El projecte eReuse, o Electronic Reuse, evita el reciclatge prematur d’equips electrònics. De moment treballen amb material informàtic, però ja s’està planificant ampliar-ho als mòbils. El seu objectiu és facilitar-ne la reutilització, la segona de les tres famoses erres de la sostenibilitat.
Ells mateixos es presenten així: “Formem part d’eReuse activistes, investigadors, universitats, centres educatius, institucions, restauradors, distribuidors i en general totes les persones i entitats que promouen l’economia circular en l’àmbit de l’electrònica”. El fi últim és el canvi cultural cap a la reparació, restauració i reutilització de la tecnologia.
Entre aquesta pluralitat de participants hi ha entitats que ja fa molts anys que es dediquen a rebre ordinadors encara útils i donar-los a entitats amb pocs mitjans, ja sigui del nostre país o del Sud. Què hi ha afegit ara eReuse:
- Posar en xarxa totes les entitats i crear un circuit comú, el Circuit Pangea, per redistribuir ordinadors entre elles, dibuixant així més camins viables entre els donants i els receptors finals.
- Crear llicències per a cada aparell, amb les quals el donant determina quin tipus d’entitat vol que el restauri i distribueixi i quin segment de receptors vol que el rebi.
- Eines de programari per gestionar la recepció d’equips.
- Eines de programari per mantenir la traçabilitat dels equips i per garantir-ne el reciclatge quan, anys més tard, esdevinguin residu.
- Una facilitat per establir, per als equips que es cobren al receptor, un preu de venda inclusiu i just.
- Totes aquestes eines estan desenvolupades en programari lliure.
A l’esquema següent hi tenim l’estructura de la xarxa i les entitats que hi participen.
El projecte eReuse ens brinda tot un seguit d’avantatges:
Més vida útil
Els ordinadors que es reutilitzen no són d’últim crit, però sí que poden fer servei encara molt temps més; en no poques ocasions a nosaltres mateixos i, en totes, a algú altre que en tingui prou amb un requeriment de funcionalitats menor.
Bé, podrien fer servei en cas que no els hagin programat per espatllar-se al cap de cert temps de funcionar, tal com li passa a la impressora d’aquest reportatge sobre l’obsolescència programada.
Per a l’administració pública és avantatjós poder adreçar els ordinadors dels quals es desfà cap a aquest circuit, ja que, si no hi fos, optar per la possibilitat de reutilitzar-los implicaria entrar en processos burocràticament complexos.
El sistema garanteix que, quan definitivament s’acabi la vida útil dels aparells, aniran a parar a una planta de reciclatge.
Menys manufactura
En aquest article hi podem veure que la renovació d’equips causa moltes més emissions de gasos d’efecte hivernacle que seguir usant els que ja tenim, encara que siguin menys eficients energèticament. A més, els minerals necessaris són un recurs natural que comença a escassejar, i l’accés al qual origina greus conflictes armats. A la República Democràtica del Congo i altres països veïns, fa dècades que hi ha guerres o guerrilles entorn de l’extracció del coltan, un mineral indispensable per a certs components electrònics (se n’obté tàntal, que s’empra per fer condensadors molt petits i així es poden miniaturitzar els aparells i les bateries, que gràcies al tàntal també poden tenir més autonomia). De fet, al període de guerra entre el 1998 i el 2003 se l’anomena directament “guerra del coltan”. Es calcula que va causar la mort d’uns quatre milions de persones, una xifra superada només per la Segona Guerra Mundial. És una realitat molt poc coneguda, però en canvi d’aparells electrònics petits n’usem contínuament. Per conèixer més sobre coltan i guerra podem mirar el documental Minerals de sang al web de la periodista Gemma Parellada, o llegir l’informe This is what we die for d’Amnistia Internacional.
D’altra banda, el mateix article també mostra que el reciclatge d’equipament informàtic que es fa actualment proporciona una fracció insignificant de les matèries primeres necessàries per fer-ne de nous.
Menys residus
En aquest tema passem la paraula a l’excel·lent documental La tragedia electrónica. Hi veurem que dues terceres parts d’aquests residus acaben en abocadors de països del Sud, després de passar per xarxes delictives internacionals, que els exporten il·legalment, i per “recicladors” que emmalalteixen extraient-ne, sense protecció, part dels minerals.
Menys fractura digital
Perquè els aparells es donen o bé gratuïtament, o bé a canvi d’un preu inclusiu, que de mitjana és 50 euros inferior al preu del mercat de segona mà. Així, col·lectius desafavorits tenen més fàcil accedir a aquests equips tan “imprescindibles” en el món d’avui.
