Càpsules de cafè: n’hi ha d’ecològiques?

A la majoria de llars, cada matí s’engega la cafetera amb la mateixa inèrcia amb què s’apaga el despertador. De fet, a l’Estat espanyol més de 22 milions de persones prenen cafè cada dia. En els darrers anys, a més, s’ha popularitzat prendre el cafè en càpsules. Les càpsules de cafè han esdevingut una revolució: per la forma de prendre i entendre el cafè, pels ingressos que han generat a la indústria del cafè i per l’impacte ambiental que generen. Quines opcions existeixen i quina és la millor alternativa?

Càpsules de cafè, una revolució a les llars i a la indústria

Els motius de la popularitat de les càpsules de cafè són diversos. D’una banda, el procés de preparació del cafè és ràpid i senzill; només trenta segons i un cafè de qualitat fumeja dins la tassa. De l’altra, la cafetera es neteja automàticament, així que no és necessari rentar-la amb cada ús i només cal descalcificar-la cada tres o sis mesos. A més, hi ha cafeteres de càpsules que permeten preparar altres begudes, com xocolata o infusions.

La primera cafetera de càpsules va ser la Nespresso, inventada per l’enginyer suís Ric Favre l’any 1976. Si bé en aquells anys les càpsules no van tenir gaire èxit, a partir de la dècada dels noranta l’empresa Nestlé va aconseguir popularitzar-les gràcies a una intensa campanya publicitària. Anys després, van aparèixer altres marques que oferien productes similars fins a arribar a la varietat d’opcions que es troben avui a les botigues.

En pocs anys el cafè monodosi superarà el molt i el soluble.

El negoci de les càpsules és especialment rendible per a la indústria del cafè, tal com demostra l’efervescència en l’oferta de productes que les empreses del sector llancen al mercat. Segons dades recollides al darrer “Quadern de Comerç Just”, el consum de cafè en càpsules representava el 2017 el 15% de les vendes totals de cafè a l’Estat espanyol, però, en canvi, generava el 41% dels ingressos de la indústria del cafè. Fonts del mateix estudi especifiquen que en pocs anys el cafè monodosi superarà el molt i el soluble.

On s’han de llençar les càpsules de cafè de plàstic i alumini?

La majoria de càpsules de cafè es componen de parts d’elements plàstics i d’alumini. Un cop utilitzades, aquesta amalgama, unida amb el marro del cafè que queda a la càpsula, fa que siguin molt difícils de reciclar i processar. L’alumini és, a més, un material que té associats greus impactes ambientals.

Segons fonts consultades de l’Agència de Residus de Catalunya, “les càpsules de cafè d’alumini i plàstic s’han de dur als punts verds o deixalleries. No totes les deixalleries fan recollida de càpsules de cafè, així que el més indicat és contactar amb el titular de la deixalleria”. Al web de l’Agència de Residus de Catalunya hi ha un cercador de les deixalleries amb el número de telèfon, l’adreça postal i els materials que admet cadascuna, entre altres dades. Aquest és un altre dels principals inconvenients del consum de càpsules de plàstic i alumini: perquè siguin reciclades, no es poden llençar a cap contenidor; la consumidora ha de cercar la deixalleria adequada per portar-hi les càpsules.

En el cas de Catalunya, la planta de compostatge de titularitat pública on poden tractar-se les càpsules de plàstic i alumini es troba a Jorba (l’Anoia). És una planta que té una línia de tractament per a les càpsules de cafè i permet gestionar el marro com a compost. També compacta  l’alumini i el plàstic per fer-ne bales i portar-les a un recuperador de cada material. Aquesta planta també rep càpsules d’alumini d’altres comunitats autònomes.

El  tractament que es fa a la planta assegura la separació del marro per a la seva incorporació en el procés de compostatge. Per tant, segons les fonts consultades de l’Agència de Residus de Catalunya, “no cal que la consumidora, abans de llençar-la, trenqui la càpsula i separi el marro per a la fracció orgànica, ja que és una operació dificultosa”.

També hi ha marques, com Nespresso i Senseo, que disposen de contenidors de recollida de les càpsules  d’alumini i plàstic a les seves botigues i de plantes de reciclatge pròpies.

Càpsules de plàstic biodegradable

Algunes empreses comercialitzen càpsules de plàstic biodegradable, sense elements d’alumini. És el cas de la catalana Novell, que comercialitza càpsules amb el segell Biodé. Aquest certificat segueix la normativa europea sobre plàstics. Garanteix que, en determinades condicions de temperatura i humitat, el plàstic (polipropilè) es descompondrà al 100% en dos anys. Per tant, aquestes càpsules de cafè no són tan nocives per al medi ambient com les de plàstic i alumini, però només es degradaran en un temps i condicions determinats a la planta de compostatge i metanització.

