No pensis en un elefant.
Sí, ho heu llegit bé. Contra el Dia sense Compres, que se celebra aquest 24 de novembre, coincidint amb el black friday. I, ja que hi som, contra el decreixement, i contra les 3 erres. Sobretot contra la primera, la que ens proposa reduir el consum. M’explico abans que m’excomuniqueu. I que a la redacció em diguin que això no encaixa en la línia editorial d’Opcions.
El capitalisme és sexy. És molt bo generant desig. Prometent-nos –i sovint, aconseguint– vides, o trossets de vida, atractives i seductores. No sents plaer quan estrenes un Iphone? I si una cosa és capaç de generar agregació de voluntats socials –i electorals– és la il·lusió per, simplement, viure millor. Encara que també ens pot mobilitzar la por al contrari, a perdre qualitat de vida –en termes consumistes, nivell de vida.
Què podem fer millor, comunicativament parlant, les propostes alternatives? Sovint moltes de les nostres propostes han estat a la contra o, com a poc, no gaire suggeridores. I no s’han sortit dels marcs mentals del mercat. Prova uns segons a seguir aquesta ordre: “no pensis en un elefant” Ho has aconseguit? Doncs analitza ara els lemes següents: buy nothing day, de-creixement, reduir –reduir què?–, o –sí, mea culpa– consumir menys. Passem de les nostres formulacions en negatiu a les positives però no gaire seductores, que també les tenim: consum responsable, crític, solidari… No reprodueixo una onomatopeia d’un badall perquè no la conec –per cert, existeix?
Reconeguem-ho: no són, llevat de minories motivades, termes especialment atractius. Penso a ser responsable i em ve la imatge d’un pare seriós, en bata de pelfa i sabatilles de quadres, dient al seu fill: “Manel, sigues responsable” –mentre l’assenyala amb el dit índex, és clar. I no és que la responsabilitat, l’esperit crític, la solidaritat o la coherència no siguin valors molt positius, i que la seva presència a les nostres vides no sigui útil també per ser més feliços. Estic convençut que són aportacions útils i necessàries. Però no solament necessitem tenir bones propostes. També ens fa falta trobar les maneres de comunicar-les per tal que resultin atractives. I que ens facilitin acostar les nostres pràctiques a persones d’entrada menys obertes als nostres missatges.
Aprenguem de la comunicació política: quins moviments, abans marginals, han aconseguit últimament el suport electoral de milions de persones? Com ho han fet? En positiu. Fixeu-vos en els seus noms: Junts pel Sí i Podem (i aquell genial lema de la seva primera campanya Quan va ser l’última vegada que vas votar amb il·lusió?). Parlant de parlar en positiu. Entre “els nostres” conceptes quins us semblen més atractius, o menys dignes d’“onomatopeia de badall”? Començament amb la llista i espero que m’ajudeu a completar-la: simplicitat voluntària, bon viure, o aquell viure millor –amb menys. Tot l’slow: slow food, slow cities… Consum col·laboratiu, o economia circular. A més, clar, de natural, bio, eco… Sí, sé que algun dels termes que acabo d’esmentar són, precisament, dels més “contaminats” i “absorbits” pel capitalisme… deu ser que el mercat selecciona molt els termes a emprar?
Tindria més potencial que el Dia sense Compres, el dia de les alternatives de consum? El creixent èxit de les fires de l’economia solidària sembla demostrar que sí. Idees molt atractives en aquest sentit són le Install party d’alternatives de Setem Catalunya o les Make something week de Greenpeace. Els diners, el consum, l’economia, el mercat… existeixen i existiran mentre que satisfacin necessitats. I no han de faltar mirades crítiques, són imprescindibles. Però, no és més il·lusionant –i eficaç– celebrar que algunes xifres semblen indicar ja que les alternatives són viables a una escala més gran, més enllà de les minories? I que cada vegada hi ha més polítiques públiques compromeses amb l’extensió de les alternatives? La satisfacció que moltes sentim quan Som Energia ens envia el rebut de la llum, o la il·lusió viscuda quan ens obrim i utilitzem el nostre primer compte en banca ètica són virus que poden resultar molt contagiosos. I la nostra capacitat de contagi és limitada, per què no enfocar-la primer cap als llocs en què li resulti més fàcil fer-se més fort i generar comunitat?
