Cooperar per alimentar-nos

Quan formar part d’una cooperativa de consum significa molt més que tenir un lloc on anar a comprar. La vida als projectes cooperatius de consum agroecològic vista des de dins.
Interior del Park Slope Food Coop

Impulsar un canvi en el model de consum, implicar-te en una iniciativa que comporti millores socials, tenir cura de la teva salut i de la del medi ambient, estalviar-te diners a l’hora de fer la compra, consumir productes amb uns criteris que has ajudat a definir, pagar el que consideres que toca als productors.

El que porta algú a unir-se a una cooperativa de consum agroecològic és divers. Però el que sí que acostuma a ser comú entre aquestes persones és el conjunt de beneficis que n’obtenen a canvi. Moltes, si més no la majoria amb qui hem parlat per escriure aquest reportatge, coincideixen en assegurar que formar part d’una cooperativa de consum significa molt més que tenir un lloc on anar a comprar. També vol dir aprendre, sentir que es forma part d’un grup o comunitat, conèixer gent, construir i enfortir vincles o impulsar la transformació social.

Així ens ho han explicat la Gisela i l’Albert d’El Brot (Reus), l’Hilari, el Francesc i la Míriam de La Magrana Vallesana (Granollers), la Montse, la Bea i el Jaume de Som Alimentació (València), el Jon i l’Izaskun de Labore (Bilbao i Oiartzun) i la Kim, el François, la Carla i l’Ann del Park Slope Food Coop (Nova York). En algun moment de la seva vida, van començar a preguntar-se i a reflexionar, entre altres coses, sobre el circuit que recorrien els productes que consumien, el preu que en pagaven o on anaven a parar els diners.

Els motius que els van portar a fer aquesta reflexió són diversos i mentre uns apel·len a raons de presa de consciència sobre què i com produïm i consumim, d’altres estan més aviat condicionats per qüestions econòmiques, motiu especialment  predominant entre les sòcies del Food Coop del barri novaiorquès de Brooklyn. Però, siguin quins siguin els motius i tant si és a Reus, Granollers, València, Bilbao, Oiartzun o a Nova York, el moment d’apostar pel canvi va arribar. Un canvi que en tots els casos ha revertit en una millora social, econòmica i també personal.

Aquest reportatge posa el focus en les persones i en les seves experiències arran de participar en un projecte cooperatiu de consum alimentari, sigui un supermercat o una cooperativa de consum agroecològic. Persones que han impulsat el projecte, que hi treballen, que hi col·laboren voluntàriament o que hi consumeixen ens parlen de les satisfaccions i de les dificultats, de les relacions personals que es creen en aquests espais, dels llaços comunitaris que es reforcen o de les peculiaritats i beneficis de formar-ne part.

Aquest article és un abstracte del reportatge que es va publicar al quadern 56 “De la terra al plat”.

 

Què faig jo en un lloc com aquest

Per què consumir productes ecològics, de proximitat i de comerç just? Per què unir-se a una cooperativa? Per què practicar un consum respectuós amb l’entorn? Per què apostar pel canvi del model de consum predominant? Algunes d’aquestes qüestions s’han abordat a l’article “Què ens porta al consum conscient”. Albert Vinyals, professor de psicologia del consum i autor de l’article, explica que la gent que acostuma a plantejar-se aquest tipus de preguntes i a actuar en conseqüència té molt presents valors com l’altruisme, la cura del medi ambient, la justícia, la integritat o el respecte.

La Bea forma part del Consell Rector de Som Alimentació i de la comissió d’activitats. Es va unir al projecte quan tenia poc més d’un any de vida, la idea de seguida la va engrescar. Tenia ganes de participar en un supermercat cooperatiu per conèixer gent amb inquietuds similars, un lloc on els criteris de compra fossin l’agroecologia, la proximitat o l’artesania i que busqués canviar l’actitud del client convencional per animar-lo a ser partícip d’un projecte: “M’ho vaig imaginar i en veure el sentiment de felicitat que em produïa, la decisió estava clara.”

De fet, les nostres eleccions passen pel canal de les emocions. Quan hem de prendre una decisió, per molt racional i meditada que ens sembli que està, la ment s’acaba inclinant per aquelles opcions que ens toquen alguna emoció. Això no vol dir, però, que la raó no hi intervingui de cap manera ni en cap moment. Els protagonistes del nostre reportatge tenen motius objectius i racionals que els han portat a deixar de consumir en grans superfícies i donar suport i, fins i tot, impulsar, cooperatives de consum i supermercats cooperatius. Però, en molts casos, tot germina en la satisfacció que els produeix sentir que estan contribuint a crear una societat millor.

