Tomàquets, més enllà dels nostres ulls. Capítol 5.

Què passa amb tots béns i serveis que en algun moment del seu procés de disseny i de producció està realitzat en països de fora de la UE?

Seguim amb més típics i tòpics sobre la compra i contractació pública. Perquè els espàrrecs són peruans? Per què la roba del meu Ajuntament està feta a Malàisia?

Segur que en algun moment heu buscat l’origen dels aliments que consumiu o heu mirat les etiquetes de la roba que porteu, sí, no? I si sou persones que teniu incorporat en el vostre consum, el consum de roba ètica, potser eviteu la compra a segons quins establiments i amb segons quines etiquetes. No és el tema que ens toca, però productes de consum habitual com la roba tenen un alt impacte ambiental. A més de l’impacte ambiental, sovint la confecció de roba està feta en països amb un alt risc de vulneració de Drets Humans, i els impactes socials també són molt elevats, com es pot consultar en la campanya Roba Neta

És molt important que la responsabilitat de l’Administració s’estengui als proveïdors de béns i serveis de la mateixa

En el cas de la roba, parlem dels contractes de subministraments . Un cop justificada la necessitat, l’Administració haurà de desenvolupar els plecs de prescripcions administratives i tècniques que regulen les característiques del procés i del subministrament. I és aquí on seria important incorporar els aspectes per poder determinar les condicions amb les quals es vol el subministrament. I, en el cas de la roba com altres sectors, és molt important que la responsabilitat de l’Administració s’estengui als proveïdors de béns i serveis de la mateixa, i que això quedi reflectit en els expedients de contractació.

La responsabilitat de l’administració

Per què es demana que hi hagi aquesta extensió de la responsabilitat de l’Administració en la compra i la contractació pública? Aquest juny es van complir deu anys de l’aprovació dels principis d’Empresa i Drets Humans (més coneguts com els principis de Ruggie), en els quals s’estableixen també els nexes entre l’Estat, les empreses i els drets humans. Els estats hauran d’adoptar mesures per protegir les violacions dels drets humans comeses per empreses de la seva propietat, hauran de supervisar que es compleix amb les obligacions internacionals de drets humans quan contractin empreses. Finalment, i molt important, els estats hauran de promoure el respecte als drets humans amb les empreses en les quals realitzen la compra i la contractació. En definitiva, els estats podran establir les bases sobre les quals s’haurà de fer el contracte.

Les companyies són responsables i objectes de sanció quan estiguin implicades en el no respecte als drets humans i el medi ambient

En aquesta línia, el març del 2021, el Parlament aprova un informe de foment d’una Directiva en matèria de diligència deguda en drets humans i medi ambient, en la cadena de subministrament, amb la idea d’adoptar mesures vinculants en la UE per assegurar que les companyies són responsables i objectes de sanció quan estiguin implicades en el no respecte als drets humans i el medi ambient. Un cop aprovada la Directiva (previst per finals del 2022), els diferents Estats membre hauran de fer la seva transposició a l’ordenament jurídic intern. 

Recordem que…

Darrere de l’opacitat actual de les cadenes de subministrament hi ha un alt risc de treball forçós, treball infantil, contaminació ambiental o delictes financers. I, no cal que sigui roba, ja que les vulneracions de drets humans també poden estar al darrere de consums de productes massius com el plàtan, la tonyina o el sucre, tal com vam analitzar a l’estudi: Els impactes econòmics, ambientals i socials en la gestió dels menjadors les universitats públiques de Barcelona

I en tant que darrere de cada producte pot haver-hi un alt risc d’impacte, existeixen portals com CSR Risk Check que ens poden orientar sobre els impactes en una gran varietat de productes i serveis; així com un seguit de segells i certificacions que poden ajudar a la compra i contractació de serveis (capítol 6). A un nivell diferent, podem trobar la proposta de llei de creació d’un Centre d’Empresa i Drets Humans per vetllar per la internacionalització de les empreses de l’economia catalana. 

La compra pública en el marc internacional

Si aterrem de nou a la compra pública, i tenint en compte el marc internacional i l’impacte que aquest tindrà, està clar que la no vulneració dels Drets Humans en la compra i contractació pública esdevé fonamental i ha de ser present en l’acció com a consumidora de les administracions públiques en totes les seves àrees, sent un aspecte transversal. El respecte als Drets Humans no només afecta les àrees de cooperació i de justícia global sinó que a tots els nivells i àrees de l’actuació de les administracions. La compra pública esdevé també una política al desenvolupament i una eina de coherència de polítiques.

Un dels problemes detectats és la manca de consciència per àmplia part de la població i també de l’Administració. Per canviar les nostres maneres de consum hem de ser conscients del problema i dels impactes generats pel nostre consum. Si obviem el conjunt de problemàtiques que hi ha darrere del consum difícilment canviarem les nostres pautes de consum, i el mateix passa amb les administracions. Si en el moment de fer una compra i contractació no hi ha la reflexió i la identificació dels impactes positius i negatius que pot tenir aquella contractació difícilment actuarem de manera conseqüent. Per tant, el primer pas és acceptar els impactes i la responsabilitat que tenen els nostres actes tant a nivell individual com de grup. Això ha d’anar acompanyat  d’un control i de penalitzacions en relació amb les empreses que durant l’execució de contractes hagin estat responsables de violacions de drets humans. Per aquest motiu, cal pressionar per què marcs legals d’obligat compliment com la diligència deguda siguin totalment efectius.