Com muntar un hort urbà col·lectiu?

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Els horts urbans o periurbans tenen un paper molt important en la sobirania alimentària de moltes ciutats del Sud global, i en van tenir en diferents moments històrics també a les ciutats occidentals, especialment en les economies de guerra. Però és a partir dels 70 quan comença a sorgir, sobretot en països anglosaxons, un discurs que lliga aquests espais i pràctiques amb l’autogestió, el desenvolupament local, la integració social i l’educació ambiental. Actualment també s’hi ha integrat el discurs de la qualitat de vida i la sostenibilitat a la ciutat. En els últims anys han aparegut diverses iniciatives en aquest sentit a Catalunya i a l’Estat. N’hi ha de promogudes per ajuntaments, que ofereixen els anomenats horts d’oci com un servei social sobretot per a jubilats. Hi ha fins i tot iniciatives privades de lloguer de parcel·les, amb una filosofia similar de prestació d’un servei. I moltes iniciatives s’han desenvolupat per l’impuls de grups ciutadans (encara que els ajuntaments els poden ajudar). En aquest article ens referim a aquest últim tipus. Aquestes iniciatives poden ser ben diferents. Les que trobem avui tenen en comú que l’objectiu productiu no és l’únic, i sovint tampoc és el més important. A l’article veiem les dificultats que es presenten normalment i donem algunes claus que poden ajudar a superar-les; però més que una resposta única, hi ha diferents solucions per a cada circumstància. Esperem que aquest text aporti idees o almenys referències i contactes i sobretot una dosi tant de realisme com de motivació per engegar una idea al vostre barri o poble.

 

Per començar

Grup motor

És interessant crear un grup que tingui prou disponibilitat per engegar la idea i estar al peu del canó durant els primers mesos. És bo que sàpiga delegar i fins i tot dissoldre’s quan el grup s’ampliï i el projecte tingui la seva pròpia inèrcia.

Objectius bàsics i limitats

Cal definir uns objectius inicials per tenir una noció bàsica de què es busca i per tant de què s’espera de la gent que hi participi: fer un espai verd?, acostar l’agricultura i l’alimentació sana a la gent del barri?, muntar activitats per a nens?… És bo que siguin clars, molt bàsics i poc ambiciosos, perquè serà el mateix procés el que ajudarà a seguir-los definint.

Laura de l’Hortet de Gràcia (Barcelona): “Des del principi només teníem clars els usos que volíem donar al solar: hort ecològic i centre social a l’aire lliure. Obrir l’espai al barri perquè el pogués fer servir qui volgués, particulars o col·lectius, i teníem clar que el funcionament havia de ser assembleari. A poc a poc es van anar dibuixant objectius más concrets, producte de […] les idees que anàvem tenint (educació ambiental, experiments horticultors, dinars populars, […] visibilització al barri, crear xarxa amb altres horts, etc.)”.

Accés a la terra

Aquest punt pot ser el més complicat, però també l’existència d’un solar abandonat al barri pot ser l’esperó inicial. El podem buscar pel barri o en “zones frontera” (voltants de carreteres, vies de tren, circumval·lacions, instal·lacions industrials o municipals…). Per accedir-hi hi ha diferents opcions:

• Aconseguir que ens el cedeixin, gratuïtament o gairebé, ja sigui temporalment o permanentment. Això requerirà una negociació amb qui en sigui el propietari (administració municipal, particular, empresa, institució…), probablement presentar el projecte per escrit i potser adaptar en certa mesura objectius i funcionament (duració, usos, renovacions…) als requeriments de l’acord. Es pot donar el cas que es converteixi en un coprojecte en el qual el propietari vulgui participar més enllà de la cessió de la terra. Aquest és per exemple el cas de Manlleu, on, després d’un procés de negociació i acostament entre el grup promotor i l’ajuntament, s’han creat uns horts municipals gestionats des d’una comissió en la qual participen el grup promotor (una entitat ecologista local), hortolans, l’ajuntament i un museu local.

• Llogar o comprar el terreny. Caldrà veure si es pot assumir la despesa i com.

• Okupar el solar, és a dir usar-lo sense permís del propietari. De vegades es fa davant la dificultat d’aconseguir espais per altres vies, o també es pot fer com a acció reivindicativa contra l’especulació. En cas d’optar per aquesta via, apareixeran una sèrie de factors per gestionar (visibilització dels aspectes positius de cara a la població, contacte o negociació amb els propietaris o l’administració, potser un judici o un desallotjament, incertesa futura…), per la qual cosa ens anirà bé contactar amb iniciatives que tinguin experiència en aquest terreny.

