No escollim com serà el nostre naixement però sí que podem decidir com volem que sigui el nostre funeral, per no deixar un llegat de contaminació a les generacions que ens segueixen. L’elecció entre la incineració o l’enterrament és la primera que haurem d’afrontar, però n’hi ha d’altres que també condicionen la petjada ambiental d’un funeral.
Els arbres ens acompanyen fins al final
Després del cos del difunt, el fèretre és el següent protagonista en un funeral. La seva forma, ornaments, color, varietat de la fusta, poden reflectir la personalitat del difunt. Especialment en serveis de cremació, la curta vida útil de la caixa i la quantitat de combustible fòssil necessari per cremar entre 40 i 60 quilos de fusta farien recomanables altres materials. Però avui és difícil accedir a fèretres de cartró, vímet o cotó, disponibles a altres països. Encara que la legislació funerària no prohibeix l’ús de materials diferents de la fusta per fabricar fèretres, l’oferta és anecdòtica.
Malgrat aquestes restriccions, podem triar aspectes del fèretre que incorporin un compromís amb les generacions futures i siguin coherents amb els nostres valors. La Fundació Terra va crear un distintiu d’excel·lència ambiental (EcoTerra Label) per distingir fèretres que complien certs requisits. Si considerem la petjada ecològica d’un taüt, el primer a valorar és la fusta amb què s’ha elaborat. Hi ha taüts manufacturats amb fusta certificada, per exemple pel segell FSC, que avala que aquesta fusta ha estat extreta de boscos gestionats de manera sostenible, que no han estat desforestats, ni sobreexplotats.
També podem tenir en compte l’origen de la fusta per tal de reduir la distància que ha hagut de recórrer fins a arribar al nostre funeral. El transport de taulons de pi català o àlber francès haurà generat menys emissions i contaminació que si optem per un fèretre elaborat amb fusta tropical africana o paulònia xinesa.
La curta vida útil de la caixa i el combustible fòssil necessari per cremar 50 quilos de fusta farien recomanables altres materials
A més de les certificacions i la proximitat, podem valorar si volem que el nostre fèretre incorpori vernissos embellidors, teixits sintètics a l’entapissat o decoració a l’exterior. Especialment si optem per incineració, però també en cas d’inhumació, com més naturals siguin els materials, menor serà també el seu impacte ambiental.
Flors de la quinta forca
Durant el funeral, les mostres de suport a la família poden manifestar-se en expressions de condol com les flors. Malauradament, la majoria de corones funeràries i centres de flors que es comercialitzen aquí contenen roses, clavells, gladiols, assutzenes o crisantems, varietats que, en la seva major part, s’importen d’hivernacles dels Països Baixos i Colòmbia; un llarg trajecte emetent gasos contaminants.
A més, les corones i centres florals incorporen en el seu interior estructures de plàstic per donar forma a l’ornament. Aquestes estructures plàstiques, amb filferros de subjecció, grapes i cintes amb dedicatòries, dificulten molt la separació de la matèria vegetal, de manera que ni roses, ni clavells marcits entren al circuit de recollida selectiva que permetria compostar-los. I encara n’hi ha més: per mantenir les flors fresques, en col·locar-les a la corona o al centre, habitualment es claven en un material esponjós que reté la humitat. Aquesta escuma floral és un producte fabricat amb una base de plàstic no biodegradable que pot contenir compostos tòxics: sulfats de bari, formaldehid i negre de carboni. El contacte amb algunes d’aquestes substàncies està reconegut com a risc laboral perquè són cancerígenes per exposició prolongada, inhalarne la pols causa problemes respiratoris, i tots els tòxics es traslladen a l’aigua que reté.
Si desitgem que la nostra última celebració tingui certa coherència ambiental, les flors del nostre sepeli haurien de ser flors de cultius de proximitat i, a poder ser, d’agricultura ecològica. També podem collir flors del nostre jardí, si en tenim, o de l’entorn natural, si n’és temps i en tenim a prop. Una altra opció podrien ser rams de les nostres flors preferides col·locades en gerros. Al final de la vetlla, els familiars podrien endur-se aquests rams de flors com a record o dipositar-los al cementiri. I si encara volem fer un pas més, podem triar plantes vives: petits testos amb plantes autòctones i de temporada. Servirien com a decoració a la sala del tanatori però també com a detall per oferir als assistents al sepeli, a manera de recordatoris, substituint la tradicional targeta. L’empresa Limbo Europe va desenvolupar al 2017 Green Memory, una estructura de corona funerària que permet col·locar-hi setze testos de plantes vives que al final de la cerimònia s’entreguen a familiars i amics. També existeixen urnes cineràries de cartró o de substrat orgànic amb aglutinants vegetals que incorporen llavors per tal que creixi un arbre a la nostra memòria.
