L’aigua d’ingesta o de boca és la que fem servir per beure i per rentar i cuinar un aliment. Pel que fa al total de l’aigua real que utilitza una persona diàriament, no acostuma a arribar al 5% del consum. El percentatge respecte a l’aigua virtual total que fa servir (és a dir, l’aigua implicada a produir els béns i serveis que consumeix, com ara roba, aliments, etc.) és pràcticament irrellevant. Ara bé, a efectes de la nostra salut, és clar que ens interessa que sigui de la millor qualitat possible. D’altra banda, és considerable l’impacte mediambiental que aquests pocs litres poden arribar a tenir segons l’origen.
Els tipus d’aigua de boca: de xarxa, envasada o filtrada
Sovint sorgeix el dubte sobre quina és la millor opció i se sol comparar l’aigua de l’aixeta amb l’aigua envasada. Així mateix, una alternativa cada cop més freqüent és l’ús de l’aigua de xarxa filtrada. Tot i així, partint de la base que a l’Estat espanyol tant la qualitat de l’aigua de l’aixeta com de l’aigua envasada és apta per al consum humà, la decisió de triar una o altra és subjectiva i respon a percepcions com el seu gust i olor.
Tot seguit veurem una breu descripció d’aquests tres tipus d’aigua i després valorarem els pros i contres de fer-les servir respecte a les opcions que acostumen a pesar més en la decisió de quina triar, com són el gust/olor, la qualitat/salubritat, l’impacte mediambiental, el confort o el cost.
Aigua de xarxa (de l’aixeta)
És la que arriba a les nostres aixetes, habitualment procedent d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) que ha tractat l’aigua superficial o l’aqüífer corresponent. Ve regulada i controlada legalment i es limita el contingut màxim de cada possible contaminant analitzat, per garantir que la seva ingesta a llarg termini no tindrà efectes negatius sobre la salut. Per assegurar l’eliminació de possibles microorganismes patògens, a la mateixa ETAP s’acostuma a afegir un oxidant com el clor que li confereix un sabor característic i que no deixa de ser un oxidant que ingerim. El gust de l’aigua de xarxa difereix segons els condicionants del riu o la font d’on provingui, així com els tractaments a què s’ha sotmès aquesta aigua.
Aigua envasada
Disposa de legislació pròpia i tècnicament hi ha tres tipus d’aigua envasada:
- mineral natural
- de font
- preparada
La primera és la majoritària i representa el 97% del total que se’n consumeix. Segons dades del sector, Espanya envasa més de 6.000 milions de litres i reporta una facturació per sobre dels 1.000 milions d’euros i un consum mitjà de 130 litres anuals per càpita.
El mercat de l’aigua envasada a Espanya ha augmentat a les últimes dècades. Les altes taxes de creixement anual d’aquest negoci, superiors al 6%, fan que les grans corporacions com Danone, PepsiCo, Coca-Cola, Otsuka i Nestlé siguin les principals explotadores que operen al mercat d’aigua envasada al món. Aquestes grans corporacions han invertit milions d’euros en publicitat per aconseguir que la percepció de la ciutadania sigui que l’aigua envasada és molt més segura i saludable que l’aigua de xarxa, cosa absolutament inacceptable des del punt de vista legal i científic, ja que tant l’aigua d’aixeta com l’embotellada passen controls exhaustius i són segures per al consum humà.
Aigua de xarxa filtrada
Per a les persones que puguin pensar, sobre la base de criteris subjectius, que l’aigua de xarxa no és la més saludable o que no els agradi el gust que té, aquesta és una alternativa interessant que cada cop gaudeix de més acceptació. Hi ha diversos sistemes de tractament de l’aigua de xarxa, des de la destil·lació fins als famosos filtres de carbó i semblants, passant pels sistemes d’osmosi inversa. A efectes de l’anàlisi que aquí ens interessa, només direm que:
- La destil·lació permet remoure pràcticament qualsevol tipus de contaminant de les nostres aigües de xarxa.
- L’osmosi n’elimina un 95%.
- Els filtres de carbó retenen bàsicament el clor afegit a l’ETAP i, amb això, el possible mal gust que confereix a l’aigua.
Ús d’una aigua o d’una altra
Per bé que el 98,5% de les aigües d’aixeta de l’Estat espanyol són aptes per al consum humà, segons el Ministeri de Sanitat, hi ha la percepció social que l’aigua de xarxa és poc agradable i saludable. Un estudi de la UOC, IERMB i UAB apunta al gust i a l’olor com la raó principal per triar l’aigua embotellada (51,3%), després de la salut (34,2%). Aquesta percepció contrasta amb l’augment en l’ús de l’aigua envasada, que ha crescut un 78% si comparem l’ús d’aigües minerals de beguda envasada de l’any 2002 amb l’any 2021, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. A això hi contribueix notablement la publicitat de les corporacions de l’aigua envasada.
Recentment s’han publicat estudis que associen els trihalometans (compostos derivats del procés de desinfecció) de l’aigua d’aixeta al 5% dels casos anuals de càncer de bufeta a Europa. Tot i amb això, si es tenen en compte els impactes tant a la salut com al medi ambient, per exemple a la ciutat de Barcelona, l’aigua d’aixeta és l’opció que ofereix més beneficis davant l’aigua envasada.
Convé ressaltar que el recent Reial decret 3/2023 pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el control i el subministrament, és molt més estricte que l’anterior en diversos paràmetres. Això implica que, llevat d’errors puntuals en el sistema d’anàlisi i control, la garantia sanitària de l’aigua de xarxa està assegurada i amb estàndards de qualitat com més va més alts. Tot i amb això, la inèrcia de la pressió exercida durant molts anys per les corporacions de l’aigua envasada dificulta actualitzar aquesta visió per la majoria de la població.
