El consum conscient avança a bon pas. Segons un estudi de l’OCU i NESI, gran part de la ciutadania de l’Estat espanyol adopta hàbits de consum responsable. Per exemple, el 73% té en compte criteris ètics o ambientals a l’hora de prendre decisions de compra. Com ja assenyalava Toni Lodeiro fa un parell d’anys, el consum conscient és una tendència a l’alça. Darrere d’aquestes opcions individuals, lligat a la satisfacció personal que se n’obté, hi ha l’anhel de relacionar-se d’una altra manera amb l’entorn. Però, quina capacitat de transformació real té l’agregació de milions de pràctiques de consum conscient? És suficient una transformació massiva d’hàbits de consum particulars per aconseguir un canvi de rumb?
Les dimensions del repte
Les múltiples manifestacions de la crisi ecològica demostren la inviabilitat del model econòmic actual i dels nostres estils de vida. Els límits físics del planeta no només fan que sigui impossible universalitzar els nostres nivells de consum. També posen en evidència que els volums globals de consum actuals són insostenibles: la contaminació, l’esgotament dels recursos naturals, la quantitat de residus generats i, per damunt de tot, el canvi climàtic ens aboquen al col·lapse ecològic. Aquestes limitacions físiques, sumades a la lògica capitalista de maximitzar el benefici econòmic, es tradueixen en una competència pels recursos i l’agreujament de les desigualtats i conflictes socials.
Calen transformacions que vagin més enllà dels hàbits personals
Davant la magnitud del desafiament, és realista pensar que les accions individuals poden tenir cap incidència? Tot indica que, si bé són part necessària del canvi, calen transformacions que vagin més enllà dels hàbits personals. L’Álvaro Porro ho explicava així: “Pensava que si la demanda marcava un camí, l’oferta aniria cap allà. Però de seguida em vaig anar adonant que aquesta idea innocent, per si sola, pot ser perillosa. Perquè transmet la idea que la producció es pot alterar per la suma de moltes accions voluntàries individuals, sense tenir en compte que hi ha unes fortes estructures socials, polítiques i econòmiques. Només amb accions individuals és impossible canviar el model.” En altres paraules, si el consum conscient no passa de ser una opció individual, o milers d’opcions individuals, sense que es forcin canvis en l’àmbit de la comunitat, el mercat i les institucions polítiques, la capacitat de transformació social que té és molt limitada.
Col·lectivitzar el consum i enfortir la comunitat
Com reivindica l’ecofeminista Yayo Herrero, “el canvi cap al consum conscient ha de ser col·lectiu”. Si col·lectivitzem els canvis de consum, multipliquem les nostres possibilitats de transformació i facilitem que el consum conscient arribi a capes més àmplies de la població. Charo Moran també plantejava en aquest article la necessitat de “construir opcions col·lectives per resoldre les nostres necessitats, basades en la reducció material, compartir, reutilitzar, deixar, cuinar, tenir cura, conrear… Desmercantilitzar les nostres vides, promovent estructures comunitàries que alliberin temps per al que és veritablement important: les cures i la vida en comú.”
Si col·lectivitzem els canvis de consum, multipliquem les nostres possibilitats de transformació
Aquest tipus d’iniciatives col·lectives es podrien incloure en el que s’anomenen economies comunitàries. Ruben Suriñach les descriu així al llibre al llibre Economies transformadores de Barcelona: “fórmules col·lectives de resolució de necessitats basades en la feina d’un grup de persones on la importància del treball remunerat en el funcionament intern és mínima o inexistent en comparació del treball voluntari”.
A la pràctica, tenim moltes maneres diferents d’aconseguir treure el consum de l’esfera privada i tornar-lo a la comunitat: des de muntar al barri un espai d’intercanvi o préstec d’objectes a formar part d’una cooperativa de consum. Així entrem en un cercle virtuós ja que, a través del consum, es construeix comunitat i, en paraules de l’antropòloga Rita Segato, “com més arrelament local o comunitari, menys consum”.