Més ocupació
Des de la donació d’un equip fins a l’entrega al receptor final s’han de fer tota una sèrie de tasques: recollir-lo, posar-lo a punt (esborrar-ne la informació de l’antic usuari, reparar-lo, potser substituir-ne algun component, potser instal·lar-hi algun programari lliure), entrar-lo al sistema de gestió (inventari, traçabilitat, llicència, garantia de reciclatge final) i transportar-lo.
Tot això són llocs de feina.
Més economia local
Les persones que els ocuparan treballaran en entitats locals, que podríem dir que des del punt de vista del receptor final són els “proveïdors” de l’aparell, i coordinades per ajudar-se entre si.
En contrapartida, comprant un aparell de segona mà a les grans plataformes en línia, o un de nou, es dóna negoci a l’economia global i a grans multinacionals.
Més economia social i solidària
Entre aquestes entitats proveïdores hi trobem empreses d’inserció de persones en risc d’exclusió (expresos, immigrants, discapacitats…) i ONGs de cooperació. També cooperatives de treball i de consumidors, i programes de pràctiques per a estudiants d’informàtica.
A més, eReuse és un projecte de Pangea, una entitat sense ànim de lucre que, a més de ser un servidor d’internet ètic i solidari (que allotja per exemple la revista Opcions que estàs llegint), promou l’ús estratègic de les xarxes de comunicació i les tecnologies de la informació per a la justícia social.
Més economia circular
Crear una estructura sòlida per proveir-nos de béns de segona mà és contribuir a normalitzar aquesta opció de consum.
Més economia sostenible
El Circuit Pangea, que redistribueix equips entre les entitats de la xarxa, permet que totes aquestes entitats tinguin una entrada d’ordinadors més estable. La redistribució és important perquè hi ha donants massius, com ara universitats o empreses, que, malauradament, solen renovar part del parc d’ordinadors només perquè els equips estan fora de garantia i n’ha expirat el període d’amortització (que és de cinc anys, segons s’explica a les escoles de comptabilitat) i interessa gastar-hi una partida pressupostària, ja sigui per motius fiscals o per la mera voluntat d’alimentar l’espiral de producció i consum. Les entitats que participen a eReuse en general no poden assumir volums tan importants de màquines, però sí una part. El Circuit Pangea reparteix el volum entre les diferents entitats, alhora que és un interlocutor únic per al donant.
A més, la redistribució també permet ajustar dinàmicament l’escala de les activitats de restauració i distribució de dispositius per tal d’optimitzar-ne els costos. Aquesta redistribució no està exempta de reptes, ja que entre les entitats de la xarxa n’hi ha que tenen activitat econòmica “pròpiament dita” (compra, venda, plantilla) i n’hi ha que treballen de manera exclusivament voluntària i no poden retribuir serveis (per exemple transport d’ordinadors) amb diners. S’estan buscant fórmules per refinar l’operació col·lectiva entre aquests diferents tipus d’entitats.
Per altra banda, per als ordinadors que seran venuts al receptor final es calcula un preu que, a més de ser inclusiu, retribueix les feines de preparació per a la reutilització per fer-les més viables econòmicament.
Més solidaritat, participació i cooperació
Per una banda, perquè el Circuit Pangea constitueix una plataforma de propietat col·lectiva que haurà de ser gestionada, desenvolupada i mantinguda per les entitats, treballadores i comunitats que hi participen, i s’està treballant perquè la ciutadania també hi faci un paper. És a dir, està governada per qui en depèn més, seguint el model de “plataforma cooperativa”. S’ha de governar de forma oberta i democràtica, és d’adhesió voluntària, i ha de seguir principis d’economia social, circular i solidària i unes regles de gestió per preservar els béns comuns que es dirigeixen cap a la reutilització.
I per una altra banda, perquè tot el programari està fet en codi obert i gratuït, de manera que pot ser usat per qualsevol altre col·lectiu que vulgui muntar un sistema de reutilització, ja sigui d’equips electrònics o d’altres béns de consum.
El Circuit Pangea va començar a funcionar el novembre del 2016, i en aquest any escàs ha facilitat la reutilització d’un miler d’aparells, pels quals s’han obtingut uns 50.000 euros per sostenir el projecte, i els receptors se n’han pogut estalviar uns altres 50.000 per obtenir els ordinadors que necessitaven.
El projecte eReuse és un dels casos pràctics que a través dels quals s’ens explica el què i el perquè de l’economia circular en aquest reportatge.
Més informació sobre el projecte aquí.
