Comprar en línia: polses uns quants botons i al cap de poc, o de molt poc, t’apareixen els desitjos a la porta. En el comerç digital, el consumidor participa amb pocs clics en un engranatge que complica la mobilitat urbana i precaritza les persones que hi treballen. Molèsties, explotació i contaminació estan al servei d’un rei que sembla el consumidor, però és l’empresa comercial en línia.
El comerç digital estressa les ciutats
Es calcula que la distribució de mercaderies, tant per a establiments com per a particulars, representa entre el 10% i el 20% del total de desplaçaments d’una ciutat (mesurats en quilòmetres) i ocasiona del 25% al 50% de les emissions contaminants, a més de força soroll.
La distribució de mercaderies a particulars, és a dir, la que fa realitat el comerç digital, està particularment associada amb el que s’anomena “trànsit d’agitació”: vehicles que busquen lloc per aparcar o que s’aturen de manera no reglamentària en doble fila o a la vorera. I és que no hi ha temps per fer-ho com cal: cal servir a molts domicilis dispersos comandes fetes amb poca o poquíssima antelació, s’han de servir dintre de la franja horària escollida pel comprador, i sovint cal sumar-hi viatges per a les devolucions o reintents d’entregues.
Una dada per fer-nos una idea de com s’incrementa l’estona en què els motors dels vehicles es mantenen engegats degut a la congestió que genera la distribució comercial: segons l’Associació de Fabricants i Distribuïdors AECOC, si els repartiments es fan de nit les emissions de CO2 i de NO2 (un dels principals contaminants) disminueixen entre el 15% i el 30%. La dada també ens diu que els problemes per a la salut que provoca tant tragí van més enllà de l’estrès, i que la incidència que té sobre el canvi climàtic no és anecdòtica.
Justament, incentivar que els repartiments es facin al vespre o a la nit és una mesura que es vol assajar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Però quan aquesta mesura es va provar a tres grans ciutats de la Xina, el resultat va ser que els repartiments se seguien fent a les mateixes hores però amb cotxes no identificats com a comercials i petits, que, per tant, poden encabir molta menys mercaderia; amb la qual cosa encara hi havia més trànsit.
Els punts de conveniència o armariets que ja trobem a molts llocs públics (com ara estacions de metro, gasolineres o centres comercials) i en algunes seus empresarials són un instrument per pacificar el trànsit, ja que permeten reduir el nombre de destinacions finals de les compres digitals. Però, a països europeus on el comerç digital està molt més estès que a l’Estat i hi ha el triple o quàdruple de punts de conveniència, es considera que el nombre d’armariets ja ha tocat sostre, perquè molts consumidors no hi volen anar si no els queden gaire a prop de casa.
Els més perjudicats: els que fan la feina
Aquest desordre en el sistema de mobilitat posa moltes dificultats a la viabilitat econòmica de les empreses transportistes, tant de les petites com de les més grans, per diversos factors. La immediatesa i la dispersió obliguen a treballar de manera ineficient i, de retruc, amb més costos. Les tarifes per a les entregues domiciliàries, que solen ser paquets lleugers, són baixes, i més encara si es treballa per a un comerç digital gran, com ara Amazon o Alibaba: donen un gran volum de feina però, precisament per això, imposen al transportista unes tarifes ajustadíssimes.
Així, el sector de la paqueteria és probablement el més perjudicat pel gran augment de les compres en línia, i alhora en depèn: segons UNO, la patronal de la logística i el transport, ja li proporciona pels volts del 60% dels repartiments i del 55% dels ingressos. La situació és tan crítica que diverses empreses de paqueteria ja han decidit no treballar més per a Amazon.
Per altra banda, per al transport, les empreses de comerç digital recorren cada cop més als anomenats falsos autònoms: persones que treballen pel seu compte per a empreses, en teoria per fer-los feines puntuals però a la pràctica a jornada completa i en unes condicions laborals pèssimes. Els mitjans ja s’han fet ressò de denúncies, sobretot en el cas de la compra en línia de menjar a domicili, que és servida per riders que treballen per a empreses com Deliveroo, Uber Eats o Glovo. Aquesta última, per exemple, té previst cobrar als seus propis riders un tant (4€ al mes) en concepte d’usar l’app a través de la qual han de rebre els encàrrecs que han de servir. L’empresa ho justifica dient que amb el que recapti amb aquesta mesura contractarà una assegurança per a ells.
La cara fosca de l’èxit d’Amazon
El novembre passat, el fundador i màxim responsable d’Amazon, Jeff Bezos, va prendre a Bill Gates el lloc de persona més rica del món, amb una fortuna de més de 84.000 milions d’euros.
Un dels factors que li han possibilitat la puixança és justament el fet d’optar per falsos autònoms per fer repartiments; els recluta a través del web repartidorautonomo.com. Però hi ha altres factors, com ara l’evasió fiscal (reconeguda per l’empresa mateixa a l’informe anual del 2012) o les condicions en què treballa el personal dels magatzems. Només una mostra: a mig matí els treballadors tenen trenta minuts de descans, dels quals Amazon en paga quinze.
Fa poc podíem llegir a Opcions que Amazon ha incorporat l’alimentació, fresca o no, al seu catàleg, i que ha comprat la cadena de supermercats nord-americana Whole Foods, de productes de qualitat i ecològics. El gegant no para de créixer.
El paper dels consumidors conscients
No sabem fins a quin punt el comerç electrònic transformarà els carrers de les ciutats, traient-ne les botigues i omplint-los de vehicles autònoms, silenciosos i propulsats per energies renovables repartint paquets als domicilis. Qui sap si les tecnologies arribaran a acabar amb un dels entreteniments més apreciats de la societat de consum: anar de compres.
Si volem contribuir poc o gens a les dinàmiques i realitats que hem vist, podem fer quatre coses:
- Moderar les compres en línia amb transport associat, o prescindir-ne.
- Fer-les amb el màxim d’antelació respecte al dia o moment de recepció.
- Com a punt de recollida, indicar un armariet en un lloc públic (o a la feina, si n’hi ha).
- Si hem d’indicar casa nostra com a lloc de lliurament, donar una finestra àmplia d’hores per rebre la compra.
NOTA:
Podeu trobar una versió més àmplia d’aquest article, amb les informacions més detallades, quantificades i documentades, al Quadern número 54 que publiquem en paper. Per rebre els Quaderns a casa et pots subscriure a Opcions.