Un altre efecte de col·lectivitzar el consum i de l’enfortiment dels llaços comunitaris és que faciliten l’apoderament sociopolític i el sorgiment d’accions col·lectives per exercir pressió cap a empreses i institucions públiques: un altre cercle virtuós. Així, si a través del consum ens coneixem i reconeixem amb altres persones amb qui compartim inquietuds, és més fàcil que sorgeixin, per exemple, iniciatives com la campanya Desnuda la Fruta, que exigeix la reducció de plàstics als supermercats o la creació d’entitats com La coordi que promou, entre altres mesures, la compra pública responsable.
De la mateixa manera, d’aquestes experiències comunitàries en poden sorgir iniciatives empresarials que, amb els valors de l’economia social i solidària, enriqueixen l’oferta de béns i serveis del mercat social. És el cas d’algunes de les cooperatives de consum que existeixen.
La clau política
Alhora, és imprescindible el paper de les institucions polítiques per assegurar canvis profunds en la manera com satisfem les nostres necessitats. Però per garantir que la cerca del bé comú és el que guia l’acció política, cal que es produeixi una regeneració democràtica, com explicava el mateix Ruben Suriñach a Opcions.
És imprescindible el paper de les institucions polítiques per assegurar canvis profunds en la manera com satisfem les nostres necessitats
Com, des de l’administració pública, es pot afavorir el canvi social necessari? Per començar, la contractació pública representa a Catalunya entre un 18 i 20% del PIB. Aquest percentatge, si s’apliquen criteris de compra pública responsable, significa una capacitat molt alta per enfortir les iniciatives que treballen amb principis de justícia social i sostenibilitat.
Per altra banda, es poden implementar campanyes de foment del consum conscient, amb estratègies de sensibilització a la població. Ara bé, aquestes accions poden acabar generant més frustració que no pas canvis reals si no van acompanyades de polítiques per afavorir la creació i la supervivència d’iniciatives que, des de l’àmbit de la producció i la distribució, facilitin el consum conscient. En aquest sentit són importants les polítiques d’impuls a les economies transformadores que han promogut alguns governs municipals. El Toni Lodeiro les analitzava en aquest article. Alguns governs municipals també han desenvolupat projectes d’impuls del consum conscient amb una mirada global. En són exemples de referència l’Estratègia d’Impuls del Consum Responsable de l’Ajuntament de Barcelona o el Plan de Impulso de Consumo Sostenible de Madrid.
Així mateix, des de l’àmbit legislatiu, la incidència sobre els processos de producció i els models de distribució, en pot forçar l’acostament a pràctiques més properes als valors que inspiren el consum conscient. Això passa, per exemple, per prendre mesures per promoure models productius més eficients i menys contaminants. D’aquesta manera, s’amplien les opcions de les persones que cerquen satisfer les seves necessitats minimitzant l’impacte ambiental i afavorint la justícia social. Tot i que la implementació d’aquest tipus de mesures topa amb els interessos dels actors implicats, i per tant són més complexes de tirar endavant que les anteriors, és irrenunciable avançar en aquest sentit si realment es vol avançar cap al canvi.
Per acabar, altres mesures que poden facilitar un consum conscient tenen relació amb l’urbanisme, l’agricultura, la mobilitat… Tot el que impliqui reforçar espais comunitaris, facilitar la mobilitat a peu o en bicicleta o fomentar l’existència d’explotacions agràries properes als centres de consum, per exemple, són mesures que ajuden satisfer necessitats de forma responsable.
El consum conscient a casa: peça necessària però insuficient
Els canvis d’hàbits personals, doncs, representen només un dels engranatges d’un complex sistema que, per avançar, requereix que també es moguin les estructures comunitàries, les regles que regeixen el mercat, les polítiques públiques… Per això, el consum conscient no és només un conjunt de pràctiques individuals. El consum conscient representa una forma sostenible i responsable de satisfer les necessitats col·lectives. Tot el que es pugui fer en l’àmbit domèstic, té un pes, però cal anar més enllà i tenir en compte la fotografia de conjunt a l’hora d’assumir reptes personals.