Per a les fonts consultades de l’Agència de Residus de Catalunya “si no s’indica expressament que són compostables, les càpsules s’han de portar a la deixalleria”. De fet, per a Víctor Mitjans, cap del Servei de Programes i Estudis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”les càpsules, siguin del material que siguin, no tenen mai la consideració d’envàs i, per tant, no poden anar al contenidor groc en cap cas”. Així ho regula la normativa vigent a l’Estat espanyol.

Les càpsules compostables, a mig camí de la sostenibilitat

Darrerament, l’oferta de càpsules de cafè també inclou les càpsules compostables d’un sol ús. Un producte “compostable” és aquell que, sota unes condicions específiques i controlades, normalment a una planta de compostatge, es degrada en un període de sis mesos i esdevé compost. El segell OK compost de la certificadora TÜV Austria-Vinçotte garanteix que el material és compostable i segueix la norma europea EN-13432.

Segons fonts consultades de l’Agència de Residus de Catalunya, “les càpsules compostables s’han de llençar al contenidor marró. D’aquesta manera, les càpsules es tracten a les plantes de compostatge i poden urtilitzar-se com a compost per a aplicacions al sòl”. Així i tot, avui dia, no totes les plantes de tractament de residus orgànics de Catalunya poden garantir el tractament adequat de tots els productes etiquetats com a compostables.

A Catalunya, l’empresa Novell comercialitza càpsules compostables certificades amb el segell OK Compost i fabricades amb materials obtinguts de fibres vegetals. També compten amb el segell UTZ- Rain Forest Alliance, que s’autodescriu com de consum responsable però no és comerç just. Les diferències entre aquest segell i un de comerç just és que UTZ no garanteix un preu mínim als proveïdors i treballa amb grans productors. En canvi, els segells de comerç just garanteixen el treball en exclusiu amb petits productors i el compliment de principis socials i ambientals.

Alternativa3 distribueix càpsules compostables de comerç just amb el segell Fairtrade. És una cooperativa amb seu a Terrassa dedicada a l’elaboració i distribució de productes de comerç just. A més de comptar amb el segell de Comerç Just i ecològic en tots els seus productes, impulsa projectes de cooperació internacional i educació per al desenvolupament. També forma part de la Xarxa d’Economia Solidària.

El cost ambiental i social de les càpsules d’un sol ús

Sis grams de cafè dins la càpsula, que es consumiran en minuts, impliquen un elevat ús de recursos i un cost social afegit

Les càpsules d’un sol ús suposen un elevat cost ambiental, si es té en compte que són un producte d’ús diari amb una vida útil extremadament curta: sis grams de cafè dins la càpsula, que es consumiran en minuts, necessiten una mitjana de tres grams d’embolcall i impliquen un elevat ús de recursos de fabricació, distribució i tractament de residus.

L’empresa d’envasos biodegradables Halo ha realitzat diversos reculls d’estadístiques sobre els impactes dels residus de les càpsules de cafè, especialment al Regne Unit, però també a escala mundial. De fet, James Procter, director del departament d’atenció a les consumidores d’Halo, explica a la revista Opcions que segons els seus estudis, als que no hem tingut accés, “al llarg del 2019 s’han fabricat 60 bilions de càpsules de cafè al món. Menys d’1% d’aquestes són compostables. Pel que fa a la resta, tres quartes parts són de plàstic i una quarta part són d’alumini i només el 20% s’arriben a reciclar. Això implica que, al món, cada minut es llencen al rebuig 91.324 càpsules de cafè”. A l’Estat espanyol, un estudi de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo amb dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació recull que els espanyols van gastar prop de 40 milions d’euros al mes en càpsules de cafè el 2018.

Impacte ambiental a banda, les càpsules de cafè també tenen un cost social afegit respecte al cafè a granel o en paquets. Tal com descriu el darrer informe de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo si s’analitza la distribució del valor del cafè al llarg de la cadena, les iniciatives productores perceben entre un 10 i un 15% menys del preu final quan el producte es comercialitza en càpsules. Les empreses de torrat i distribució s’emporten la major part del preu final.

Iniciatives per prohibir les càpsules

La presa de consciència sobre l’impacte ambiental de les càpsules de cafè ha estimulat que, arreu del món, sorgeixin iniciatives, civils i institucionals, per disminuir-ne de manera massiva el consum. Kill the K-Kup és una iniciativa sorgida als Estats Units que pretén informar sobre l’impacte ambiental de les càpsules de cafè d’un sol ús i fer pressió per la seva prohibició. El 2015 van fer públic un vídeo satíric que ha rebut prop d’un milió de visualitzacions.

