Com fer pasta de dents casolana

Fer pasta de dents casolana té molts avantatges: estalviem envasos, sabem què ens fiquem a la boca i surt barata. A més, és molt senzilla de preparar!
Pasta de dents casolana

Cada vegada més persones s’animen a fer-se pasta de dents casolana. És una bona manera de reduir envasos de plàstic o alumini a casa i, alhora, assegurar-nos que no conté cap ingredient que ens pugui perjudicar. A més de sortir més barata, amb els consells que donem, es poden personalitzar les textures, les aromes i les propietats. Pasta de dents al gust de cadascú!

Pasta de dents casolana, en dos passos

  1. En un pot de vidre, posar una cullerada sopera (per fer les primeres proves) d’un abrasiu. El més típic és l’argila blanca (es ven a herboristeries), i també pot ser bicarbonat sòdic (en trobarem a drogueries). El bicarbonat sòdic no és una bona opció per a les persones que necessiten una dieta baixa en sodi o tenen les genives retirades.
  2. Anar-hi afegint aigua molt a poc a poc (és fàcil passar-se), remenant fins a obtenir la consistència desitjada. Segurament hi arribarem amb menys volum d’aigua que el que hi hem posat d’abrasiu. Hi ha receptes que proposen usar glicerina en lloc d’aigua.

Fins aquí seria per fer la pasta més bàsica, que quedaria força “austera” en gust, i aspra. El gust es pot acostumar a tot, però si volem fer la pasta una mica més agradable hi podem posar:

– Si la base és d’argila, sal al gust, que és conservant.

Pasta de dents casolana

– Unes quantes gotes d’un oli essencial per aportar una olor que ens agradi. En venen a les herboristeries i en algunes farmàcies i cal que ens informem de quins estan contraindicats per aquest ús. Com que els olis essencials són cars i els aromes s’evaporen cada cop que obrim el pot, si fem molta quantitat de pasta podem posar-hi poques gotes inicialment, i anar-n’hi afegint a mesura que vagi perdent aroma.

Glicerina, que és antisèptica i dona una textura més gelatinosa a la pasta, la fa menys abrasiva i, alhora, l’endolceix.

Bicarbonat (si l’abrasiu és argila) o aigua oxigenada, per augmentar el poder blanquejador o netejador per a la tosca (sarro). L’aigua oxigenada té l’inconvenient que pot irritar les genives.

És recomanable fer-ne molt poca quantitat les primeres vegades, fins que hàgim trobat la proporció d’ingredients que ens agradi més.

Es diu que les pastes casolanes poden ser excessivament abrasives i desgastar l’esmalt; de fet es diu sobretot del bicarbonat. Podria derivar del fet que el que podem comprar té el gra més gruixut que els abrasius que es posen a les pastes comercials (en les quals es treballa amb grànuls finíssims i amorfs, sense arestes), però no hem aconseguit una valoració professional sobre això. Per això recomanem buscar els abrasius de grànul més fi. O, per prudència, es pot alternar la pasta casolana amb pastes comercials naturals.

 

Els poders de les plantes a la pasta de dents casolana

A les pastes de dents comercials, sobretot les naturals però també a alguna de convencional, hi trobem molts ingredients que són extractes de plantes, les propietats medicinals de les quals són conegudes i explotades des de l’antiguitat. A la pasta de dents casolana, una opció interessant és substituir l’aigua per una infusió d’herbes, per donar més aroma, gust i propietats a la pasta. Les herbes són més barates que els olis essencials, però no donen tanta olor.  Vegem-ne algunes:

Sàlvia fresca

La sàlvia aporta propietats astringents a la pasta.

  • La calèndula, una planta que té un munt de principis actius, és antibacteriana i prevé la inflamació de les genives. S’ha usat ancestralment per cuinar i com a herba medicinal per curar ferides, llagues a la boca, èczemes i inflamacions, i per desintoxicar el fetge. Posant els pètals a sobre d’una ferida en frena el sagnat.
  • La mirra també té propietats desinfectants i antiinflamatòries, i l’oli de l’arbre del te pot matar diversos bacteris, entre els quals hi ha l’Streptococus mutans (el principal inductor de càries). El plantatge (o saragatona) calma les genives adolorides.
  • La sàlvia té propietats astringents, convenients si tenim problemes de genives.
  • La ratània és una planta nativa dels Andes, on s’ha usat tradicionalment per cuidar les dents i enfortir les genives. Les arrels tenen propietats astringents i tòniques, i calmen les inflamacions i les irritacions de la pell.

Altres herbes ben familiars a casa nostra que s’usen a les pastes de dents naturals són el fonoll, la menta i la camamilla.

 

3 trucs per conservar la pasta de dents casolana

En una pasta casolana s’hi poden fer fongs. Però podem prendre algunes mesures per evitar-ho:

  1. No ficar el raspall al pot de la pasta, ja que els fongs poden venir de la saliva.
  2. Posar-hi més sal, o menys aigua.
  3. Guardar-la a la nevera, i tenir un pot més petit al bany.

En el número 47 d’Opcions, hi ha un especial sobre higiene dental i pasta de dents: ingredients de les marques comercials, models de raspalls i molt més!


Redacció

La redacció d'Opcions està formada per un equip interdisciplinari de persones expertes en diversos àmbits del consum.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email