Socis i sòcies a Som Alimentació | Jaume Puchalt

Hilari: “Només es tracta que algú ens desperti les inquietuds que tenim adormides o oblidades”

El boca-orella contribueix molt a la difusió d’aquest model de consum. La Carla, asturiana instal·lada al barri de Park Slope de Nova York, va conèixer el supermercat cooperatiu Food Coop a través d’una amiga que, de tant en tant, li portava productes de la cooperativa i així es va adonar de la millor qualitat dels seus aliments. L’Hilari, que va transformar la seva botiga de queviures convencional en La Magrana, també creu que explicar què són les cooperatives de consum agroecològic, com funcionen, què s’hi pot trobar, etc. és clau. “Només es tracta que algú ens desperti les inquietuds que tenim adormides o oblidades.”

 

Quan el nostre entorn ens necessita

“Estem rodejats de grans superfícies, totes les principals cadenes de supermercats són aquí.” “Aquí” és Oiartzun, un municipi del País Basc amb poc més de 10.000 habitants, i qui ho diu és en Jon Legorburu, president de Labore Oiartzun i membre del grup motor que fa dos anys va decidir impulsar aquest supermercat cooperatiu. Es va adonar que el sector primari de la zona necessitava ajuda i no considerava que les grans superfícies fossin la solució, al contrari. Sensibilitzat per aquesta causa i tenint clar que d’alguna manera s’havien d’incloure mètodes d’autogestió, va impulsar Labore Oiartzun, que avui ja compta amb gairebé cinc-cents persones associades en aquesta localitat.

El projecte homòleg de Bilbao té un recorregut similar. Va començar de la mà d’un grup de gent motivada per avançar en la sobirania alimentària i constituir una alternativa real als canals habituals de comercialització. La Izaskun n’és una de les sòcies impulsores. Es va unir al projecte just l’any previ a l’obertura del supermercat, quan només era una idea sobre paper. Va creure que era una proposta molt interessant per a una ciutat com Bilbao, ja que no hi havia res semblant.

Labore d’Oiartzun es va crear un any abans que Labore Bilbao. Funcionen de manera independent però tots dos van ser motivats per la idea de poder disposar d’un supermercat on comprar els  productes que habitualment consumim en el dia a dia i amb un denominador comú: la proximitat en l’origen dels productes. Així, les verdures, el formatge, els iogurts, el pa, els ous, l’oli o les conserves provenen de Guipúscoa, Biscaia, Àlaba i, com a molt lluny, de Navarra.

 

Productes ecològics i amb gran impacte social i cultural, al millor preu

Sovint s’associen els productes ecològics, de comerç just i de proximitat amb preus més elevats, fet que fa pensar a molta gent que aquest tipus de consum pot arribar a ser elitista i prohibitiu. Hi ha qui confessa que no està disposat a fer un esforç econòmic i d’altres asseguren que no el poden fer. Però, i si la situació fos a l’inrevés? I si consumir en supermercats cooperatius resultés més  barat? Això és el que passa al Park Slope Food Coop de Nova York. En aquest supermercat, actualment referent d’aquest model i operatiu des dels anys setanta, el preu es redueix fins a un 40% si  ho comparem amb la resta de supermercats de la ciutat.

Consumir al Park Slope Food Coop de Nova York és més econòmic que fer-ho en supermercats convencionals

Molts veïns i veïnes del barri de Park Slope, a Brooklyn, han vist en el supermercat cooperatiu la solució per arribar a final de mes relaxadament. La Kim ho va tenir clar quan va néixer el tercer fill, ara fa dotze anys. “De sobte em vaig veure amb tres criatures i vaig adonar-me de les quantitats que arribaven a menjar.” També és el cas del François, francès instal·lat a Nova York des de fa disset anys i que, en arribar a la ciutat, gairebé en xoc pels preus de la fruita, la verdura o la carn i la baixa qualitat que tenia, va necessitar buscar una alternativa, que va trobar al Park Slope Food Coop.

Tant la Kim com ell desconeixien la gran tasca que aquest supermercat cooperatiu fa al barri, no va ser fins que s’hi van involucrar que es van adonar de la seva gran aportació social i cultural. Al François li agrada molt llegir el diari que publica la cooperativa: “veig que estan involucrats en molts moviments socials i polítics, que organitzen un munt d’esdeveniments, no només els tallers o les classes de cuina, sinó també concerts i activitats de caràcter més lúdic”.

