En alguns llocs del nostre país es comencen a veure més plaques solars fotovoltaiques a les teulades; en canvi, a molts països europeus ja fa anys que n’estan plenes. Partint de declaracions del govern central podem dir que avui a l’Estat el nombre d’instal·lacions no deu passar de pocs milers, mentre que a Alemanya n’hi ha més d’un milió; allà, com a altres països europeus, ja comença a ser rar no veure teulades amb plaques.
La proliferació de plaques va lligada a l’autoconsum elèctric: la generació distribuïda d’electricitat, ja sigui només per al consum propi o també injectant l’excedent a la xarxa elèctrica. Res més lluny, però, de ser una joguina d’ecologistes romàntics; és un dels puntals de la transició energètica que s’està desplegant arreu del món. Segons l’Institut Català d’Energia, estudis de la Comissió Europea indiquen que l’autoconsum és imprescindible per assolir el 100% d’energia renovable i, a nivell europeu, el 2050 podria satisfer una part important de la demanda domèstica.
Les lleis poden marcar la diferència
Un model distribuït i democràtic de generació energètica redueix la dependència dels combustibles fòssils i de l’oligopoli que ha centralitzat fins ara el control de l’energia. Si al nostre país anem endarrere en la transició energètica és perquè aquest oligopoli ha aconseguit que la legislació hi posés moltes traves.
Una nova llei estatal, que ara es troba en fase d’esmenes al Congrés dels Diputats, en vol eliminar unes quantes. Es tracta del Reial Decret-llei 15/2018, que també toca aspectes com la pobresa energètica o les pràctiques més favorables a les companyies que al consumidor. L’Aliança per l’Autoconsum, formada per més de quaranta entitats socials, ambientals, empresarials i sindicals, ha emès un comunicat reclamant als diputats que no es rebaixin les millores que estableix el text original en el capítol dedicat a l’autoconsum.
En concret, el text que es debat planteja la desaparició de taxes injustificades, com l’anomenat “impost al sol”, que de fet ja s’havia abolit prèviament per a alguns casos. També s’eliminarien l’obligació d’instal·lar equips superflus i cars, els límits a la quantitat d’electricitat que es pot autogenerar o l’excés de tràmits burocràtics per legalitzar la instal·lació.
Un dels canvis més significatius que preveu el redactat actual de la nova norma és que totes les instal·lacions podran injectar l’excedent d’electricitat a la xarxa sense complicacions burocràtiques, i podran ser recompensades per l’energia aportada, per exemple amb un descompte a la propera factura elèctrica proporcional als kWh injectats.
Molt simple i molts avantatges
Qui aposta per l’autoconsum pren una decisió personal que repercuteix en beneficis per a tothom. Per una banda, contribueix a la lluita contra el canvi climàtic i a dependre menys de l’energia nuclear. Per una altra banda, fa un pas cap a la sobirania energètica, de la qual estem molt lluny: un 72% de l’energia que es consumeix a l’Estat (elèctrica, tèrmica i per a la mobilitat) ve de l’estranger, cosa que, per cert, comporta una factura considerable. A més, l’autoconsum és una aposta per un sistema energètic renovable i més democràtic i contribueix a la creació d’ocupació en un sector estratègic.
A nivell particular, qui decideix apuntar-se a l’autoconsum ha de disposar d’una teulada, un pati o un altre espai on fer la instal·lació i, a més, haver obtingut els permisos necessaris, si és que li’n calen. Ara bé, les plaques solars presenten diversos punts positius:
- No s’han de fer obres (no ha de venir un paleta).
- La nova llei obre la porta a l’autoconsum compartit, és a dir, a instal·lacions fetes per una comunitat de veïns per al consum de tots els veïns. Cal dir que als blocs de pisos és més difícil trobar espai per a les plaques de tots els veïns (més com més alt sigui el bloc, és clar).
- Les plaques i tots els equips se solen instal·lar en un dia o dos.
- El manteniment és mínim (supervisió anual de l’estat dels equips i eventual reparació d’un desgast menor).
- Actualment una placa val al voltant de 100€ i no surt a compte robar-la. Els robatoris, que havien abundat fa anys, gairebé han desaparegut.
- Les plaques solen estar en garantia durant 15-25 anys. Algunes fonts del sector que hem consultat en situen la vida útil als 30 anys, d’altres als 100, i perdent poca eficiència.
- Les oscil·lacions de les tarifes elèctriques ens afectaran menys.
- Reducció de la despesa elèctrica. Amb una legislació i tarifes tan canviants és difícil de quantificar, però podem dir que ronda almenys el 30%.
- Molts ajuntaments bonifiquen les instal·lacions amb rebaixes als impostos municipals.
Aprofitant que ens autogenerem electricitat renovable, podem fer una segona contribució a la sostenibilitat: substituir una caldera que vagi amb combustibles fòssils per una bomba de calor elèctrica, que té una eficiència energètica fins a cinc vegades superior (més detalls al nostre número 49).
Hi ha moltes empreses que es dediquen a fer aquestes instal·lacions; de fet, és probablement una ocupació amb molt futur. Els tècnics han d’estar habilitats per actuar com a instal·ladors en baixa tensió.
