Les causes del canvi climàtic són conegudes i identificables per l’acció humana. Una acció emparada i potenciada per un sistema econòmic sovint il·lògic.
Malgrat que cada vegada hi ha més persones i col·lectius conscienciats per aturar el canvi climàtic, i que aquest últim any hi ha hagut mobilitzacions socials sense precedents a escala mundial per demanar acció davant l’emergència climàtica, cada cop hi ha més veus que reclamen corresponsabilitat per evitar el que és un problema col·lectiu i no individual. Un problema que, asseguren les organitzacions ecologistes, només es pot solucionar a través de l’acció comuna i col·lectiva, és a dir, a través de decisions polítiques que afectin el cor del sistema econòmic.
El fracàs de la COP25 i la inacció dels governs
Hi havia esperances dipositades en la 25a Conferència de les Parts de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25), celebrada el desembre passat a Madrid. Ho deien des de Juventud por el Clima-Fridays for Future España, després de les mobilitzacions multitudinàries de 2019 per tot el planeta liderades per Fridays For Future, la declaració d’emergència climàtica en un gran nombre de països i les massives accions de protesta que van envoltar la COP25: “s’esperava que en aquesta cimera el problema es comencés a abordar com l’emergència que és”.
Lluny del que s’esperava, però, el fracàs de les negociacions deixava, segons la valoració de Juventud por el Clima, “uns compromisos insuficients per a mantenir per sota dels 1,5 graus l’augment de temperatura sobre els nivells preindustrials, un llenguatge dèbil que no inclou referències als drets humans, fonamentals perquè la justícia climàtica sigui real, i l’ajornament de moltes decisions per a la futura COP26”.
El principal repte de la COP25 va ser que els governs fossin més ambiciosos en la resposta a l’emergència climàtica. Però, lluny de complir-lo, el bloqueig imposat pels principals països contaminants ha suposat que, fins i tot, estigui en dubte l’acompliment dels acords presos a la cimera de París de 2015.
Fracàs absolut. Segons Ecologistas en Acción, “ni tan sols s’ha aconseguit concretar amb compromisos reals l’insuficient Acord de París”. L’organització ecologista també va denunciar que s’han ajornat aspectes importants com el reforç al finançament per part del Fons d’Adaptació, del Fons Verd pel Clima i la creació d’un altre fons per part del Mecanisme Internacional de Varsòvia sobre pèrdues i danys, eines pensades perquè la transició ecològica sigui justa i no es carregui sobre els països i sectors amb menys recursos.
Tal com explicava en un article Marc Cerdà, membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic a La Directa, “qui surt més reforçat d’aquest espectacle són les grans multinacionals energètiques, incloent-hi les petrolieres que, per veu de diversos estats, van ser un element més de bloqueig en les negociacions. Tot i això, quelcom està canviant en el model energètic sobre el qual s’ha estructurat el capitalisme en els darrers tres segles”.
Quines mesures acompanyen la declaració d’emergència climàtica?
El gener, el Consell de Ministres va aprovar la declaració del Govern de l’Estat espanyol davant l’emergència climàtica i ambiental que, segons diu, marca una de les prioritats d’aquesta legislatura i posa sobre la taula la necessitat d’actuar en tots els sectors de l’economia i de protegir la biodiversitat i els recursos naturals. La declaració consta de 30 mesures que inclouen 3 nous plans, 5 noves lleis i 8 estratègies.
Establia cinc punts prioritaris pels 100 primers dies de Govern: la Llei del Canvi Climàtic, l’Estratègia de Descarbonització pel 2050, el Pla d’Adaptació, la participació ciutadana i la transició ecològica justa. Organitzacions com Greenpeace consideren les mesures molt poc ambicioses i llunyanes al compliment de l’Acord de París, “com l’assoliment d’un sistema elèctric 100% renovable pel 2050 o els objectius de reducció d’emissions plantejats”. Segons l’entitat, “la llei hauria de contemplar la descarbonització completa de l’economia el 2040, així com l’objectiu de reducció d’emissions del 55% el 2030 respecte al 1990. Això mateix hauria de passar amb el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia (PNIEC), que el seu esborrany només preveia la reducció del 20%”. Si aquests números continuen així, diuen, “la declaració d’emergència tindrà un escàs impacte real sobre el canvi climàtic. Mentrestant, el cost econòmic de la inacció serà infinit”.