Què és un ecofuneral?
L’impacte ambiental d’un servei funerari es mesura en quilos de CO2eq i en la petjada ecològica que deixen els productes que hi participen. Però un funeral ecològic va més enllà de reduir els efectes negatius sobre el medi; busca emmarcar-se en una visió de retorn al sentit natural del cicle de la vida i la mort.
La paraula “ecofuneral” encara no existeix al diccionari català. És el mot que emprem per traduir el que als països anglosaxons anomenen green burial, natural burial o eco-friendly funeral.
L’essència d’un green burial reuneix natura i simplicitat. Són cerimònies que rebutgen la visió protocol·lària i urbana d’un funeral tradicional a favor d’una mirada més informal i enfocada en el retorn a la natura. Se celebren enmig d’un bosc i no entre fileres de nínxols. No és la làpida de la tomba la que commemora la vida viscuda, sinó la bellesa de l’entorn que l’acull.
Una legislació restrictiva, l’immobilisme del sector funerari i l’escassa demanda dificulten que existeixi una opció simètrica al natural burial
De moment, al nostre país s’empra “funeral ecològic” o “ecofuneral” per definir aquelles pràctiques que durant un sepeli ens permeten reduir l’impacte ambiental dels productes i serveis que hi intervenen. Una legislació restrictiva, l’immobilisme del sector funerari i l’escassa demanda dificulten que existeixi una opció simètrica al natural burial. Ara bé, sí que podem informar-nos de l’impacte que provoca en el medi ambient cada una de les opcions que tenim.
Els 9 principis ecofuneral
Hi ha molts productes funeraris sobre els que podem incidir: el paper clorat dels recordatoris, el sac de recollida del difunt, els productes de tanatopràxia, la roba, el transport, etc. Han liderat el camí cap als funerals naturals entitats com el Natural Death Centre al Regne Unit o el Green Burial Council als Estats Units d’Amèrica. En tot cas, les innovacions ambientals en matèria funerària estan condicionades per la normativa vigent a cada país.
Aquí, algunes iniciatives han tractat d’obrir el debat i abocar llum sobre el sector funerari. Un exemple fou la monografia “Ecofunerals” de la revista Perspectiva Ambiental, publicada per la Fundació Terra l’any 2005 amb el suport de Serveis Funeraris de Barcelona. L’any 2011, la mateixa Fundació Terra signava un conveni amb el grup funerari Mémora i l’asseguradora DKV per desenvolupar el concepte “ecofuneral” a l’Estat. El conveni va cristal·litzar en la creació d’una certificació (SFE 07:02) que avalava l’excel·lència ambiental dels serveis funeraris que complien uns requisits i la creació d’un producte assegurador de decessos anomenat “DKV Ecofuneral”, que actua com a palanca d’innovació entre els proveïdors funeraris de DKV Assegurances.
Al 2015, per tal de donar un nou marc a les accions que s’anaven sumant sota el concepte “ecofuneral” i reduir l’exigència de la Certificació SFE 07:02, que només va arribar a ser adoptada per una funerària (Mémora Barcelona), Fundació Terra va establir els “9 Principis per a la celebració d’un ecofuneral”. Aquests principis s’han convertit en el referent a l’Estat espanyol per guiar un sepeli funerari de baix impacte ambiental.
1. Principi de reducció de residus
Per disminuir els residus que es generen durant un funeral es poden evitar productes prescindibles, com recordatoris impresos i ornaments. També els productes que no es poden reciclar directament perquè estan compostos per diversos materials.
2. Principi de reducció de components artificials no biodegradables
Optar per incorporar la major proporció de productes naturals evitant materials de síntesi artificial. Els materials haurien de provenir de recursos naturals renovables, com la fusta, o de recursos minerals disponibles de forma poc limitada, com la sal (se’n posa en algunes urnes solubles en aigua).
3. Principi d’incorporació de productes de proximitat
El “kilòmetre zero” es pot aplicar a les matèries primeres dels productes per tal de reduir les emissions associades al transport, a la conservació o la necessitat d’embalatge protector. Per exemple, es poden triar fèretres de fusta peninsular i rebutjar les flors d’importació.
