Fàcilment trobarem plàtans allà on anem. A casa mateix, però també en un menjador universitari, en el menú diari d’un restaurant o en els avituallaments d’una cursa esportiva.
El plàtan és una fruita tropical d’origen asiàtic que creix en latituds amb temperatures càlides (entre els 20 i 30º) i amb terres riques en nutrients i amb presència d’aigua dolça.
Segons dades de la FAO, és la fruita més popular i consumida a EUA i a Europa. Es calcula que el consum per càpita mundial ronda els 15 quilograms per any, el que vindrien a ser uns 120 plàtans. Al conjunt de l’Estat espanyol, en canvi, el plàtan és la segona fruita més consumida (12,31kg per habitant i any) per darrere de la taronja (16,25kg per habitant) i la primera en volum de tones importades de l’estranger.
La producció de plàtans
Els principals productors a nivell mundial són l’Índia i la Xina, els quals destinen destinen la major part de la seva producció al consum nacional. En canvi, els anomenats països del “Nord Global” (EUA i Europa, principalment) tenen una producció molt baixa en relació amb el seu consum, de manera que necessiten importar la majoria dels plàtans que consumeixen. I d’on els importen, si l’Índia i la Xina destinen la seva producció a consum propi? De l’Amèrica llatina, concretament de països com l’Equador, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala i Hondures. D’aquesta manera, doncs, l’Amèrica central i sud es converteixen en les primeres regions exportadores del món.
A la Unió Europea, però, també trobem regions productores de plàtans, com per exemple les Canàries, que aporten un 60% de la producció europea. Però les quantitats que es produeixen són molt inferiors a les quantitats ingerides, de manera que es fa imprescindible importar plàtans si es vol mantenir el seu ritme de consum. D’aquesta manera, obtenim que, per ordre de volum en tones, els plàtans que consumim a Europa provenen de l’Equador, Colòmbia, Costa Rica, Espanya i República Dominicana.
El mercat plataner
En termes financers, el plàtan es considera una “commodity”. Aquest concepte s’aplica a productes bàsics sobre els quals la indústria alimentària pràcticament no pot innovar, de manera que l’única opció que tenen les empreses per diferenciar-se les unes de les altres -i ser competitives- és a través del seu preu. I ja sabem que, quan la competència és basa només en el preu, es passen moltes coses per alt. I és que pagar un producte a un preu molt baix, implica que durant el seu procés de producció i distribució també s’han pagat preus molt baixos. Cal tenir en compte, però, que no necessàriament aquests preus reflecteixen el cost real.
Europa aplica polítiques aranzelàries restrictives per protegir els seus propis productors. Però el cert és que en els darrers anys, ha flexibilitzat les seves pròpies normes i això ha generat un augment considerable de la importació de plàtans llatinoamericans, més econòmics, amb el greuge que això suposa pels productors locals. Els productors europeus de plàtans denuncien que, a més del baix preu dels plàtans que s’importen, que segons ells s’aconsegueix sotmetent les treballadores a condicions d’explotació, la major part dels plàtans de l’Amèrica llatina no respecten els estàndards de qualitat ambiental, ni els relacionats amb el cultiu del producte, ni amb el seu entorn ecosistèmic.
Un altre aspecte a tenir en compte sobre el mercat plataner és que, malgrat que la producció dels plàtans que s’exporten es concentra a l’Amèrica llatina, les grans empreses multinacionals que controlen el mercat del plàtan són nord-americanes (com per exemple, Chiquita, Fyffes, Dole i Del Monte). Aquestes empreses tradicionalment han estat propietàries d’un gran nombre de plantacions a l’Amèrica Central i del Sud, fet que els ha permès controlar la producció des de l’origen i, de retruc, els preus del mercat. Això no obstant, en els darrers decennis, aquestes grans empreses han anat desinvertint en aquesta fase de la cadena. Segons la FAO, aquesta desvinculació de la producció ha estat causada, en part, per problemes econòmics i legals en les plantacions bananeres i ha permès la irrupció progressiva d’altres competidores, especialment les grans cadenes de distribució al detall europees.
Com a conseqüència, ja no es tracta d’un nombre reduït de grans empreses integrades verticalment, les que dominen el mercat, sinó que els mercats bananers -com l’equatorià- s’han atomitzat, diversificat i, per tant, incrementat la seva complexitat.
Com són els plàtans que importem?
L’estudi realitzat per Setem i Opcions, “Els impactes econòmics, ambientals i socials en la gestió dels menjadors de les Universitats Públiques de Barcelona”, recull els principals impactes i riscos dels plàtans d’Equador, ja que aquest és el país d’origen de la major part de plàtans que s’importen a la Unió Europea. L’estudi avalua els risc de la compra del plàtans equatorians tenint en compte matèries fonamentals com la governança, drets humans, pràctiques laborals, sostenibilitat i medi ambient, pràctiques justes d’operació o l’impacte en la comunitat.
L’anàlisi de l’estudi és molt completa, però en aquest article destacarem els següents aspectes:
- El treball infantil en les plantacions bananeres equatorianes, encara en l’actualitat, és un fenomen habitual.
- Baixa representació sindical de les treballadores. En el sector bananer, les persones adscrites a un sindicat és de l’1%.
- Un volum important de les treballadores del sector bananer equatorià rep uns ingressos menors a l’Ingrés Mínim Vital.
- La producció de plàtans requereix grans quantitats d’aigua, és una de les fruites que requereix més recursos hídrics, en comparació amb altres com el tomàquet o la canya de sucre. Aquest fet contribueix a l’esgotament de recursos hídrics en la cadena de subministrament.
- Existeix un acaparament de terres per grans productors plataners: el 2,3% de les empreses productores de plàtan a l’Equador acaparen més del 50% de la superfície agropecuària, mentre que un 57% controlen un 32,5%.
- Pel que fa a certificacions i segells, només un 6,2% de terres estan certificades, si considerem el segell més ajustat als criteris de Comerç Just (Fairtrade).
- Segons el principal sindicat equatorià de treballadores del sector del plàtan a l’Equador, el 54% d’aquestes no compten amb cap mena d’assistència sanitària.
Per aprofundir en les dades aportades i altres aspectes, es pot consultar l’informe complet.
Alternatives als plàtans
No necessàriament hem de deixar de consumir plàtans. Si el volem incorporar a la nostra dieta i, alhora, volem practicar el consum conscient, és important que quan anem a comprar-ne, ens fixem en el seu origen per triar els de Canàries. De totes maneres, el cert és que és preferible que optem per productes més locals i d’una proximitat real. Com a norma general, hauríem de fomentar el consum de fruita local, de temporada i de circuit curt i cultivada amb els criteris de l’agroecologia.
