Proposem un possible dia utòpic: una jornada de 24 hores on el temps no és un element que se’ns llença a sobre o hem d’anar perseguint, sinó quelcom de què disposem eficientment i d’acord amb les necessitats del nostre cos. En aquest dia utòpic, una família amb dos fills ha aconseguit fer un ús racional del temps: es lleven a les set del matí per portar la canalla a l’escola a les 8.30, mitja hora abans del que estem habituats. Els pares també arriben abans a la feina i fan totes les hores seguides, amb petites pauses per recuperar la concentració. No els cal fer llargues pauses per fer un segon esmorzar, perquè tenen jornades més compactades, alguns dies de teletreball o poden dinar a la feina en mitja hora, sabent que plegaran abans. Coincidiran amb l’hora de sortida de l’escola dels fills, cap a les 16.30, i mentre aquests facin extraescolars, ells podran anar a fer compres o encàrrecs. A les set ja serà tothom a casa (i també els comerços podran tancar abans), per sopar a les 20.00, mirar una mica la televisió (amb programes de gran audiència que començaran a les nou), i llegir una mica abans de tancar els ulls cap a les 23.00.
Cal un canvi cultural, pragmàtic i estructural per canviar els horaris
Perquè aquesta possible utopia es faci realitat, no només cal que aquesta família hi posi ganes, també depèn de què administracions i empreses fomentin un canvi cultural, pragmàtic i estructural per canviar els horaris. Això està encara lluny d’assolir-se.
Actualment, estem acostumats a dies llargs, que comencem cansats i acabem esgotats. Dies accelerats i atrafegats que, mirats amb lupa, mostren estones mortes, llargues pauses a la feina, molta estona per dinar, presses per anar a comprar quan sortim de la feina al vespre, programes de televisió que comencen a hores intempestives i àpats que són els més tardans d’Europa i pràcticament del món. L’ús del temps que tenim a Catalunya i a Espanya és ineficient i genera sobrecàrrega i estrès, que majoritàriament assumeixen les dones, responsables, encara, de la majoria de tasques de cures i de la llar.
L’ús del temps que tenim a Catalunya és ineficient i genera sobrecàrrega i estrès
Però des de fa anys hi ha activistes, empreses i institucions públiques que fan petites passes per millorar els usos del temps. I la pandèmia, el confinament, el teletreball i tots els canvis que van comportar en les rutines de bona part de la ciutadania han revifat el debat i han posat de manifest que els horaris s’han de canviar.
El canvi d’hora
El debat, però, és recurrent, i torna cada vegada que canvia l’horari d’estiu a hivern o a l’inrevés. S’ha vist aquests dies previs al canvi d’hora, quan s’ha tornat a discutir sobre la necessitat o no de fer girar l’agulla del rellotge. I és que el cas d’Espanya és especialment polèmic: des de 1940, i arran d’una decisió del dictador per alinear-se amb els seus aliats, el país té el fus horari d’Alemanya i de l’Est d’Europa, tot i que li correspondria l’hora del Regne Unit. Això fa que, a l’estiu, encara faci sol més enllà de les nou de la nit. El cos entén que mentre hi hagi llum l’activitat continua, i entre altres coses, per aquest motiu tenim els àpats tan endarrerits: pràcticament ningú més al món dina a les 14.30 i sopa a les 21.30, hores que aquí són el costum. Això ho endarrereix tot, dormim pitjor, som menys productius a la feina, i per tant, hi passem més hores.
Aquesta adequació del cos al pas del sol és el ritme circadiari, les oscil·lacions biològiques que tenim segons l’hora del dia. Alguns exemples: de 3.00 a 7.00 de la matinada, la temperatura del cos és la més baixa del dia, i els reflexos també. És lògic que dormim a aquestes hores. De 6.00 a 8.00 del matí és quan el cos genera més sensibilitat a la insulina, i, per tant, absorbeix millor els dolços, però no tothom es pot llevar tan d’hora per esmorzar, sobretot si ha anat a dormir tard després de tornar de la feina al vespre i sopar ben entrada la nit. Al llarg del matí, de 9.00 a 13.00, assolim el pic de la nostra capacitat cognitiva i de memòria. Per què, doncs, hauríem de fer llargues pauses a la feina perdent aquesta oportunitat? De 16.00 a 18.00 perdem la concentració, però la majoria de la població encara treballa a aquestes hores, igual que de 17.00 a 20.00, quan el nostre cos preferiria estar fent esport perquè és quan té la màxima temperatura, força i elasticitat. A partir de les 21.00, el cos ja comença a generar melatonina per preparar-se per anar a dormir.
