Entre la pagesia i els moviments que lluiten per la transformació ecosocial fa dècades que es diu que cal impulsar no només la mera producció ecològica, sinó l’agroecologia. Què vol dir, això? En què es distingeixen totes dues coses?
La producció ecològica consisteix, en breu, a preservar i aprofitar el funcionament natural dels ecosistemes agropecuaris per tal d’obtenir-ne aliments saludables, garantint que ens els podran proveir de manera perdurable en el temps. De fet hi ha diversos models productius que es poden englobar en aquesta descripció.
Més enllà de l’agricultura ecològica
L’agroecologia comparteix les pràctiques agrícoles d’aquests models, ja siguin certificades per un segell o no, i a més es preocupa també per la sostenibilitat de tot el sistema productiu. Aquest sistema inclou tots els factors, activitats, agents, circumstàncies, etc., que incideixen d’una o altra manera en l’arribada dels aliments fins als plats de la ciutadania. José Ángel López, un veterà activista per l’agroecologia i un dels impulsors de la iniciativa mixta de productors i consumidors Bajo el Asfalto está la Huerta, ho il·lustra així: “Factors socials com la caiguda dels preus de mercat o canvis en la propietat de les terres poden destruir els sistemes agrícoles tan decisivament com una sequera, irrupcions de plagues o la pèrdua de nutrients del sòl.”
El perquè de l’agroecologia rau simplement en el fet que per perseguir un sistema alimentari equitatiu i sostenible econòmicament i ambientalment cal tocar moltes més tecles que les tècniques productives. Tecles com ara les condicions de vida i de treball dels productors i productores, la consideració d’impactes ambientals més enllà dels del cultiu estrictament (com ara residus o emissions), la vitalitat del medi rural, l’abast geogràfic del sistema i el grau de sobirania alimentària, els canals de distribució i comercialització, l’afiançament de la viabilitat econòmica, les formes de governança o les relacions camp-ciutat, buscant una comprensió mútua i una satisfacció recíproca de necessitats.
Ecològic no és sinònim de sostenible
I és que un tomàquet procedent d’un altre continent, o cultivat en les condicions laborals dels hivernacles d’Almeria, o venut sota la marca blanca de Mercadona, no contribueix gens a la sostenibilitat, per molt ecològic que n’hagi estat el conreu.
Es tracta, en definitiva, de “vestir amb coherència” l’agricultura ecològica, en el sentit de pensar i dur a terme totes les activitats que hi estan relacionades –començant per ella mateixa– des de la lògica de la sostenibilitat, l’equitat i la democràcia, per tal de consolidar-la d’acord amb la seva raó de ser genuïna i impedir que es desvirtuï.
La importància d’aquesta intenció s’amplifica en l’actualitat, quan els aliments ecològics ja han arribat als lineals de molts supermercats convencionals, i en particular als de la gran distribució. És a dir, han passat a ser un producte més del seu catàleg –així afegeixen un nínxol de mercat a la clientela–, que es gestiona com tots els altres: d’acord amb la lògica econòmica capitalista convencional. Així s’aigualeix el sentit de la producció ecològica.
El concepte ha guanyat terreny
Com dèiem, entre els sectors més polititzats o transformadors dels moviments agraris i activistes s’ha defensat des de fa temps la necessitat d’aquest “vestit coherent” per a l’agricultura ecològica. I la idea s’ha anat adoptant en sectors inicialment més enfocats estrictament a la producció ecològica.
És el cas de la Sociedad Española de la Agricultura Ecológica (SEAE), una entitat de referència a l’Estat que des del 1992 fa recerca, formació i assessorament per fomentar l’agricultura ecològica. En el seu si s’ha anat debatent el discurs de l’agroecologia, i hi ha guanyat presència. El 2001 va escollir la url agroecologia.net per al seu web, el seu terreny de treball inclou “l’agroecologia i el desenvolupament rural sostenible”, i des del 2017 té dos noms: ara també es diu Sociedad Española de Agroecología. La SEAE explica que incorporar el terme i el discurs de l’agroecologia “defineix i precisa l’enfocament de les nostres accions cap a les dimensions socials i polítiques de l’agricultura ecològica”. A la seva revista trimestral l’agroecologia hi és ben present.
També podem esmentar el cas de Biocultura, la veterana fira “dels productes ecològics i el consum responsable” per la qual passen més de cent mil persones cada any, si sumem l’afluència de públic a totes les localitats on se celebra. És, per tant, un important altaveu del sector. La jornada inaugural de l’última edició a Madrid va tenir per lema “L’agroecologia, el futur de l’alimentació”.
Tot forma part del camí que ja s’anomena “la transició agroecològica”.