 

Com és, comprar en un supermercat cooperatiu?

Tant els supermercats cooperatius com les cooperatives de consum d’aquest reportatge ofereixen la majoria de productes que es poden trobar a qualsevol altra botiga. A primer cop d’ull, i sobretot vistos des del carrer, aquests establiments no s’acostumen a diferenciar de la resta de botigues o supermercats. Un rètol que l’anuncia, una porta d’entrada ampla, els productes col·locats al llarg de passadissos més o menys llargs i ordenats per seccions, i un espai per pagar la compra. Res excepcional si no ens parem a observar els detalls: no hi ha altaveus que anuncien les últimes ofertes i  promocions, no se sent música estrident, l’espai és intencionadament ample per poder comprar amb tranquil·litat i poder-te parar a conversar amb qui trobis, la majoria de mobiliari i complements són de fusta i vímet en lloc de plàstic.

Interior de Som Alimentació | Jaume Puchalt

A Labore i a La Magrana, hi trobem un espai infantil a l’interior de l’establiment on les criatures poden estar-se mentre els adults fan la  compra. En el cas del Park Slope Food Coop, aquest espai per a les criatures té encara més entitat: una sala enorme amb joguines, llibres, material per fer treballs manuals, etc. i un grup de voluntaris que en tenen cura. Per la Kim i la seva parella aquest espai és l’òptim per als seus tres fills quan estan fent el torn de feina al supermercat o la compra, no només perquè tenen el cangur resolt, sinó perquè durant aquesta estona “interactuen amb altres nens i nenes, de la seva edat o no, es coneixen, juguen, aprenen… I  quan s’acaba el nostre torn de feina, tenim un nou espai per conèixer les altres famílies que també tenen canalla”.

L’experiència de compra és el que es percep i les sensacions que es produeixen quan som a l’establiment. Quina música sentim de fons (si té un ritme frenètic que ens empeny a entrar-comprar-pagar-marxar; si ens connecta amb un record positiu que ens generarà alegria i per tant fàcilment ens conduirà a consumir més, etc.); les olors que predominen en l’ambient (existeixen ambientadors d’olor de pa acabat de fer, de fruita fresca o de gofres, que fan venir ganes de consumir aquests productes encara que no els necessitem); el disseny i la decoració de l’espai (productes atapeïts que fan pensar que allò és més barat; colors blancs o brillants que ens fan creure que és més luxós i que per tant és lògic pagar més), etc. Les grans cadenes dediquen molts esforços a fer que aquesta experiència sigui gratificant per a la clientela perquè, així, voldrà tornar a venir a comprar en un futur. Generar aquest confort en el moment de la compra, sigui en una botiga física o digital, es converteix en una de les estratègies principals de fidelització.

Les cooperatives també consideren necessari fidelitzar la comunitat i generar una bona experiència de compra. Però, en aquests casos, el que els mou no és l’afany de lucre sinó augmentar la base social i encomanar aquesta manera de consumir. La seva intenció és oferir un espai agradable i confortable on comprar consisteixi també en una activitat social i fins i tot política, decidint què es necessita, què cal comprar i on invertir el temps i els diners. En aquests llocs, doncs, el que engloba l’experiència de compra sorgeix de manera espontània i natural. Trobar-s’hi a gust, poder opinar sobre l’espai o els productes que s’hi venen, aportar idees, sentir-se escoltat o poder xerrar amb la resta de socis forma part de la genuïnitat del projecte.

“S’hi compra sense presses, parles amb la gent, et comuniques”, explica en Jon de Labore. En cap cas es pretén crear simples supermercats per reproduir-hi la seqüència automàtica de comprar-pagar-marxar; per això, en la majoria dels casos també s’organitzen activitats principalment relacionades amb el sector alimentari i la salut: degustacions, tallers, xerrades, etc. Així és com aconsegueixen crear espais vius i dinàmics on a més de comprar es poden intercanviar experiències i tothom se’ls pot sentir una mica seus.

A l’hora de comprar, cadascú té els seus costums. I el fet de fer-ho en una cooperativa, no necessàriament fa alterar res de l’organització domèstica. El Francesc diu que li encanta “com està muntat aquí (La Magrana). Dedico una tarda a la setmana a venir a comprar i ho puc aconseguir gairebé tot aquí”. En canvi, la Míriam, com que és del barri, reconeix que compra en funció de les necessitats que li van sorgint: “ara vinc a buscar la cistella, però potser demà tornaré si veig que em fa falta alguna cosa”.


Joana Ariet Porta

Responsable de comunicació d'Opcions