4. Principi de reducció de productes químics tòxics
Els productes haurien d’evitar contenir o incorporar en el seu procés de fabricació substàncies perilloses per al medi ambient o per a la salut. Per exemple, substàncies amb tòxics cancerígens en productes de tanatopràxia o escuma floral en els ornaments vegetals.
5. Principi de reducció del consum d’energia no renovable
Les instal·lacions on se celebra un ecofuneral haurien de fer un ús eficient de l’energia i incorporar energia renovable.
6. Principi d’incorporació de materials naturals certificats
Prioritzar l’ús de materials d’origen natural que tinguin una certificació ambiental reputada i verificada per un auditor independent. bloqueja. Potser la “visió ecofuneral” hi pot contribuir: els productes funeraris naturals ens ajuden a superar el tabú de la mort fent present, en ells mateixos, el cicle natural de la vida. I també ens ajuden a personalitzar el sepeli i omplir de coherència ambiental el llegat per a les generacions que ens seguiran. Fins i tot pot ser que, si aconseguíssim celebrar un funeral tan coherent com bonic, l’última escena d’una vida no faltés mai als àlbums de fotos familiars.
7. Principi de reducció d’emissions contaminants
En especial, als serveis de transport associats (fèretre, difunt i acompanyants). A menor quantitat de vehicles de combustió desplaçant-se, menor quantitat d’emissions es generaran. També als dispositius d’eficiència en la incineració i control d’emissions presents als crematoris.
8. Principi de simplicitat
Promoure la simplicitat evita productes i serveis superflus. També ajuda a centrar la nostra atenció en allò significatiu i emotiu. Aquest principi posa especial accent en una visió moderada de l’ús d’ornaments o decoració.
9. Principi d’experiència
En un ecofuneral es promou el valor de l’experiència des d’un enfocament vivencial, perseguint la idea d’un funeral sentit. Durant el sepeli es faciliten oportunitats per participar i espais per compartir. L’objectiu és afavorir la vivència del dol des del sentiment de comunitat i de la mort com una part natural de la vida.
Portar la coherència fins al final
Hi ha qui interpreta que com més roses hi hagi, com més ostentós sigui el fèretre, com més cotxes desfilin al seguici, més estem honorant la figura del difunt. Però el cost econòmic del servei funerari no és una traducció directa de l’amor que sentim per la persona que s’ha mort. Un funeral que reflecteixi la identitat de la persona difunta i que plasmi els missatges que ha llegat és, sens dubte, una celebració més significativa per honrar la seva vida que contractar desenes de Mercedes.
Un mal record de la cerimònia funerària dificulta el procés de dol posterior
Però quan es mor una persona, les decisions s’han de prendre tan ràpidament que ens veiem arrossegats a adquirir serveis funeraris tradicionals, predefinits i estàndards que, amb una mica més de sincera i pausada reflexió, potser no escolliríem. La pressa del servei funerari seria un altre tema de debat. Hi ha famílies que demanen la màxima celeritat possible, però també es pot conservar temporalment en refrigeració el cos del difunt per oferir més temps a la familia per decidir com desitja que sigui el comiat.
Diuen els psicòlegs que un mal record de la cerimònia funerària dificulta el procés de dol posterior. Per això, planificar el nostre funeral és un dels actes més significatius que podem llegar a la nostra família, perquè en un moment de presses i d’emocions aclaparadores no hagin de rumiar quina cerimònia haguéssim preferit.
Deixar per escrit una reflexió podria guiar-los per organitzar un sepeli coherent amb els seus i els nostres valors. Què preferirien els assistents al nostre funeral: un cotxe d’acompanyament extra o un quartet de corda? Què els reconfortaria més: recordatoris de paper clorat que acabaran en algun calaix o un càtering al tanatori que convidi a conversar?
Però per poder reflexionar sobre el propi funeral cal esquivar el tabú de la mort, que tant ens bloqueja. Potser la “visió ecofuneral” hi pot contribuir: els productes funeraris naturals ens ajuden a superar el tabú de la mort fent present, en ells mateixos, el cicle natural de la vida. I també ens ajuden a personalitzar el sepeli i omplir de coherència ambiental el llegat per a les generacions que ens seguiran. Fins i tot pot ser que, si aconseguíssim celebrar un funeral tan coherent com bonic, l’última escena d’una vida no faltés mai als àlbums de fotos familiars.