Tot això es va debatre l’última setmana del mes d’octubre del 2021, no només pel canvi d’hora, sinó en el marc de la Time Use Week, una setmana de conferències celebrada a Barcelona en què empreses, entitats i administracions han analitzat els beneficis d’un canvi d’horaris. Les propostes han anat més enllà de la reforma horària, i s’han centrat en les accions concretes que poden fer els diferents agents ciutadans per adequar els ritmes diaris a les necessitats biològiques. La conclusió és clara: hi ha molt per fer i anem tard.
“La Time Use Week recull el llegat de la iniciativa per la reforma horària, que va néixer el 2014, i el 2017 va aconseguir que s’aprovés un pacte en el qual la Generalitat i més de 100 institucions i organitzacions es comprometien a emprendre canvis estructurals i culturals per tenir uns horaris millors l’any 2025. Falten quatre anys, i encara estem molt lluny, hem d’apretar l’accelerador”, adverteix Marta Junqué, co-coordinadora de la Time Use Week.
Creix l’interès acadèmic
El pas de la iniciativa per la reforma horària a una sèrie de debats que intenten anar més enllà també va venir per la constatació que hi ha un gran interès al món per investigar sobre els usos del temps.
A la Time Use Week hi han participat 200 investigadors i s’hi han explicat les experiències de diferents països. “A Europa, els més interessats són Alemanya, França o Itàlia. Per exemple, els dos últims tenen oficines públiques del temps que vetllen perquè les polítiques del temps es compleixin a tots els departaments de l’administració”, destaca Junqué. Admet que a Catalunya i a Espanya el camí a recórrer és més llarg, per les característiques del nostre sistema horari, i perquè hi ha una llarga tradició de presencialisme a la feina. “Estem a favor de suprimir el canvi d’hora d’estiu a hivern, perquè des del punt de vista de la salut és molt perjudicial, i amb l’alta incidència de la tecnologia a les nostres vides que tenim avui en dia, ja no compensa el fet de tenir més hores de sol al matí. Però això és una competència europea i estatal, i hem de mirar més enllà: el pacte del temps vol entendre els processos globals que limiten la nostra capacitat per canviar els horaris. En aquest sentit, hem de parlar de processos com la desconnexió digital, la reducció de jornada, els horaris de l’entreteniment, etc.”, detalla Junqué.
El pacte del temps és un compromís de les administracions, empreses i agents socials per millorar en els horaris
Però què és el pacte del temps? És un compromís de les administracions, empreses i agents socials per millorar en els horaris, i aquesta setmana passada es va renovar amb l’anomenada Declaració de Barcelona, que han signat patronals com Foment i Pimec, i els principals sindicats, amb la idea que la reforma dels horaris ha de ser internacional i atenent a tots els processos estructurals. En molts casos, aquest compromís es basa en recomanacions i campanyes de comunicació, però també s’han dut a terme polítiques i mesures concretes, tot i que en fan falta més per avançar. Algunes de les que han dut a terme les administracions són l’avançament d’una hora del tancament dels comerços a l’hivern (des de fa quatre anys, han de tancar com a màxim a les nou del vespre i no a les deu) o el decret del teletreball a la funció pública que va aprovar de forma premonitòria el Govern just abans de la pandèmia, una norma pionera que posa de manifest que moltes de les tasques de la feina poden fer-se des de casa per afavorir la conciliació. A més, ara a Catalunya les polítiques del temps han passat de ser una oficina a una direcció general que depèn del Departament d’Igualtat i Feminismes.