Sergi de l’Hort de Can Sanglàs (Manlleu, Osona): “Aquesta comissió és una forma d’institucionalitzar la participació, amb les seves virtuts i defectes”.

Com continuem

Un cop tenim el grup motor, uns objectius i una terra encara que sigui en estat potencial, podem començar a pensar en altres aspectes.

Engrandir el grup

És important transmetre amb claredat la idea de partida del projecte, i per això ens servirà la definició d’objectius bàsics que esmentàvem abans. Es pot començar amb un grup més reduït que el que aspirem a aplegar i, per poc que mostreu una actitud oberta i algun cartell convidant a afegir-s’hi, veure-us treballant atraurà els interessats.

Laura de l’Hortet de Gràcia: “Funciona millor, en el cas d’horts petits, l’anar atraient la gent que us vegi treballant. Si no hi ha res tangible és difícil que la gent s’uneixi al projecte”.

 

Repartiment de la terra

Hi ha dues grans possibilitats:

  • Una sola parcel·la que es treballa comunitàriament, amb l’establiment d’algun sistema d’organizació de les feines col·lectives i de repartiment del que es cull. És una opció freqüent entre els horts petits. Si el grup o la terra són grans, aquesta gestió comunitària és complexa, encara que n’hi ha exemples com el de l’Hortet de la Universitat Autònoma (UAB).
  • Dividir el terreny en parcel·les i assignar-les ja sigui a persones ja sigui a grups (amics, famílies, associacions…), que tindran certa autonomia d’acció dintre del marc que el projecte grupal estableixi (agricultura ecolò- gica o no, gestió de l’aigua…). És una opció corrent en horts grans o amb molts participants. A l’hora del repartiment de les parcel·les, és important tenir en compte, a part de la mida, altres factors rellevants com el tipus de terra, les hores de sol, l’accessibilitat a l’aigua o l’accessibilitat a la mateixa parcel·la. La manera com es faci aquest repartiment és rellevant a mitjan i llarg termini, perquè un cop es comença a treballar una terra és complex fer canvis.

Organització i presa de decisions

Depèn molt de la mida del grup. Si el grup és petit, potser fer reunions informals amb certa delegació o especialització, i passarse la informació d’alguna manera, ja serà suficient.

L’Hort del Clot (Barcelona, hort petit): “Tenim una llibreta on apuntem quan s’ha regat i el que s’ha fet, i així la resta de gent sap què falta per fer quan va a l’hort”.

Per a grups més grans en espais parcel·lats, es pot funcionar mitjançant una assemblea general regular (quinzenal, mensual, bimensual…) i unes comissions amb relativa autonomia, establertes segons les necessitats i inquietuds del grup i el context. A més d’assemblees i comissions, és interessant tenir altres eines, com un tauler d’anuncis, un quadern d’actes d’assemblees, llista de telèfons o correus electrònics.

Repartiment i accés a l’aigua

Tot sovint l’aigua pot ser limitadora. Si no en tenim prou, es pot plantejar que l’hort “tanqui” a l’estiu, que desgraciadament és quan hi ha més possibilitats de producció, sobretot a les regions fredes. En general els horts petits més urbans utilitzen sistemes senzills per recollir aigua de pluja en bidons o aigua de la xarxa a través de veïns. L’ideal és tenir-ne de disponible en quantitats grans mitjançant un pou o una bassa d’emmagatzematge d’aigua de pluja. En les èpoques d’escassetat, l’aigua es converteix en un bé molt valuós i, en el cas d’horts parcel·lats, de vegades és font de conflictes. Segons el nivell d’escassetat relativa i el grau de cohesió del grup, els sistemes de repartiment han de ser més o menys rígids.

Alguns sistemes de repartiment d’aigua:

  • Un bidó cada tants dies.
  • Temporitzar els regs (cada parcel·la tants minuts).
  • Establir horaris (per exemple regar de 6 a 8).
  • Comptador central si cal molta precisió

Accés a llavors i planter

El planter en general se sol comprar, encara que hi ha qui se l’autoprodueix. A tot arreu n’hi ha venedors.

Si voleu plantar varietats locals:

Accés a eines

És important disposar d’eines col·lectives, sobretot al principi (quan la feina i el funcionament encara no estan estabilitzats), tot i que hi ha gent que s’estima més portar-se les seves. És necessari que hi hagi encarregats del manteniment, perquè s’espatllen regularment, i un espai segur però accessible per guardar-les, que pot ser el mateix on els hortolans es posin la roba de treballar.

