Tot i que s’ha començat, sobretot, per instal·lacions d’energia fotovoltaica, el recorregut va molt més enllà, tant en el contingut com en les formes. Immerses en l’economia social, hi ha diverses iniciatives com ara Som Comunitats i Batec que practiquen la intercooperació per dibuixar i acompanyar projectes inclusius i socialment innovadors amb la sobirania energètica com a base.
Les comunitats energètiques: projectes inclusius i innovadors
“Amb el projecte Som Comunitats acompanyem agents que volen crear comunitats energètiques des de la perspectiva de l’economia social, tenint en compte la reducció d’emissions de CO₂, la creació d’estructures d’organització cooperativa i la garantia que tothom hi pugui accedir”, afirma Jaume Castellà d’EPI (Energia per la Igualtat). La intercooperació, per ell, és la base per desenvolupar comunitats energètiques. De fet, EPI és una de les cooperatives que forma part de Som Comunitats, juntament amb Som Energia, Som Mobilitat, Coopdevs, Suno, Arkenova i Tàndem Social.
“Vam començar a treballar juntes el 2020 per anar cap a la transició energètica i actualment s’està construint una base social molt forta”, destaca Micaela Villaverde, de Tàndem Social, referint-se a Som Comunitats, que compta amb una vintena de projectes en procés d’acompanyament. “No podem dependre de l’energia de fora. Ens hem de generar els recursos que necessitem per viure”, continua la consultora mentre explica que quan es comença amb una comunitat energètica, s’engeguen “processos engrescadors que van més enllà, que tenen en compte l’alimentació, les cures, etc. Perquè ja tens la gent agrupada i empoderada”. Per detallar aquest moviment, que podríem considerar holístic, Villaverde posa d’exemple les cooperatives d’habitatge.
Des d’aquest article podràs obtenir la Guia Pràctica “Produir, consumir i pensar l’energia de manera local i comunitària”. Continua llegint.
Batec és un projecte paral·lel a Som Comunitats, que també promou comunitats energètiques que vagin “més enllà de posar plaques a la teulada”, segons Marc Romera, membre de l’Associació SEBA (Serveis Bàsics Autònoms). Aquesta és una de les entitats integrants del que es defineix com un pol cooperatiu per la transició energètica, amb expertesa en energies renovables i també en processos o en arquitectura cooperativa. “Els projectes Batec van cap a un canvi de model que promou les energies renovables, fa modificacions a l’habitatge perquè sigui més eficient, inclou temes de mobilitat… La idea és desenvolupar projectes pilot perquè altres entitats els repliquin. No volem fer comunitats energètiques com xurros, volem tirar endavant aquells projectes que creiem que són un canvi de model real”, destaca Romera.
Cap a Osona
La comarca d’Osona, en els darrers dos anys, ha vist aparèixer i créixer exponencialment el nombre de comunitats energètiques. En un moviment inicialment promogut per l’administració, s’han començat els processos de creació de 26 comunitats energètiques, i algunes ja estan constituïdes. “Ens preguntaven com engrescaríem la gent, i jo pensava en tres o quatre persones, de la meva família bàsicament. Ara a la cooperativa d’Olost som 70 persones”, explica Gil Salvans,regidor d’Olost i tècnic de l’Agència de l’Energia osonenca. Afegeix que quan han sortit subvencions per a comunitats energètiques “ens hi hem pogut adherir i ara només ens falta posar les plaques”. Tot i això, l’energia fotovoltaica tampoc és la finalitat última del procés, ja que les comunitats seran els primers passos en un procés de transició energètica més ampli.
Dins del projecte “Sant Pere de Torelló en transició energètica”, es va constituir la primera comunitat energètica de la comarca d’Osona: Cospes, SCCL, la cooperativa santperenca d’energia sostenible. El procés global ha de dur el municipi a disposar d’un model de consum final d’energia completament basat en l’eficiència i l’ús de recursos energètics renovables i locals, tot seguint un criteri de requeriment de les mínimes aportacions per part de les persones beneficiàries.
Que no hi hagi barreres econòmiques als serveis és un més dels propòsits fundacionals d’aquest projecte. Segons Pau Pañella, tècnic de comunitats energètiques de l’Agència de l’Energia d’Osona (ALEO), el que es vol és “democratitzar i empoderar la ciutadania per a la transició energètica, que ha de passar d’un model centralitzat a un de descentralitzat”.
Seguint exemples històrics
Un exemple de model històric és la Comunitat Minera Olesana, que fa trenta anys que, des d’una cooperativa creada per la gent d’Olesa de Montserrat, es gestiona l’aigua. “Les persones veïnes van començar a fer les inversions, ja funcionaven en assemblees i van crear una cooperativa de consum. És un clar exemple de les virtuts de l’economia social com a model de gestió”, destaca Ramon Roig, perquè ara “l’aigua a Olesa és molt més barata que als municipis del costat. Si tanquen l’any amb 3.000 euros de benefici, ja els sembla bé, i tota la resta la reinverteixen en la qualitat de la xarxa i de l’aigua”. D’aquesta manera, per exemple, es perd un màxim del 10 % d’aigua, mentre que les xarxes controlades per grans empreses en poden arribar a perdre un 60 % a causa de fuites i danys en les instal·lacions.