Aquests són petits passos per solucionar problemes que són estructurals. Els experts assenyalen diferents eixos en els quals una bona gestió del temps pot millorar la vida de les persones: salut, educació, cures, participació, serveis a la ciutat, treball i mobilitat. “El problema és global, i d’entrada és una qüestió de pedagogia: sabem què és una dieta saludable, però no com viure de forma saludable el temps. Això genera pobresa del temps, i afecta molt especialment a les dones i a la població amb rendes més baixes”, explica Junqué. Destaca l’estrés que pateixen les dones, que encara assumeixen gairebé totes les feines de cures, o els horaris que fan les persones amb menys recursos, que a més són les que viuen més lluny i han de sumar el temps de transport. “Quan parlem de consum responsable també és això, pensar qui hi ha darrere del servei que obtens, i quin horari fa”, recorda. La manca d’uns horaris més saludables impedeix dedicar temps a un consum conscient i fomenta les compres accelerades. També dificulta als ciutadans participar en el teixit associatiu: un informe de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona del passat mes de maig mostrava que els veïns de la ciutat que treballen només dediquen de mitjana 2,3 hores a la setmana a la vida associativa.
“Ens deixem endur per la sensació que s’ha de ser productiu, que s’han de fer coses per fer-les, quan el que caldria és fer més formació per gestionar l’estrès, ja des de l’escola”, explica Maria Antonia Carmona, experta en coaching del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Crec que totes les mesures que s’aprovin per millorar els horaris o en temes com el teletreball haurien d’anar acompanyades d’eines psicològiques per poder gestionar-ho bé”, afegeix.
Els Ajuntaments emprenen mesures
Les accions més perceptibles són les que queden en un pla més local. Per això, la tasca dels Ajuntaments és tan important en aquest pacte del temps. Esplugues de Llobregat, Sant Boi, Argentona, Sant Cugat o Terrassa són consistoris amb mesures pioneres en aquest sentit, liderats per grans ciutats com Barcelona o Girona.
En aquesta última ciutat, una de les primeres mesures que es van dur a terme va ser crear, el 2014, un conveni de la reforma horària amb el Col·legi de Periodistes, per respectar els horaris de les rodes de Premsa o els plens a l’Ajuntament, que fins llavors s’allargaven fins a la matinada. També es va crear la xarxa gironina de la reforma horària, per compartir accions i preocupacions amb les 65 empreses i entitats inscrites, que intenten avançar en mesures com la jornada compactada o l’avançament dels àpats. “Al principi costava una mica, però cada vegada la resposta és millor, sobretot després de la pandèmia i després de veure que aquestes mesures comporten bons rendiments”, explica Glòria Plana, quarta tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea de promoció econòmica.
A Barcelona, la mesura més potent és la creació arran de la pandèmia del projecte Concilia, un servei de cangur municipal destinat a les famílies més vulnerables, especialment les monoparentals. Des de 2003, s’han dut a terme més de 70 actuacions en què la visió del temps és un eix principal: els patis oberts (més de 50 patis escolars oberts als barris per fomentar el temps familiar); el projecte Temps per Tu (un servei de cures a infants amb discapacitat per donar unes hores a la família); la política de reduir els preus de les activitats en centres cívics si el pare o la mare fa una activitat a la mateixa hora que l’infant; o la incorporació del criteri del bon ús del temps en la contractació pública d’empreses. L’Ajuntament, a més, ha incorporat preguntes sobre el temps a les seves enquestes municipals.
“Barcelona fa més de 15 anys que hi treballa El 2003 es va establir una regidoria específica, una de les primeres d’Europa. I tot ve del moviment feminista, de reclamar el temps com a dret de la ciutadania i posar de manifest les desigualtats específiques que deriven d’una mala distribució del temps”, explica Sònia Ruiz, directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps a l’Ajuntament de Barcelona, consistori que té un pressupost de 250.000 euros per a polítiques del temps. De forma semblant a la xarxa francesa Témpo Territorial, el 2006 es va crear a Barcelona la xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps), amb 30 empreses, que ara ja en són 130. Es promocionen bones pràctiques a empreses, hi ha un programa de mentoria per millorar els horaris i s’elaboren guies per millorar en aquest camp. A més d’aquesta xarxa, el 2014 s’hi van sumar 243 organitzacions en el primer pacte del temps a Barcelona, es van crear línies de subvencions (de 50.000 euros) per fomentar aquestes millores i un premi per a la innovació en la reforma dels horaris.