I parlant d’inèrcies, passa una cosa semblant al nostre país amb l’actual obligatorietat de servir, de manera gratuïta, l’aigua de l’aixeta a la clientela de la restauració. La Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular del passat 10 d’abril de 2022 que el regula s’ha d’implementar amb més celeritat i profunditat.
Variables emprades més habitualment en la tria de l’aigua d’ingesta
La ciutadanania, a l’hora d’escollir l’aigua per beure o cuinar, acostuma a tenir en compte sobretot els criteris següents:
Gust/olor
L’aigua pura, sola, per definició no ha de tenir ni gust ni olor. Tot i amb això, a la pràctica acostumem a trobar que cada aigua té dissoltes sals minerals que li aporten una varietat de gustos. A més, l’aigua de xarxa acostuma a tenir clor afegit, la qual cosa li confereix el seu gust característic. Un altre factor que s’ha de tenir en compte és que, excepte en casos molt rars, el gust no acostuma a ser gens indicatiu de la qualitat de l’aigua i, en canvi, pot ser rellevant a l’hora d’escollir l’aigua que consumim.
Qualitat/salubritat
En termes generals, entenem per qualitat la manca de contaminants que puguin ser sospitosos de causar algun perjudici a la nostra salut. Els beneficis de possibles substàncies dissoltes (sals minerals) a l’aigua per a una persona sana són irrellevants. I aquí ens trobem amb una dificultat per comparar. Sens dubte, els tres tipus d’aigua han d’estar exempts de qualsevol contaminació microbiològica perjudicial, però el contingut en sals dissoltes fins al llindar màxim permès legalment pot ser molt variat, i són moltes les sals dissoltes a l’aigua.
Impacte mediambiental
En aquest aspecte, existeix una gran diferència entre l’aigua de xarxa i l’aigua envasada i, definitivament, és el paràmetre que ens ha de fer decantar per l’aigua de xarxa o filtrada.
Per disposar d’aigua envasada, cal:
- Extreure-la del lloc d’origen.
- Fabricar els plàstics de l’envàs (PVC, PET, etc.), tap, etiqueta, embalatge, etc., amb el possible alliberament a l’ambient de substàncies perjudicials per als organismes vius.
- Envasar-la a la planta.
- Distribuir-la fins als comerços locals, habitualment mitjançant transport de superfície amb el cost mediambiental que això implica.
- Disposar d’espai en un establiment de venda i la logística.
- A més, s’hauria de poder garantir el correcte reciclatge dels residus, cosa que a la pràctica es fa en un percentatge molt baix dels casos.
Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, la despesa energètica associada a l’aigua envasada a Catalunya és de l’ordre de cent vegades superior a la del conjunt del cicle integral de l’aigua de xarxa, que inclou la captació, el tractament, la seva distribució i el sanejament corresponent. Estudis més recents assenyalen que l’ús de l’aigua envasada té 1.400 vegades més impacte en els ecosistemes i 3.500 vegades més cost d’extracció de recursos, en comparació amb l’ús de l’aigua de l’aixeta.
Confort
En aquest apartat, no hi ha dubte que és molt més còmode disposar d’aigua de l’aixeta o tractada a casa, que carregar amb uns pesats envasos, procedir al també pesat retorn d’aquests i confiar que rebran posteriorment el reciclatge adequat.
Cost econòmic
Segons diversos estudis, l’aigua envasada té un cost entre 250 i 500 vegades superior al de l’aigua de xarxa. D’aquí deriva el gran negoci de les multinacionals de l’aigua envasada. En el cas de tractar l’aigua de xarxa, el cost d’aquest segon tractament addicional existeix, però és incommensurablement menor al del consum d’aigua envasada.
Conclusió sobre què podem fer, com a reflexió
Com hem vist en aquest article, tant l’aigua embotellada com l’aigua d’aixeta i filtrada són difícils de comparar pel que fa a la salubritat. Si ens remetem a la legislació, totes estan ben controlades i són aptes per al consum humà. Encara més, la legislació recent que regula la qualitat de l’aigua de consum humà ha millorat notablement. Tot i això, la percepció social –subjectiva, com hem vist– i el lobby de les multinacionals d’aigua embotellada provoquen l’elevat consum d’aquesta aigua a l’Estat espanyol i la baixa confiança de la població en l’aigua d’aixeta.
Podem afirmar que l’aigua de xarxa és millor que l’aigua embotellada, tenint en compte tots els factors a analitzar:
- És perfectament saludable, tant per beure com per cuinar.
- Té un impacte mediambiental absolutament inferior a l’aigua embotellada.
- És més còmoda d’utilitzar.
- Té un cost final molt més baix.
Ara bé, per a qui sigui encara més exigent en termes de salubritat o desitgi un gust més pròxim al seu, una alternativa possible i en auge és la filtració de l’aigua de xarxa.
En conclusió, s’ha de continuar treballant per acréixer la confiança de la ciutadania en l’aigua de xarxa millorant la qualitat, el monitoratge i la promoció del seu ús, així com l’accés i la disponibilitat de la informació pública. Les administracions han de seguir treballant per millorar la qualitat del servei públic de l’aigua i la seva transparència, ja que és la millor manera d’augmentar la confiança en el servei i defensar els objectius que persegueixen els serveis públics de qualitat davant dels interessos privats de les grans corporacions. Ambientalment no hi ha alternativa millor que l’aigua de xarxa, així doncs, toca treballar perquè la ciutadania hi confiï i canviï els seus hàbits de consum.
Aquest article s’ha extret del Quadern 64 Aigua, com gestionem aquest bé comú? Per llegir l’article complet, uneix-te a Opcions o compra el Quadern.