Polítiques públiques per frenar l’emergència climàtica
Algunes administracions públiques, però, han fet un pas endavant en la lluita contra el canvi climàtic. Balears, per exemple, va aprovar el passat mes de gener la Llei de residus, que impulsa l’eliminació gradual de productes d’un sol ús, com ara les bosses i vaixelles de plàstic. La norma pretén que fins al 2020 es deixi de generar un 10% dels residus en general. L’objectiu és que en un termini de dos anys no hi hagi cap plàstic d’un sol ús: bosses, tasses, coberts, palletes, bastonets de les orelles o pals per a caramels. Tot això només es podrà comercialitzar si són elements compostables, diu la llei.
La norma es fonamenta en la prevenció. Sebastià Sansó, director general d’Educació Ambiental i Residus del Govern de les Illes Balears diu que “tots tenim sa imatge que per menjar una hamburguesa generam un quilo de residus, i això és una cosa absolutament evitable. O grans festes on veim, quan s’acaben, quilos i quilos, quasi tones, de residus pes carrer que, en tassons retornables o venent ses begudes al detall a granel, serien evitables”.
Margalida Ramis, del grup ecologista GOB, veu en la llei una gran oportunitat: “el més important és sa prohibició des plàstic d’un sol ús i sa responsabilitat ampliada del productor. Bàsicament, aquestes dues qüestions són ses que capgiren radicalment sa gestió de residus en aquesta comunitat autònoma”.
La regulació també estableix que els municipis han d’adaptar les seves ordenances per promoure la reducció de residus amb mesures concretes i impulsarà la instal·lació de fonts d’aigua potable als edificis públics, on hi ha d’haver alternatives a la venda de begudes envasades. Els objectius de la llei són ambiciosos, ja que pretén arribar al 75% del reciclatge d’envasos el 2030. La recollida separada, essencial per complir aquestes aspiracions, ha d’estar implantada als establiments públics i privats d’aquí a dos anys i els consistoris hauran d’oferir recollida diferenciada a domicili de matèria orgànica, olis i residus tèxtils i perillosos. El govern també planteja bonificacions per a les bones pràctiques.
Coronavirus i clima
L’epidèmia provocada per la Covid-19 té una llarga llista d’efectes negatius, però sembla que també té alguns efectes secundaris que podrien suposar beneficis pel medi ambient en general i pel clima en particular.
No existeixen estudis oficials al respecte, però el portal especialitzat en informació sobre crisi climàtica CarbonBrief ha publicat un article en el qual s’indica que, durant les últimes setmanes, la crisi de la Covid-19 pot haver provocat una reducció del 25% en les emissions de la Xina a l’atmosfera de CO2, gas de referència a l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. L’autor de l’article, però, adverteix que aquesta retallada de les emissions serà amb tota probabilitat només un efecte temporal, fins que la Xina recuperi la seva activitat habitual.
De fet, segons publica Europa Press aquesta mateixa setmana, les emissions de diòxid de carboni (CO2) arribaran aquest any a un nou màxim històric a causa de l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle que segueix creixent mundialment i la possible reducció d’emissions a l’atmosfera a conseqüència del confinament per pal·liar el coronavirus té un efecte “ridícul” o “insignificant”, segons el director del Centro de Investigación Atmosférica de Izaña, Emilio Cuevas.
Cuevas assegura que “l’efecte de la Covid-19, per a nosaltres (el mesurament de gasos d’efecte hivernacle), és ridícul. Hi haurà una reducció d’emissions pel coronavirus, sí, però de la mateixa manera que n’hi va haver en altres etapes, com la de la crisi del petroli dels anys 70. Aquesta rebaixa no es nota a l’atmosfera”. Tal com dèiem a l’inici: el planeta crida i els governs es tapen les orelles.
Article realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
