Quina plataforma digital tindrà el supermercat cooperatiu agroecològic?

Si el sector agroecològic es prepara fer un salt d'escala, l'aportació dels comuns digitals en l'àmbit tecnològic pot ser clau.
Plataforma digital dels supermercats cooperatius

Les darreres investigacions que s’han fet en l’àmbit agroecològic mostren que estem en un punt d’inflexió. Com assenyala l’estudi de la Cooperativa l’Aresta, el canvi d’escala ha de ser un revulsiu per a la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic. Si observem la línia del temps de l’evolució de les cooperatives i grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, ens adonem que l’expansió d’organitzacions s’ha aturat. De fet, des del sector es percep una regressió d’un model basat en l’autogestió voluntària.

En aquest marc i amb la certesa que ofereixen projectes consolidats de cooperatives amb més escala, com La Magrana Vallesana o L’Economat Social, entre d’altres, i inspirats per projectes de llarg recorregut com Park Slope Food Coop, sorgeixen propostes d’anar més enllà. José Luis Fdez. Casadevante “Kois” apunta que els supermercats cooperatius poden ser el model d’escalabilitat que es necessita actualment. De fet, en diferents articles a Opcions, Toni Lodeiro es fa ressò de l’efervescència de projectes cooperatius agroecològics, que són essencials per construir alternatives al capitalisme i augmentar l’impacte de l’agroecologia en el mercat social.

 

Els hàbits diaris: supermercats i Internet

Els darrers informes del consum de l’alimentació, publicats per l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària, destaquen que, per una banda, la ciutadania tendeix a comprar en comerços que concentren el conjunt de les compres i, per tant, la hipòtesi dels supermercats cooperatius té fonaments sòlids. Per l’altra banda destaca —especialment— el creixement que té Internet com a instrument en el consum d’aliments.

En aquest punt, i preveient que l’expansió digital no té aturador, és adequat preguntar-nos pel paper de les plataformes tecnològiques en aquest recorregut cap a un canvi d’escala.

 

El caràcter digital del cooperativisme agroecològic

La majoria de les cooperatives i grups d’ecològic han adoptat la tecnologia com a un instrument essencial en l’organització de la comanda interna i la interacció amb les productores o intermediaries (Figura 1). Quan analitzem com ha sigut aquesta adopció observem dues variants gairebé oposades.

Per un cantó, organitzacions que s’han servit d’eines digitals privatives allunyades dels valors que promou l’economia social i solidària (un dels indicadors del Pam a Pam es focalitza en l’ús de llicències lliures i obertes). Per l’altre, des del sector s’han desenvolupat eines que, d’acord amb els comuns digitals, afavoreixen estructures tecnològiques més democràtiques (Figura 2).

Amb diferents aproximacions i possibilitats d’expansió. Així, identifiquem el programari desenvolupat pel Bròquil del Gòtic, L’Aixada Cooperativa o l’Aplicoop, entre d’altres. Respecte a la llicència de continguts (i per tant, la possibilitat que el coneixement pugui ser transferit i replicat), la majoria de grups i cooperatives no la defineixen (Figura 3).

­

Supermercat cooperatiu agroecològic procomú

En resum, podem afirmar que el canvi d’escala del consum agroecològic requereix una millor intercooperació (l’economia social i solidària ha desenvolupat instruments i metodologies que ho faciliten) que apunta a la necessitat de generar estructures més professionalitzades dins el mercat social (organitzacions de primer i segon grau que afavoreixin la inclusió de més consumidores) i on s’han de contemplar les eines digitals (i per coherència, en el marc dels comuns digitals).

Per tant, sembla que si el supermercat cooperatiu és un dels models que poden empoderar per a un consum més estès de productes agroecològics, ja que es relaciona amb els hàbits de consum majoritari, és oportú preguntar-se quina ha de ser la seva configuració digital.

Sobirania tecnològica i sostenibilitat

Aprofundir en el punt d’encontre entre comuns digitals i agroecologia per un canvi d’escala és complex però sí que podem constatar que cal promoure estructures digitals que afavoreixin aquesta intercooperació entre agents que permet un mercat social cada dia més potent.

De fet, ja tenim estructures digitals sòlides. S’acaba de constituir legalment la cooperativa Katuma, capítol local de l’Open Food Network. Aquesta cooperativa de plataforma té l’objectiu d’estendre la intercooperació agroecològica, partint de la sobirania tecnològica (per tant, en el marc dels comuns digitals) i amb un model de sostenibilitat democràtic (fent partícips a les productores, intermediaries i consumidores de la seva governança).

En aquest punt d’inflexió actual que referíem a l’inici de l’article, les plataformes digitals poden ser també la clau de volta que articuli un consum de productes agroecològics cooperatiu d’escala amb una perspectiva holística.


Ricard Espelt

Ricard Espelt

Investigador a Dimmons a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya i membre de (des)vestint aliments @ricardespelt | www.cooperatives.barcelona | www.desvestintaliments.cat

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email


Leave a Reply