McDonald’s és l’antítesi de l’alimentació sana i saludable. D’aquí que resulti xocant que centres escolars organitzin sortides per anar a veure les instal·lacions de l’empresa. Què aporta, pedagògicament parlant, una visita a McDonald’s? Segons la multinacional, els alumnes aprenen a donar importància al treball en equip, a organitzar-se per obtenir bons resultats i a valorar la higiene en tots els àmbits. Però si bé és discutible que McDonald’s pugui transmetre aquestes pràctiques, és això realment el que busca?
L’empresa número u del menjar ràpid no perd oportunitat per fidelitzar nous consumidors, i les criatures són els clients del futur. D’aquí que proposi als col·legis una visita als seus establiments. Com explicava una mare indignada amb la visita que l’escola del seu fill havia organitzat a un McDonald’s a Córdoba, el següent pas és que la criatura et demani anar a menjar-hi unes hamburgueses. Aquest és l’objectiu de la multinacional.
McDonald’s no és l’única, qualsevol gran empresa alimentària que tingui en el seu target a criatures, proposa aquest tipus d’activitats. També Coca-cola, Chupa Chups, Bimbo, Danone i Nestlé organitzen habitualment tours escolars a les empreses i el que esperen els alumnes és una petita degustació o un lot de productes per emportar-se a casa. Això, més que una activitat pedagògica, és una acció directa de màrqueting. Escoles i famílies implicades ho haurien de tenir en compte.
Però, quin tipus de productes venen aquestes multinacionals? Es tracta d’aliments altament processats, amb greixos saturats i sucre i sal afegides que tenen conseqüències nefastes per a la nostra salut. Les dades de l’ONG Justícia Alimentària són contundents: 90 mil persones moren cada any a l’Estat espanyol com a conseqüència de malalties relacionades amb l’alimentació insana. Un 70% de la dieta de la població es basa en aquest tipus de productes. Els centres educatius, més que aplanar el camí a les empreses del sector, haurien de denunciar les seves pràctiques. Per sort, cada cop són més les escoles que promouen una mirada crítica cap a aquest model d’alimentació, amb horts urbans i menjadors escolars ecològics, per exemple. Les criatures són el principal objectiu de la indústria agroalimentària: un 70% dels anuncis en horari infantil són aliments insans d’aquestes empreses.
Però aquí no acaben les “amistats perilloses” entre els centres educatius i el sector. Fa uns mesos va saltar a la llum, arran de la denúncia d’una família a les xarxes socials, que a les escoles, a les famílies dels alumnes de P3, es repartia una guia infantil de la Generalitat de Catalunya, sota el títol “Un infant que creix”, que incloïa, a les pàgines finals, una sèrie de consells alimentaris, contraris a les recomanacions de l’Organització Mundial de Salut, patrocinats per Cola Cao, Nocilla i Danone. L’administració pública, al servei de tots, no pot ser còmplice dels interessos privats d’aquestes multinacionals.
