La imaginació pot fer de molts objectes quotidians bones alternatives a les joguines sexuals que trobem en una botiga eròtica. Són productes que sovint no surten del calaix ni una vegada a l’any i que de vegades són cars. En canvi, tenim l’opció de recórrer a cordes o trossos de roba vella per fer antifaços o immobilitzar la nostra parella; podem aprofitar algun objecte domèstic amb el qual colpejar o acariciar, i provocar sensacions poc habituals, o experimentar amb les moltes olors i sabors de la nostra cuina, amb les quals podem excitar els sentits de la persona amb qui juguem.
Quant a les joguines a la venda, la varietat és amplíssima. Ens centrarem en els més habituals, els dildos, més coneguts pel (desafortunat) nom de “consoladors”. Desafortunat perquè, com expliquen poèticament al recomanable manifest de Dildoit, els dildos “són pròtesis, són suma, mai mancança”, mentre la paraula “consolador” fa pensar en el limitador significat d'”un succedani” davant la falta d’un penis. La majoria de joguines es fabriquen a la Xina, per la qual cosa paga la pena conèixer alternatives amb petjada ecològica més petita i un impacte social positiu. A continuació us en presentem algunes.
Materials: silicona, la millor opció per a les joguines sexuals
Especialment per a les joguines d’ús intern, la silicona és el millor material. És també el més car, especialment si la joguina és 100% silicona “de qualitat mèdica”, per no provocar irritacions ni al·lèrgies, i no afectar la flora vaginal ni anal. A més de per a copes menstruals i joguines sexuals, s’utilitza per a usos interns com implants, catèters o vàlvules de cor.
La silicona es fabrica a partir de silici, mineral no contaminant i abundant (el segon més abundant a l’escorça terrestre). Així doncs, només resulten més interessants ambientalment les joguines sexuals fetes amb matèries primeres d’origen vegetal, ja que són renovables (els minerals no ho són).
El làtex, del qual hem parlat als articles sobre preservatius, és més al·lergogen que la silicona, i menys higiènic. Com que és més porós, absorbeix olors, alberga bacteris i és més difícil de netejar.
Altres materials més barats, com el PVC o la gelatina sintètica, són poc recomanables pels riscos per a la salut i el medi ambient. La gelatina sintètica, anomenada jelly en anglès, es reconeix per la forta olor de plàstic i/o dissolvent que desprèn. Està composta de PVC i ftalats, uns additius que s’afegeixen als plàstics per incrementar-ne la flexibilitat, molt usats amb el PCV.
Per evitar ingredients especialment controvertits com els ftalats o el bisfenol-A convé buscar a l’envàs indicatius com “lliure de ftalats i/o de bisfenol-A (BPA)”, que moltes joguines ja inclouen, i optar per productes de qualitat i botigues de confiança.
Quant als tints, Mooncup (empresa referencial en l’àmbit de les copes menstruals per la seva cura dels aspectes de salut i mediambientals) explica que, davant el dubte, prefereix no emprar-ne, encara que una joguina no passa tant de temps dins de la vagina com una copa menstrual, i l’estètica pot ser un ingredient més important en un objecte amb finalitat eròtica que en una copa menstrual.
Davant el dubte, tant sobre la salubritat del material amb el qual està elaborada una joguina, com davant el seu estat higiènic o usos anteriors (per prevenir infeccions de transmissió genital), és una bona idea fer-les servir amb preservatiu.
Piles i bateries
Encara que no és l’únic criteri a tenir en compte, les joguines “sense motor” són l’opció més sostenible, com explicàvem als monogràfics d’Opcions dedicats a les joguines i a les piles i bateries.
Si optem per joguines sexuals elèctriques, les que són amb piles són l’opció més interessant. Però només si fem servir piles recarregables, que han de ser “de baixa autodescàrrega”, a causa de l’ús normalment esporàdic i poc predictible de les joguines. Les piles recarregables i el seu carregador es poden utilitzar en altres aparells quan no estiguem fent servir la joguina o quan aquesta s’espatlli, cosa que no passa amb les bateries, normalment específiques per a cada aparell. Una excepció serien les piles d botó, que cal evitar especialment perquè no tenen alternatives reutilitzables i pel seu elevat poder contaminant.
