Ramon, Sant Cugat del Vallès
Faig alguns trajectes en bici. Per exemple vaig a comprar: quan no he de carregar gaire, amb la cistella de la bici, en tinc prou. De vegades has d’anar per la vorera, però poso la marxa més curta i vaig a poc a poc. Per molt lent que sigui sempre és més ràpid que a peu.
Txell, Barcelona
Em moc en bici per Barcelona des de fa 18 anys. No tinc cotxe ni moto i combino la bici amb el transport públic. He de dir que a la ciutat no es prioritza la bici. Tot i l’esforç de posar nous carrils, els cotxes, son prioritat màxima. Ara sembla que respecten més els ciclistes, potser perquè alguns dels conductors l’utilitzen, però tot i així, quan no vas pel carril bici, et sents desemparada.
Sergi, Sant Cugat del Vallès
Visc a Sant Cugat, lluny de l’estació, i treballo a Barcelona. El més senzill seria pensar d’anar-hi amb cotxe, però si sumo la benzina, els peatges, etc. i la incertesa de no saber mai quan arribaré, a mi no em compensa. És independent de la capacitat econòmica que tinguis, jo ho veig com una manera d’entendre l’enfoc del dia a dia: és còmic veure com cada matí ens trobem tots a la mateixa hora, fent una cua infinita, dins del cotxe, pagant un preu molt alt, i a sobre trigant més que amb alternatives molt més sostenibles i que contribueixen a que la societat funcioni millor. Al final, després de molt reflexionar, m’he decidit per moure’m en una bicicleta elèctrica plegable. Així és com si casa meva estigués al costat de l’estació; pujo la bici al tren, i a Barcelona en quatre minuts sóc a la feina.
Rocío, Barcelona
Vaig en bici per rapidesa, economia i salut. Només em calen cames i bici per pedalar, i no em constipo.
Mariona, Barcelona
Les poques vegades que he deixat la bici al carrer m’han robat dues vegades el seient. Fa 10 anys que vaig en bici. Em va motivar a fer-ho el fet que plegava de treballar a les 12 de la nit, i llavors el transport era un problema. Havia provat el cotxe (car, problemes per aparcar…), el metro (de vegades no arribava a agafar l’úlitm), l’autobús (en passava un cada mitja hora…). Quan em vaig canviar a un pis més gran ho vaig tenir claríssim: provaria la bici. I m’hi vaig aficionar. Tant, que des de llavors és el meu únic mitjà de transport (tret dels dies que plou, etc.). La sensació de llibertat cada matí quan vaig a la feina no té preu. No és ben bé llibertat, però és molt agradable sortir pedalant de casa i no anxovar-me dintre del metro.
Borja, Barcelona
El dia que he de pujar al metro amb la bicicleta perquè plou, és una autèntica tragèdia. Tothom se sent incòmode. I tu, intentes no molestar, però… De vegades prefereixo mullar-me que entrar al metro. Encara està molt poc preparat perquè hi puguem pujar amb bicicletes. Suposo que les plegables tenen menys problemes.
Inés, Madrid
A Madrid hi ha moltes ganes de bici, noto molt canvi els últims anys. Hi té a veure la moda, la bici s’ha convertit en una cosa molt estètica, un símbol d’alguns grups moderns.
Frank, Barcelona
Fa 30 anys que vaig en bici, i no ho deixaria per res. Em dóna bon estat físic, no et refredes, tens menys estrès i arribes a tot arreu de manera independent. Només la deixo en cas de pluja o avaria, i de vegades pel bandalisme o perquè no hi ha lloc on deixar la bici.
Tània, Vallvidrera
Utilitzo la bicicleta per baixar a treballar a Barcelona, però també per moure’m per la muntanya. Per la ciutat acabo respirant un núvol de fum entre cotxes. Intento tapar-me la boca amb un mocador, però tot i així és inevitable notar el fum. Ara sento que els vianants, poden creuar el carrer per on vulguin i amb la bicicleta ens costa veure’ls si surten de cop i volta entre dos cotxes. Si tots respectéssim els senyals potser hi hauria menys accidents. També he de dir que em sento observadíssima si en alguna ocasió pujo a la vorera (evidentment una que sigui prou ampla) i he de compartir espais amb els vianants. Sembla que les corretges dels gossos poden ocupar tota la calçada però no es pot compartir amb nosaltres. També sóc crítica amb els ciclistes urbans que se salten els semàfors i van com bojos pels carrils bicis. Ajuda a la mala fama de la resta de ciclistes.
Aurora, Barcelona
Estic contenta d’anar en bici per la ciutat. Estic més en forma i hi acabo de posar una cadireta pels nens. Hi ha gent que em diu que és molt perillós, però sempre anem amb molta cura. Ara… És cert que en bici, ets molt més vulnerable. Ei! Sempre amb casc, i els petits que van a la cadireta, també!
Jordi, Terrassa
Sempre vaig en bici. Últimament carrego moltes coses i estic per comprar-me unes alforges. Moure’m en bici em facilita molt els desplaçaments, sembla que em fa menys mandra anar amunt i avall. El proper pas és posar el pes a la bici i no a la meva esquena. M’assessoraré per veure quines alforges són més adequades per a la meva bici.
Marta, Sabadell
És el mitjà més barat en assegurança, manteniment, impostos, combustible i compra. Al principi les pujades poden ser dures però en general, els desplaçaments urbans els faig més de pressa que en cotxe i, el millor, arribo més a prop d’on vull anar. Això sí, cal prendre precaucions per evitar robatoris si la deixem al carrer. M’agradaria que hi hagués més llocs habilitats per aparcar la bici fàcilment i que els mitjans de transport contemplessin un espai per més d’una bicicleta.