En l’àmbit institucional, el govern municipal d’Hamburg va prohibir el 2016 les càpsules d’un sol ús a les màquines de cafè dels edificis públics de la ciutat com a part d’un conjunt de mesures de compra pública ambientalment responsable. Al seu temps, a l’Estat espanyol, el gener de 2019 el Parlament de les Illes Balears va aprovar una llei de residus segons la qual, a partir del 2021, es prohibiran els envasos i productes d’un sol ús que no siguin compostables o reciclables. Mitjançant l’aplicació d’aquesta llei, estarà prohibida a les illes la comercialització de les càpsules de cafè d’alumini, per exemple.

Càpsules reutilitzables

Les càpsules reutilitzables són una alternativa al malbaratament de recursos que suposen les càpsules d’un sol ús. Les principals opcions que es troben a les botigues són d’alumini, de plàstic o d’acer inoxidable.

Les càpsules d’alumini, encara que puguin ser reutilitzables, tenen importants impactes ambientals, tal com ja s’ha comentat. Pel que fa a les càpsules reutilitzables de plàstic, si bé són les més econòmiques, la seva vida útil oscil·la entre els vint i els cinquanta usos en funció del fabricant. Les càpsules d’acer inoxidable, en canvi, són molt més resistents i poden tenir una vida útil de deu anys aproximadament, dada que les posiciona com l’opció més sostenible ambientalment. Algunes es comercialitzen amb una cullera per mesurar la quantitat exacta de la dosi i un premsador de cafè.

Un altre avantatge d’aquestes càpsules és que permeten crear cafès a mida, experimentant amb les barreges de varietats. A més, a la llarga, són molt més econòmiques, ja que es podran utilitzar durant anys. Com a principals inconvenients, a diferència de les càpsules d’un sol ús, que venen segellades i garanteixen el mateix sabor a cada càpsula, el gust pot variar d’una càpsula a l’altra. També cal esperar uns minuts abans la càpsula no s’ha refredat prou per a poder treure-la de la cafetera. Per últim, cal invertir un temps en netejar-les després de cada ús, tot i que es netegen fàcilment i fins i tot es poden col·locar al rentaplats. Les empreses Morixe, Evergreen, Waycap, Recaps i Seal Pod fabriquen i comercialitzen càpsules d’acer inoxidable compatibles amb Nespresso o Dolce Gusto.

Repensar el consum de cafè

Per a reduir l’impacte ambiental del consum de cafè, hi ha opcions més ecològiques que les càpsules: cafeteres que consumeixen menys energia i generen menys residus.

De fet, anant un pas més enllà, una altra opció de consum conscient és reduir el consum de cafè. Perquè el cafè arribi a les cases  es generen gran quantitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle derivats de la producció, el torrat i el transport. El cafè es produeix a les zones tropicals i subtropicals del planeta, especialment a països com Brasil, Vietnam, Colòmbia o Indonèsia, que en són els principals productors. Per tant, recorre més de cinc mil quilòmetres fins a arribar a Catalunya. La calculadora creada per l’ONG ecologista Amigos de la Tierra permet mesurar la petjada ecològica del consum setmanal de cafè en una llar.

Una altra opció de consum conscient és reduir el consum de cafè, per a reduir-ne la petjada ecològica

A més, les produccions de cafè són, en gran mesura, d’agricultura intensiva i monocultiu, i provoquen greus efectes en la degradació del sòl, el consum massiu d’aigua, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat. La pressió de l’agroindústria, especialment en els cultius de soja, canya de sucre o cafè, és una de les principals causes de la desaparició de les selves i els boscos al Sud global. Un exemple recent del conflicte per l’ús comercial de la terra van ser els incendis provocats que van cremar dos milions i mig d’hectàrees a l’Amazones a l’estiu del 2019. Organitzacions ecologistes van denunciar la vinculació dels focs amb terratinents de l’agroindústria.

La desigualtat entre les diferents fases de la cadena alimentària és especialment visible en el cas del cafè. Al 2017 mentre les empreses torradores i distribuïdores van generar 1177 milions d’euros, les productores van percebre el 4% dels guanys.

Una opció per a no contribuir a aquesta situació és comprar el cafè a petites productores i distribuïdores, que garanteixin la producció agroecològica, comptin amb un segell de comerç just o siguin de confiança. L’altra és reduir el consum de cafè i apostar per altres begudes, com les infusions de plantes aromàtiques autòctones i de petites proveïdores locals. L’empresa Tegust, per exemple, comercialitza infusions de plantes cultivades a l’Empordà per petites productores amb certificació ecològica.