moda_bronzejat

Una moda centenària

Coco Chanel va marcar tendència amb el seu bronzejat de la Rivière francesa.
15 de desembre, 2022

Durant les èpoques en què la pell colrada era un signe de treballar de valent al camp, les classes altes s’esforçaven per mantenir-la blanca i ho associaven amb puresa, higiene o delicadesa. Amb la Revolució Industrial, grans masses de treballadors van passar a treballar a cobert i la pal·lidesa va esdevenir també patrimoni de les classes populars urbanes. Era un primer al·licient per a un canvi d’època en el prestigi social de la pell blanca. A començament del segle XX es va descobrir que el sol ajudava a tractar el raquitisme (perquè és necessari per generar vitamina D); va ser un altre element per tenir les radiacions solars en més bona consideració.

Així es va anar preparant el terreny per al naixement del turisme de sol i platja. Als anys vint es va produir una fita significativa quan Coco Chanel, una de les dissenyadores de moda més influents de la història, va tornar d’unes vacances a la Rivière francesa amb un consistent bronzejat que es va fer molt popular a París. Als anys quaranta, prendre el sol a la platja ja era un reclam a les revistes femenines. El biquini va néixer el 1946, les cremes bronzejadores als cinquanta, i als setanta la Barbie Malibú (morena i amb ulleres de sol) i els llits de rajos UVA.

Els primers indicis de relació entre banys intensius de sol i càncer de pell, descoberts als anys vuitanta, van obrir un interrogant a l’eufòria solar que encara avui no hem tancat. La pell morena segueix fortament instaurada als patrons de bellesa i d’oci estiuenc, però la relació confusa que té amb la salut fa que el pedestal trontolli. Segurament, els interessos dels sectors econòmics de la cosmètica, el turisme i el bronzejat (llits de rajos UVA) ajuden a mantenir la inèrcia de la moda del moreno.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS