Estalviar aigua s’ha convertit en l’objectiu de moltes llars, organitzacions i administracions. L‘aigua és un recurs escàs i vital per a la supervivència de tots els éssers vius i també per a la preservació del medi ambient; per això, és molt important estalviar aigua, evitar el malbaratament i conscienciar-se de fer-ne una bona gestió i un ús sostenible.
El 28 de juliol de 2010, l‘Assemblea General de Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret a l‘aigua i al sanejament com a essencials perquè les persones puguin desenvolupar una vida digna. Però segons un informe d‘Unicef de 2019, 1 de cada 3 persones al món no tenen accés a aigua potable i uns 1.000 infants moren cada dia per falta d’aigua potable. I és que tot i que tres quartes parts del planeta són aigua, només el 0,007% és potable i està disponible per als éssers humans.
Només el 0,007% de tota l’aigua del planeta és potable i està disponible per als éssers humans
La necessitat d’estalviar aigua i evitar-ne el malbaratament
L’escenari d‘emergència climàtica planteja, a més, la necessitat de ser encara més eficients en els usos de l’aigua per compensar la poca disponibilitat que tindrem a mitjà i llarg termini. De fet, ja veiem que els efectes del canvi climàtic es fan visibles especialment sobre l‘aigua: el desgel dels pols i de les glaceres, l‘augment del nivell del mar, les sequeres, les pluges torrencials, les inundacions… A mesura que canvia el clima, van canviant, també, els recursos d‘aigua dolça i salada en els quals es basen les nostres societats i economies i, per tant, això hauria de fer que canviï també la nostra relació amb l‘aigua.
A més, Catalunya és un territori amb un règim pluviomètric molt irregular i especialment vulnerable a patir sequeres. La que estem vivint acutalment, i que està deixant les reserves dels embassaments per sota del 30% de la seva capacitat, és encara pitjor que la darrera que vam patir l’any 2007-2008. I la situació s‘agreujarà encara més durant aquest segle. D‘aquí la importància d’estalviar aigua, fer-ne una bona gestió i no malbaratar-la. Cal utilitzar-la sota criteris d‘estalvi, fer tot el possible per netejar-la i, si és possible, retornar-la al medi en les millors condicions.
Consells per estalviar aigua a la llar
En el nostre dia a dia portem a terme moltes accions que requereixen l‘ús i consum directe d‘aigua. Actualment, el consum mitjà d’aigua a Catalunya, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, és d’uns 113 litres per habitant i dia. Es tracta d‘una de les xifres més baixes d‘Europa, a causa de la conscienciació després de la sequera de 2007, que va portar a una disminució del 21% respecte al consum d‘aquell moment. L‘Organització Mundial de la Salut estableix en 100 litres per habitant i dia el límit mínim necessari.
Dins del consum d‘aigua, l‘ús domèstic (el que es fa dins la llar i el jardí) representa un 14% del consum total. Per posar-hi algunes xifres: cada persona consumim, diàriament:
- De 2 a 18 litres quan ens rentem les dents.
- De 200 a 300 litres quan omplim una banyera.
- De 30 a 80 litres quan ens dutxem.
- De 60 a 90 litres quan posem una rentadora.
- De 6 a 10 litres buidant la cisterna del vàter.
- 400 litres en regar 100 metres quadrats de gespa d‘un jardí o en rentar un vehicle.
- I només 10 litres al dia per cuinar i per beure!
Hi ha diverses mesures que podem dur a terme de manera senzilla per estalviar aigua i ser més eficients a casa, recollides en els informes Consells d‘estalvi d‘aigua a les llars, de l‘Agència Catalana de l‘Aigua (ACA), i la Guia per a l‘estalvi de l‘aigua domèstica, de la Diputació de Barcelona.
Estalviar aigua amb les aixetes
Si ens fixem en les aixetes, hi ha diverses opcions que podem fer per estalviar aigua i evitar despeses innecessàroes:
- Tancar-les mentre no fem servir l‘aigua, ensabonem plats, ens raspallem les dents o ens afaitem: ens estalviarem 10 litres per minut.
- Reparar les petites pèrdues, encara que no ho sembli, poden arribar a suposar fins a 30 litres diaris.
- Podem incorporar-hi monocomandaments o dispositius reductors del cabal com ara airejadors, que poden reduir el consum fins a un 50%.
- També podem estalviar molta aigua canviant la banyera per una dutxa de màxim 5 minuts. I, mentre surt l‘aigua encara freda i esperem que s‘escalfi, podem guardar-la en un recipient per poder utilitzar-la després per omplir la cisterna del vàter, fregar el terra o regar les plantes.
Pel que fa al vàter, cal no utilitzar aquest com a paperera per no bloquejar els sistemes de sanejament. I en el cas de la cisterna, si no disposem de dipòsits de doble descàrrega, podem posar una o dues ampolles de plàstic plenes de sorra dins el dipòsit per estalviar uns 3 litres d’aigua en cada descàrrega.
També en l‘ús d‘electrodomèstics hi ha marge de millora: tant la rentadora com el rentaplats han d‘estar plens per utilitzar-los i, sempre que sigui possible, aplicarem el programa de baix consum més eficient. Si s‘ha de canviar l’aparell, s‘hauria de tendir cap a aquells models que s‘identifiquin amb la lletra A, és a dir, que garanteixin un consum d‘aigua i d‘energia baix. En el cas de no tenir rentaplats, una solució consistiria a omplir una mica la pica amb aigua i sabó i rentar els plats tots de cop. Després, esbandir-los sense obrir l’aixeta al màxim. En el cas de la neteja de la casa (en la qual es gasten uns 10 litres diaris) hem de pensar a aplicar la neteja en sec sempre que puguem.
La reutilització d‘aigües residuals i pluvials per a altres usos és un altre dels elements clau per estalviar aigua. Per exemple, es poden instal·lar sistemes de canalització d‘aigües grises procedents de dutxes i banyeres per alimentar la cisterna del vàter, aconseguint un estalvi del 35 al 45% del consum domèstic habitual i sense malbaratar aigua potable.
També es poden instal·lar dipòsits -si es viu en una casa- per captar l‘aigua de pluja i utilitzar-la pel reg de jardins, horts o altres espais o, també, en el cas de tenir una piscina, instal·lar mecanismes de filtratge per poder reutilitzar l’aigua dels rentatges per a altres usos.
“Si ja tenim aigua que ha estat extreta del medi natural, hem de procurar sempre que puguem, donar-li una segona vida i aplicar-li si cal el tractament de regeneració corresponent, aquesta filosofia és la que vertebra el pla d‘actuació de l‘ACA“, afirma Enrique Velasco, el cap del Departament de Gestió de Recursos Hídrics d‘aquest organisme de la Generalitat de Catalunya. “Totes les mesures que vagin encaminades a emmagatzemar aigua i reduir despeses són favorables per garantir la disponibilitat de recursos i de l‘ecosistema“, afegeix.
Reduir la petjada hídrica
Més enllà de l‘aigua directa que gastem a les llars, hi ha una aigua “invisible“ que també consumim i que és la que s‘utilitza al llarg de tota la cadena de producció i subministrament d‘un bé agrícola, alimentari o industrial. És el que es coneix com la petjada hídrica.
La petjada hídrica és el total de l’aigua consumida, contaminada durant el procés productiu i utilitzada per produir les matèries primeres
La petjada hídrica incorpora, no només l‘aigua consumida i contaminada durant el procés productiu del bé en qüestió, sinó també l‘aigua indirectament utilitzada per produir les matèries primeres o ingredients del producte. “Mentre que el consum d‘aigua directa pot rondar de mitjana els 150 litres per habitant i dia, la petjada hídrica només de l‘alimentació diària d‘una persona estaria entre els 3.000 i els 7.000 litres”, assegura Maite Aldaya, investigadora a l’Institut d‘Innovació i Sostenibilitat en la Cadena Agroalimentària de la Universitat Pública de Navarra i coautora del Manual d‘Evaluació de Petjada Hídrica.