En el cas de la Comunitat Minera Olesana, la xarxa de proveïment és propietat de la cooperativa. En el cas de la xarxa elèctrica, el govern d’Aznar la va privatitzar i ara està en mans, en la gran majoria, d’oligopolis. A Osona hi ha una part de la xarxa que és de l’empresa Estevanell, “que encara és petita i ens ho posarà fàcil, però altres grans empreses segur que ens posaran bastons a les rodes”, conclou Salvans. Tant l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) com l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Energia Pública (AMEP) entenen l’aigua i l’energia com a béns comuns i impulsen la gestió pública de les xarxes de distribució. Béns comuns gestionats per iniciatives comunitàries o público-comunitàries. Precisament, el Consell Comarcal osonenc ha estat el primer de Catalunya d’assumir la gestió pública del proveïment d’aigua en baixa, clavegueram i drenatge urbà.
Aprendre fent
Balenyà Sostenible tenia clar que volia crear un model al més adaptat possible a la comarca i per això l’ha anat dibuixant i ha anat aprenent mentre el projecte s’anava fent. “La gent cada vegada està més cansada dels projectes de les grans empreses”, afirma Roig.
“Hi ha realitats de tota mena. Projectes que han sorgit des de l’administració i han engrescat la gent i projectes que han sorgit directament des de la gent. A Calldetenes, per exemple, una persona ho va proposar pel grup de Whatsapp del poble, van programar una reunió i hi van assistir desenes de persones interessades. A Sant Bartomeu del Grau ja volen anar cap a la segona, perquè la ciutadania ho demana”, assenyala Salvans. Tant Salvans com Roig i Pañella coincideixen en el fet que no només es tracta d’un projecte de comarca, ja que els resultats del procés d’aprenentatge els estan compartint amb entitats d’arreu que es troben en la mateixa situació.
Oportunitats i dificultats
Una de les dificultats és la situació de crisi social i econòmica actual i l’augment exagerat del preu de les energies fòssils. “Tal com estan els preus, la gent té ganes de fer coses”, afirma Jaume Castellà, d’el projecte Som Comunitats. “Nosaltres no venem que ens estalviarem molts diners. Venem energies renovables i, si podem, ens estalviarem alguna cosa. Que també ho fem. És vital que hi hagi quotes amb les quals tothom hi pugui entrar”, matisa Salvans. “Les teulades no se cedeixen a famílies concretes, se cedeixen a la cooperativa. Ha de ser la comunitat qui s’ha de muscular. Si posem diners individualment, qui guanyarà no serà la comunitat”, conclou.
Lluitar contra la pobresa energètica és un dels arguments a favor de les comunitats energètiques. Hi ha grans empreses que també estan parlant de transició energètica, tot i que la base social és ben absent. “Hi ha gent que parla de comunitat energètica, però no sap massa què és, perquè hi ha casos en què, al final, les persones no decideixen res. També hi ha gent que et vol comprar una cosa tancada, i una comunitat energètica no ho és, sinó que reuneix moltes maneres de fer les coses”, continua Jaume Castellà.
Per Laura Feijóo, de la cooperativa de foment de la participació ciutadana en l’àmbit energètic Ecooo, no saber què és una cooperativa energètica, ni com funciona, i no tenir-ne exemples propers són tres motius que les allunyen de la societat. La cooperativa madrilenya ha entrat a formar part d’un projecte europeu Horizon 2020 sobre finançament de la rehabilitació integral d’edificis i també ha col·laborat amb el Plan 28.000 por el Clima per fer més sostenibles les aules. Col·labora amb Som Energia en diversos projectes i compta amb l’Espacio Ecooo, una nau de 300 metres quadrats al centre de Madrid que té l’energia, l’ecologia i l’economia com a eixos principals.
Kim Arcas, de la cooperativa de Cíclica, assenyala la governança com una dificultat per al desenvolupament de les comunitats energètiques. La plataforma digital Som Comunitat Energètica, que es va posar en marxa per usuàries i entitats el gener de 2022, pretén dinamitzar la creació de comunitats energètiques a Catalunya a través de tres mecanismes: la simulació del resultat de la comunitat amb els edificis de l’entorn, la consulta dels projectes que ja estiguin en marxa, que és una funció encara no implementada, i la connexió entre empreses cooperatives relacionades i administracions, que és una funció implementada parcialment.
Mireia Franch, membre de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, reforça la idea d’anar més enllà de l’energia fotovoltaica: “L’estratègia no és només posar plaques solars en un edifici públic i ja està. Cal una mirada més llarga que inclogui temes de mobilitat sostenible i, en definitiva, de comunitat”.
La Cooperativa Energètica Pedraforca; la comunitat energètica al polígon Bufalvent de Manresa, per la qual s’han interessat 25 empreses; la comunitat energètica de Pinell de Brai; les comunitats energètiques del sector agrari amb la participació de diverses cooperatives vinícoles, que serviran per definir models reproduïbles; les propostes de comunitats energètiques de La Llacuna, Ulldecona o Flix; el projecte que està engegant la Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat… Els exemples hi són, ara caldrà anar-los seguint i proposar-ne de nous amb aquesta mirada que posa la vida al centre, i no només la vida humana.
La urgència del moment ha augmentat l’interès per les comunitats energètiques arreu del territori. Ara bé, i sobretot, que la pressa no porti a actuar de qualsevol manera i sense una base sòlida, que no es duguin a terme comunitats energètiques sense ser de veritat comunitats autogestionades, horitzontals i inclusives.
Descarrega’t la Guia Pràctica sobre comunitats energètiques!
En aquesta Guia Pràctica hi trobaràs un glossari per esclarir termes, informació general sobre les comunitats energètiques i tot allò que et cal saber a l’hora de contractar l’electricitat. Deixa’ns el teu correu i, automàticament, rebràs la Guia Pràctica a la teva bústia d’entrada.
- QUADERN RELACIONAT