Formació i traspàs de coneixements

La formació és important, ja que molts dels que estem en això som urbanites amb una nul·la experiència hortícola prèvia. És interessant facilitar l’intercanvi de coneixements dintre del grup, organitzar tallers o visites de persones que puguin ajudar…

Accés a adob

En general la terra necessita fertilitzar-se. Gestionar les diferents opcions col·lectivament és més senzill i efectiu:

  • Anar a buscar fems a alguna granja o hípica (ovella, cabra –compte amb les puces–, cavall…) i transportar-lo en sacs. Normalment ens en donaran gratuïtament. Si està molt fresc s’ha de deixar madurar.
  • Comprar a empreses que venen adob o en plantes recicladores de matèria orgànica (caldrà filtrar-lo amb alguna reixeta).
  • Plantar adobs verds i fer una bona rotació de terres.
  • Generar un compost propi a partir de la brossa orgànica de casa, restes de poda i de collita… encara que és difícil obtenir-ne en prou quantitats. En algun cas la generació de compost es converteix en una forma d’obertura a l’entorn: els veïns hi col·laboren aportant les restes orgàniques de la cuina o, en el cas de l’hort de la UAB, s’han creat punts de recollida de restes orgàniques per als estudiants que hi vulguin col·laborar.

Espais lúdics o de treball col·lectiu

És molt important que hi hagi moments de trobada per conèixe’s millor, teixir confiança, divertir-se junts: organització de dinars comunitaris, festes, concursos, jornades de portes obertes… En els horts parcel·lats, els dies de feina col·lectiva en què es fan tasques d’interès comunitari (arreglar camins, reparar o millorar la infraestructura d’aigua, crear espais de descans, netejar l’entorn…) són també molt importants no només per la feina en si, sinó per la cohesió que propicien si la participació és nombrosa.

Despeses i ingressos

En general les despeses són poques, tret que calgui pagar un lloguer per la terra. Sobretot en els horts mínimament productius, el que s’estalvia en compra de verdures compensa de bon tros les despeses. Per generar ingressos es poden fixar quotes per als participants, aportacions voluntàries, dinars populars oberts al públic, o demanar subvencions. Una gran font d’ingressos ve de tot el que s’estalvia amb la reutilització (eines, mànegues…) que s’aconsegueix gràcies a la xarxa de contactes que proporciona un projecte col·lectiu i divers.

Entrada i sortida de membres

En els grups més petits o en projectes més informals, el mateix tracte personal i la implicació real defineixen la pertinença al projecte. En molts projectes, més que sobrar-hi hi falta gent, sobretot amb compromís regular.

Laura de l’Hortet de Gràcia: “N’anàvem quedant poquetes […]. Cada dissabte passava gent però no hi va haver un relleu estable i nosaltres no vam donar l’abast”.

En els casos que hi ha més demanda que terra disponible, és important definir mecanismes d’entrada i sortida del projecte.

Alguns mecanismes per gestionar l’entrada:

  • Disposar de llista d’espera.
  • Aclarir el que s’espera dels membres del projecte.
  • Muntar activitats o condicionar espais on els nous membres potencials puguin participar de manera puntual per donarse a conèixer i conèixer el projecte.

I per a la sortida:

  • Controlar si algú, sense justificació, no compleix els acords col·lectius.
  • Detectar si algú ha abandonat la seva parcel·la o l’ha cedit a algú sense respectar la llista d’espera.

Claus per mantenir el projecte viu

  • Claredat inicial i de cara als nous participants; disposició a marcar límits com a grup quan sigui necessari. Processos d’integració per passos de nous membres.
  • No individualitzar ni eliminar dimensions col·lectives clau (aigua, fems, assemblees, festes…) en el cas d’horts parcel·lats.
  • Molta comunicació i flexibilitat per adaptar-se a la diversitat.
  • Equilibri generacional i diversitat de participants (uns aporten continuïtat i experiència, altres creativitat i idealisme, altres entusiasme, altres coneixements…).
  • Objectius senzills, realisme en el plantejament, adaptar el projecte a nosaltres més que al revés. Prioritzar el passar-s’ho bé.

Horts comunitaris en actiu

Contactar amb horts ja existents per conèixer en viu l’experiència pot ser de molta ajuda per tirar un projecte endavant. A la pàgina web Huertos Urbanos podeu trobar-hi un mapa d’horts a Barcelona i rodalia.

Article escrit amb la col·laboració d’Addaia Aragay i Laura Espasa des de Barcelona i Belén Martínez i Úrsula López des de Madrid.

Data de publicació original, a Opcions núm. 35: tardor-hivern 2010.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Álvaro Porro

Ex investigador d'Opcions i ex director del Centre de Recerca i Informació en Consum