Propostes per a un consum conscient de joguines sexuals
*Construir les nostres pròpies joguines: Bricolaje sexual és un projecte que ofereix tallers per construir les nostres pròpies joguines sexuals. Són espais per divertir-se i compartir sabers, fantasies i receptes en un ambient de confiança.
*Dildos artesanals de fusta. PussyBat fabrica a Castelló dildos amb fustes (tant locals com exòtiques) procedents de boscos de gestió sostenible, i utilitzant per als acabats només olis i ceres vegetals i cera d’abella.
També trobem productors artesanals a Alemanya (treballen amb fusta d’avet i fabriquen també vibradors), Suïssa, el Regne Unit i Estats Units (una altra opció als EUA).
*Dildos artesanals des de Madrid. BS Erotic Goods Made By Hand i Dildoit són dues iniciatives de Madrid que dissenyen i fabriquen joguines sexuals. BS expliquen que fabriquen les seves joguines “a mà, una per una, amb tècniques tradicionals i emprant-hi únicament silicona i pigment de grau mèdic, buscant un equilibri entre ergonomia i disseny, perquè les joguines estimulin els punts sexuals alhora que erotitzen el sentit de la vista”. També expliquen que “ens hem trobat amb un ofici antiquíssim i l’hem volgut conservar tal com havia estat: un ofici artesanal, sostenible i ecològic”.
Dildoit: “dildos feministes fets amb les manetes i low cost“; venen joguines de dos tipus, unes de silicona certificada, i unes altres d’una línia més barata que recomanen fer servir només amb preservatiu.
*Dildos de ceràmica i de vidre. La ceràmica i el vidre són, en general i com passa amb la silicona, materials d’origen mineral confiables i de baix impacte ambiental.
El Lancero de Talavera està inspirat en les joguines eròtiques ceràmiques alemanyes, dissenyat i fabricat per Ernesto Yáñez González, ceramista i escultor de Talavera de la Reina (Toledo). És buit per dins amb la finalitat d’emplenar-lo amb aigua freda o calenta, ja que el canvi de temperatura a la zona genital produeix una sensació agradable i molt plaent, i també una relaxació de la musculatura, de manera que facilita la penetració. Encara que és important anar amb compte amb la temperatura, per evitar cremar-se.
Una altra opció en dildos de ceràmica és la marca Ceramix de Pipedream, empresa californiana que no sembla globalment gens atractiva des del punt de vista del consum conscient. També trobem diverses opcions de dildos fets de vidre.
*Silicona de grau mèdic i fabricació no deslocalitzada. Hi ha empreses que empren només silicona de grau mèdic i fabriquen al seu país com Fun factory (Alemanya) i Happy Valley (Canadà). Altres marques que fan servir silicona de qualitat, com Tantus o Rocks-Off, sí que produeixen “deslocalitzadament”.
Massa informació?
Sovint ens passa, quan intentem consumir de manera més conscient, que la quantitat d’informació que necessitem és molta més de la que podem retenir, i no sempre ens en recordem, abans de comprar, de repassar articles com aquest, fins i tot en el cas, poc probable amb la quantitat d’informació que ens arriba avui dia, que recordem haver-los llegit i sapiguem com localitzar-los. Un dels consells que solem donar a Opcions és intentar “jugar a casa”, comprar en espais en els quals qui ens ven sigui afí als nostres valors i ens pugui aconsellar bé. Per això en un altre post parlem de botigues eròtiques que valen la pena, com Desmontando a la Pili o Los Placeres de Lola, dues bones referències per conèixer i comprar moltes de les joguines esmentades.
Però tinguem sempre present que el més important és l’actitud. La de gaudir en treure suc al joc… i a la imaginació!