A la pàgina de la plataforma Water Footprint Network es pot calcular quina és la teva petjada hídrica individual, la de cada país i la de diferents cultius, productes derivats dels cultius, biocombustibles, productes ramaders i productes industrials, tant en l’àmbit estatal com, en alguns casos, també local. Espanya, per exemple, té una petjada hídrica per càpita de 6.700 litres al dia, una de les més altes del món, per damunt de França (4.900), Alemanya (3.900), Itàlia (6.300) o Xina (2.900), però per sota dels Estats Units (7.800) o Bolívia (9.500).
Pel que fa als aliments, aquells amb més petjada hídrica serien els càrnics, com ara la vedella (15.400 litres per 1kg), el xai (10.400) o el porc (6.000), mentre que fruites i verdures com l’enciam (237), el tomàquet (214) o el plàtan (790) serien el que menys aigua “invisible” amagarien. Altres productes com el cuir, que s’utilitza per fer bosses o roba, consumeix més de 17.000 litres per kg. Totes aquestes xifres són mitjanes globals, ja que la petjada hídrica pot variar segons el sistema de producció, el clima o el sòl determinat.
Maite Aldaya connecta també la reducció de la petjada hídrica amb un consum conscient i responsable que vagi més enllà. “Hem de consumir només el que necessitem en tots els àmbits per reduir la nostra petjada hídrica i ambiental. S’ha de veure també si, encara que nosaltres siguem sostenibles hídricament, la nostra importació o exportació d’aigua pot estar tenint un impacte mediambiental o social en altres països”, apunta Aldaya. Un exemple: si importem soja de Brasil i Argentina per alimentar la ramaderia d’Espanya, s’hauria de veure quin és l’impacte, per exemple, en la contaminació de recursos hídrics dels països sud-americans.
Per poder reduir la petjada hídrica, la guia How Food, Water and Energy are Connected, de Grace Communications Foundation, proposa algunes mesures senzilles: en l’àmbit de l’alimentació, cal acabar amb el malbaratament alimentari (entre un 30 i un 50% d’aliments sans i comestibles es converteixen en residus), reduir el consum de carn per adaptar-lo també a les recomanacions nutricionals i donar suport a l’agricultura sostenible que minimitzi l’ús de pesticides i fertilitzants sintètics. En el camp energètic, cal fomentar energies renovables que no facin servir gairebé aigua i canviar a fons d’energies verdes. I finalment, la reutilització i reciclatge de productes i comprar menys coses pot reduir dràsticament el nostre consum indirecte d’aigua.
Nova cultura de l’aigua
Amb l’objectiu de preservar un recurs tan valuós i escàs com l’aigua, neix a finals dels 90 la «nova cultura de l’aigua». Es tracta d’un moviment social inspirat en les mobilitzacions ecologistes en contra de projectes com el del transvasament de l’Ebre dels anys 80 i 90 que defensa un ús de l’aigua respectuós amb el medi ambient, però també denuncien que l’aigua no sigui una mercaderia i que se’n faci una governança democràtica, transparent i justa.
La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua (XNCA), que forma part de la plataforma Aigua és Vida i de l’European Water Movement, n’agrupa les més destacades a Catalunya, com ara Ecologistes en Acció, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Grup de Defensa del Ter o L’Aula de l’Aigua.
Jordi Huguet és membre de L’Aula de l’Aigua, una organització que es dedica a divulgar a través d’activitats formatives la nova cultura de l‘aigua entre la ciutadania. Explica que les mesures contra el malbaratament d’aigua van també completament lligades al nostre consum: “Hem de pensar en què la línia de contenció del creixement i de començar a decréixer ha de ser una constant en el consum, inclòs el de l’aigua, i aquesta conscienciació ha de calar en tot el nostre entorn”, diu Huguet. Apunta que això no serà possible si l’aigua es tracta com una mercaderia: “el control de l’aigua està en mans de grans corporacions privades que només busquen el seu benefici i no tenen cura del medi ambient ni de les persones amb dificultats per accedir a l’aigua. Cal un canvi de paradigma i que el govern de l’aigua torni a mans públiques”, apunta l’activista.
Tant des de les entitats de la nova cultura de l’aigua, com des de cada llar tots tenim la responsabilitat d’optimitzar l’ús de l’aigua, evitar-ne el malbaratament i de preservar un recurs escàs però fonamental per a la vida.
