Consumir menys: primera clau del consum conscient

El consum conscient passa per evitar els consums superflus, no malbaratar recursos, mantenir en bon estat el que tenim i reparar el que s'hagi espatllat o fet malbé. L'objectiu: consumir menys. Donem pistes per aconseguir-ho!

La primera clau del consum conscient és consumir menys. Reduir el nostre consum és la mesura més eficaç perquè el nostre dia a dia tingui menys impacte ambiental i, alhora, reduir els malestars i les injustícies associades a la societat del consum. Consumim molt més del que necessitem i molt més del que el planeta pot sostenir.

La manera com estem acostumats a fer les coses quotidianes té molta més incidència de la que pot semblar. Per una banda perquè, com que són gestos habituals i som molts a fer-los, aquestes petites accions es multipliquen per milions. I per una altra perquè els nostres hàbits, costums, donen forma a la nostra cultura, a la nostra manera de fer les coses en general.

Tenim quatre grans vies per reduir el nostre consum:

1. Buscar maneres de satisfer cada necessitat sense consumir;

2. No malbaratar, és a dir, gastar només els recursos estrictament necessaris;

3. Mantenir en bon estat els objectes que tenim o usem i

4. Reparar allò que se’ns espatlli o s’hagi fet malbé.

A continuació, donem pistes i posem exemples per aconseguir-ho!

 

Replantejar necessitats, satisfer-les sense consumir

L’objectiu de l’economia que sustenta la societat de consum és que comprem com més béns i serveis millor, tant dels de nova aparició al mercat (alguns serien el que en diem justament “necessitats creades”) com dels de tota la vida. En canvi, l’objectiu del consum conscient és exactament l’oposat: evitar els consum superflus. Per això, per aconseguir-lo, ens cal preguntar-nos, abans de consumir, quina necessitat específica tenim i buscar maneres de satisfer-la que no impliquin consumir res. El consum conscient no demana renunciar a tot, però sí saber què hi ha darrere de les nostres necessitats i desitjos i quins costos reals s’amaguen darrere del que consumim.

Les preguntes a fer-nos són: Segur que em cal? Què necessito exactament?

Alguns exemples de com evitar consums superflus són:

Joguines: el que necessiten els infants és adquirir aptituds, descobrir el món, expressar lliurement desitjos i sentiments, passar-s’ho bé, potenciar la imaginació i la creativitat. Ho fan jugant, en moltes ocasions sense recórrer a cap joguina comprada. De fet, certes joguines, o un excés de joguines, entorpeixen el desenvolupament de les criatures. En canvi, pals, sorra, fang, pedres, petxines, cordes i draps, per exemple, són tresors per a la canalla.

Viatge o sortida de cap de setmana: si el que en realitat necessitem és descans i descoberta, podem aconseguir-ho amb llibres al sofà de casa. Si necessitem desconnectar, podem apagar pantalles i sortir a córrer o fer una bona caminada.

Regals: temps, vivències, dedicatòries… poden ser pregonament apreciats.

Encendre el llum a l’escriptori: si el que ens cal és llum per treballar, la podem aconseguir posant la taula a prop de la finestra (i, si pot ser, al sud).

Tecnologia: quants aparells de noves tecnologies tenim al calaix sense usar? Podríem obtenir les mateixes prestacions amb algun menys i pràcticament la mateixa comoditat?

 

No malbaratar

Malbaratar és llençar o no donar ús a un recurs que tenim, ja sigui nosaltres o el planeta. És habitual fer rutinàriament les coses d’una manera que comporta consumir recursos de forma innecessària. Si juguem a detectar aquests consums, sovint trobarem maneres d’evitar-los.

Les preguntes a fer-nos són: puc servir-me encara més d’aquest objecte? com puc fer el que necessito consumint el mínim de recursos?

Energia: mòbil sense wifi i en mode avió sempre que puguem (aquí donem més pautes per a un ús eficient del mòbil); hivernar o suspendre l’ordinador les estones llargues que no l’usem; a l’hivern, amb jersei a casa, i amb bon pijama i manta o edredó al llit; jugar amb persianes i finestres contra el fred i la calor; baixar i pujar per l’escala per no agafar l’ascensor; desendollar els aparells després de l’ús (per exemple, tancant l’interruptor de la regleta on en podem endollar uns quants); obrir l’aixeta en la posició d’aigua freda (girar a calenta només quan la necessitem); estendre la roba de seguida i ben estirada per evitar planxades; apagar el llum quan marxem d’una estança.