Compres col·lectives: encara més fàcil
Ja abans de la reforma legislativa que s’està debatent, a l’Estat van aparèixer almenys tres iniciatives que faciliten l’autoproducció elèctrica, en concret mitjançant les compres conjuntes. La idea és senzilla: agrupar famílies o negocis interessats, per tal que les instal·lacions tinguin alhora un preu més assequible (reducció d’un 30-40%) i un nivell alt de qualitat, i les feines se simplifiquin al màxim. Els serveis inclouen l’estudi tècnic de l’equipament idoni per a cada teulada.
De totes tres ja se n’han tancat convocatòries i n’hi ha d’obertes, o n’hi haurà durant el 2019, tal com mostra la taula que hi ha més avall.
Oleada Solar
Oleada Solar va ser la primera; es va llençar el maig del 2017. Està promoguda per Ecooo, una cooperativa madrilenya que promou i du a terme projectes a favor d’un nou model energètic sostenible i en mans de les persones. A la primera “Oleada” s’hi van acollir cent famílies, que ja tenen les instal·lacions funcionant. La majoria són d’1,5 kW de potència, que cada any poden generar 1.800 kWh d’electricitat renovable i deixar d’emetre 1,5 tones de CO2. Per fer les instal·lacions s’ha creat una xarxa de cinquanta instal·ladors de tot l’Estat.
L’electricitat no autoconsumida s’injecta a la xarxa, sense rebre res a canvi. Segons la legislació vigent fins ara, per percebre’n una recompensació calia donar-se d’alta com a productor, un procés complex i costós. A la segona “Oleada”, que s’està recollint actualment, si el projecte de llei manté les línies proposades ja es podrà rebre alguna compensació per aquestes aportacions d’energia renovable a la xarxa.
Impuls Solar Vallès
Impuls Solar Vallès ha estat endegada per uns quants grups locals de les dues comarques vallesanes de la cooperativa gironina Som Energia, molt compromesa amb la transició energètica. L’empresa que s’ocupa de l’execució completa de les instal·lacions és Sud Renovables, guanyadora del concurs que es va licitar abans d’obrir la convocatòria. A la primera convocatòria s’hi van inscriure 115 famílies en 60 dies; actualment s’està en fase de fer les instal·lacions i legalitzacions.
Com en el cas d’Oleada Solar, des del primer moment la política de gestió dels excedents d’electricitat ha estat injectar-los a la xarxa, per tal d’aprofitar al màxim la producció energètica renovable. Es calcula que les llars consumiran de mitjana un 30-35% de l’electricitat que autogeneraran i, per tant, un 65-70% d’aquesta energia els proporcionarà una compensació econòmica (de nou, si el projecte de llei arriba a bon port).
Col·lectiu Solar
Col·lectiu Solar és gestionada per Revosolar, una empresa que es dedica a l’expansió de les energies renovables. La iniciativa va ser originada pels ajuntaments del consorci Ter-Gavarres, interessats a complir els compromisos internacionals de reducció d’emissions. L’objectiu és vèncer les reticències inicials a instal·lar-se autoconsum, auspiciades per les traves que la llei hi posava. L’estratègia que s’ha pres és donar el màxim de facilitats econòmiques. Per això el descompte respecte a una instal·lació individual arriba fins al 40%, i hi ha un acord amb el Banc Sabadell i BBVA per oferir finançament de tal manera que la quota que s’ha de pagar mensualment equival al cost de l’electricitat que t’estalvies de comprar gràcies a l’autoproducció. És a dir, durant 3-6 anys (el temps que es calcula per amortitzar la inversió) la butxaca no notarà cap diferència, i a partir d’aquest moment veurà una disminució en la despesa elèctrica. Les instal·lacions es dimensionen en funció de l’estalvi que voldrà l’autoproductor.
En aquest cas, per no haver de tramitar l’alta com a productor d’electricitat es va optar per evitar generar excedents. S’aconsegueix mitjançant un aparell (smart meter) que en tot moment dóna ordre a les plaques de generar exactament la quantitat d’electricitat que s’està consumint. Això reverteix en un malbaratament del potencial generador de les plaques. Si s’acaba legalitzant injectar a la xarxa sense traves, l’aparell es podrà tenir apagat.
Col·lectiu Solar va fer una primera convocatòria per a les comarques gironines, el Moianès i el Bages, que es va tancar amb 628 inscrits i ja estan fetes pràcticament totes les instal·lacions. Revosolar va formar i contractar durant tres mesos 30 instal·ladors per fer la feina (si bé una família pot optar per encarregar la instal·lació pel seu compte).
Pots descarregar-te la taula aquí.
Si no tenim una convocatòria oberta a prop de la nostra localitat, podem moure’ns per endegar-ne una, o bé fer la instal·lació pel nostre compte. També podem mirar d’engrescar-hi familiars o amics. Hi sortirem guanyant nosaltres i tothom.
I la petjada ecològica de les plaques?
A través de compres col·lectives o no, la demanda de plaques solars està pujant com l’escuma. Quina petjada ecològica paguem per generar aquesta energia? Ho analitzem en aquest article. En resum, les plaques són altament reciclables, un fet molt positiu des del punt de vista de recursos naturals, i generen molta més energia de la que costa fabricar-les.
