes de propietat comunitària, desenvolupats per grups informals o constituïts jurídicament. Projectes en què poden participar, o no, les administracions públiques, finançats a través de fons propis, préstecs col·lectius, fons públics, etc.
D’entre la diversitat de projectes i de tipologies d’iniciativa comunitària, n’hi ha un, les comunitats energètiques, que destaquem, ja que entenem que són una iniciativa clau per a desplegar una transició especialment curosa amb el concepte de sobirania energètica que hem anat veient.
El repte d’avançar cap a models locals i descentralitzats de producció i consum d’energia
Davant del panorama polític actual amb la dreta de tota la vida pactant amb l’extrema dreta arreu del territori, sumat al context global de crisi (ecològica i també social), es fa necessari el desplegament de projectes que ens permetin ser més resilients davant dels canvis que vindran i que ens atorguin sobirania en moments de previsible enduriment del projecte neoliberal. Evidentment, ens caldrà continuar defensant una xarxa elèctrica pública per garantir el dret de totes les persones a produir i accedir una energia verda, justa i democràtica. Però sembla que els vents que bufen ara, no ens seran massa favorable.
Per això, ara més que mai, continua sent necessària l’organització comunitària i cooperativa. I en matèria energètica cal fer-ho tenint en compte tres pilars fonamentals:
- Frenar la pobresa energètica i desplegar els mecanismes necessaris per reduir la vulnerabilitat davant de possibles interrupcions en el subministrament d’energia.
- Garantir la participació ciutadana i consolidar projectes col·lectius com una molt bona manera per garantir que la decisió sobre com s’utilitza l’energia es queda en mans de la ciutadania i no en mans de l’oligopoli energètic.
- En oposició a la proliferació de macroprojectes, aposta clara per la descentralització.