Aigua: tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents; regar de bon matí o al vespre; limitar les estones de dutxa; omplir un recipient per a altres usos mentre l’aigua no surt calenta.

Paper: usar-ne les dues cares; prendre notes en trossos de papers ja utilitzats; endur-nos objectes comprats sense embolicar.

Envasos i embalatges: sortir amb la cantimplora plena (també els menuts); anar a la màquina del cafè amb un got propi; portar sempre una bossa plegada per a les compres a la bossa de mà o motxilla; a casa, guardar bosses i carmanyoles al cabàs o carretó d’anar a comprar.

Menjar: planificar els àpats dels propers dies; fer la llista de la compra havent repassat el rebost i la nevera; seguir les pautes de conservació dels aliments, no comprar “3×2” si en volem menys que tres; no comprar paquets de més unitats de les que volem; aprofitar totes les restes dels àpats.

 

Mantenir en bon estat

La pregunta a fer-nos és: com puc lluitar contra les causes del deteriorament?

Una primera mesura important és fer el manteniment anual de tot el que en necessita (bicicleta, cotxe, gas,calefacció…). A més, hem de tenir en compte que, si bé qualsevol objecte es fa malbé amb el pas del temps, però que ho faci més de pressa o més a poc a poc depèn en gran manera de com el tractem.

Tots els deterioraments són causats per mitja dotzena d’elements:

Elements per evitar el deteriorament i consumir menys.

Tenint-los sempre presents, sabrem com allargar la vida de qualsevol cosa.

Mobiliari: reparar els degotejos abans que facin malbé irreversiblement (per exemple, una fusta conglomerada); abaixar les persianes o cortines (de color clar perquè no es descoloreixin); envernissar regularment les portes i finestres de fusta; no repenjar-nos a les portes; posar tapetes a les potes de taules i cadires; no arrossegar els mobles; no balancejar-nos sobre dues potes de la cadira; posar tapets a sota dels gerros en mobles de fusta o de vidre; protegir el matalàs amb un protector si hi ha risc de mullar-lo, girar-lo de tant en tant i no posar-nos-hi dempeus; fer un tractament contra els corcs, si n’apareixen o preventivament.

Estris de cuina: remenar i netejar la bateria amb estris no metàl·lics (servim-nos del remull per evitar fregalls que ratllen); eixugar bé els utensilis de ferro; evitar que quedi aigua sobre estris de fusta massa estona; no sotmetre la vaixella de ceràmica a canvis bruscos de temperatura; manejar-la amb cura; no deixar estris sortint del foc a sobre de marbre, fòrmica o roba; si guardem les paelles apilades, posar un cartronet entre una i l’altra; no posar al rentavaixella vidre que no en sigui apte; fer servir dispositius antidegoteig a les ampolles de vi; guardar els petits electrodomèstics en armaris, o tapar-los; no desendollar-los estirant des del cable.

Roba: no deixar-la rebregada; per casa, anar amb roba d’estar per casa; usar davantal mentre cuinem; no trepitjar els baixos dels pantalons; utilitzar capses o fundes per guardar la roba fora de temporada; posar boles d’arnes entre les peces de llana; fer una bona neteja anual de l’armari; arreglar de seguida els estrips; portar les claus en clauers que evitin estripades; no rentar-la en excés ni amb aigua molt calenta; rentar per separat la blanca i la de color; estendre-la evitant massa sol directe; treure les taques al més aviat possible; no excedir-nos amb la temperatura de la planxa.

Reparar

La pregunta a fer-nos és: puc aconseguir que em faci servei un temps més?

Segons tres tallers de reparació que hem consultat, els aparells que els arriben es poden reparar més d’un 90% de les vegades. Saber que moltes avaries poden tenir una solució senzilla ens farà arribar al taller amb una certa seguretat o confiança per dialogar amb qui ens atengui. Per trobar el taller adequat d’aparells elèctrics o electrònics, una bona opció és recórrer al servei tècnic del fabricant. I per a altres tipus d’objectes, a professionals específics, com ataconadors o rellotgers. Si un aparell ja no està en garantia, també podem provar de reparar-lo a casa. Hi ha avaries ben senzilles, i a Internet podem trobar vídeos i tutorials per resoldre’n moltes. En aquest “A fons” d’Opcions donem molts recursos per evitar els residus mitjançant la reparació.


Montse Peiron

Responsable de recerca d'Opcions.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email


Leave a Reply