Receptes i trucs per aprofitar les sobres de menjar

Et dol llençar restes de menjar? Acumules tàpers a la nevera amb restes de plats que acaben fent-se malbé? Et donem idees i trucs treure partit de les sobres. Poden ser la base de plats irrepetibles!

La major part del menjar que es llença a les llars catalanes correspon a aliments que s’han fet malbé abans de cuinar-los. També n’hi ha que són plats que no ens hem acabat i menjar preparat que ha anat directament a la brossa. Tenir menjar abundant a l’abast de la mà i de la butxaca comporta, sovint, que no n’apreciem el valor i que no el gestionem amb cura que cal per evitar desaprofitar-lo. Proposem una sèrie de mesures per integrar nous hàbits de consum que ens permetran, a més d’evitar que el menjar es faci malbé, reduir els diners que hi destinem.

Les 4 claus per evitar el malbaratament alimentari

  1. Planificar àpats i compres. El primer pas cap a llençar menjar és comprar-ne massa. Planificar els àpats i revisar què tenim al rebost i a la nevera abans d’anar a comprar, és imprescindible per evitar que això ens passi. Fer la llista de la compra ens permetrà, per altra banda, recordar què hem de comprar i no donar peu a fer excepcions. També podem esquivar les pràctiques comercials que ens condueixen a comprar més del què necessitem, com les ofertes tipus “2×1” o els paquets que reuneixen vàries unitats d’un sol producte.
  2. Fer una bona conservació dels aliments. Podem allargar la vida del menjar si sabem com i on conservar-lo de forma eficient, i entenent què el malmet. Ho expliquem detalladament en aquest article.
  3. Parar atenció a les dates de les etiquetes. Entendre les etiquetes és més important del què pot semblar. Per exemple, quan diuen “consumir preferentment abans de…” significa que, passada la data indicada, l’aliment pot perdre el gust, o l’olor, per exemple, però no significa que deixi de ser apte per al consum. Això ho indica la data de caducitat. Però la llei no regula a la indústria quina metodologia ha de seguir per determinar aquestes dates, així que a vegades pot ser que obeeixin als seus interessos comercials.
  4. Aprofitar les sobres. Desem les restes dels àpats, per petites que siguin, i tinguem-les presents en els menús setmanals. Podem establir el dia de menjar sobres, en què cada comensal pugui triar quin plat s’acaba o en què s’aprofiti tot reunit en forma de truita, de puré, de canelons o de samfaina. El menjar massa madur tampoc està renyit amb la gastronomia. Pensem per exemple en el pa amb tomàquet.

Receptes irrepetibles per aprofitar les sobres de menjar

Cuinar amb sobres d’altres àpats és una invitació a fer servir la imaginació. Com que mai tenim el mateix tipus de restes, haurem d’enginyar-nos-les per donar-los sortida amb tot tipus de combinacions. Cada plat serà irrepetible!

La “truita de cosa”: quan sobren llegums o verdures, o tinguem una paella resseca, una mica de pernil o un pot de tonyina obert, podem aprofitar-los per fer-ne una truita o bé un remenat. I quan el què ha sobrat és un tros de truita, la podem trossejar i saltejar amb salsa de tomàquet, com la truita amb suc típica de les terres de l’Ebre.

Les espècies i salses són un bon recurs per donar un toc diferent a unes restes de menjar poc atractives.

Dels retalls de verdures en podem fer un saltejat per menjar sol o acompanyar un plat de cereal, de carn o de peix. També els podem afegir en un caldo o batre’ls per fer-ne una crema.

Per quan tenim moltes miques de coses diferents, des de quatre macarrons a una punta de lluç, una solució és triturar-ho tot (amb una ceba sofregida si ens hi agrada), afegir-hi un ou o dos segons la quantitat, ficar la massa en un motlle i enfornar-ho. Esperem que l’ou qualli i ja tenim un pastís salat únic.

Sigui el que sigui que hem acumulat, sempre tenim la solució de fer un bon sofregit de ceba, afegir-hi les sobres, una mica de brou o llet i triturar-ho fins obtenir una crema o puré.

 

Trucs per donar sortida a algunes sobres

  • Les clares d’ou, que sovint no utilitzem quan fem un pastís amb els rovells (per exemple), es poden bullir i afegir a l’amanida.
  • Què podem fer quan tenim massa fruita o quan aquesta està molt madura? Una idea és tallar-la i guardar-la al congelador, i anar-la traient a mesures petites per fer batuts amb iogurt o amb llet vegetal. O fer-ne un coulis passant-les pel foc entre 5 i 10 minuts per acompanyar un pa de pessic, unes galetes o un gelat.
  • Aquell tros de formatge dur que ha quedat a la nevera, es pot ratllar i guardar-lo en un pot al congelador.
  • Del pa sec se’n pot fer pa ratllat, sopa de pa, daus de pa per a les amanides, sopes o púdings (si volem un toc cruixent, els podem passar per la paella amb molt poc oli o torrar-los al forn).
  • I si ha sobrat carn, es pot trossejar i afegir a l’amanida o la pasta (si ens hi animem, pot ser la base d’una bolonyesa) o bé fer-ne croquetes, crestes, trinxat o canelons.

El malbaratament alimentari en xifres

  1. A Europa, cada any es llença tant de menjar (222 milions de tones) com el que produeix l’Àfrica subsahariana en el mateix període de temps (230 milions de tones). Aquesta quantitat podria alimentar amb tres àpats diaris a 800 milions de persones. Un terç del menjar que es desaprofita és llençat directament pels consumidors. 95 quilos per persona cada any (al sud-est asiàtic, aquesta xifra es redueix a 10 quilos per persona i any).
  2. Les llars catalanes llencem cada any 20 quilos de menjar per cap. La xarxa comercial en llença 9 i els hotels i restaurants 5’5. A l’estat espanyol, un 14% de les despeses familiars són per a la compra del menjar (el 1980 en representaven el 31%, i a l’Àfrica subsahariana i al sud-est asiàtic, suposen actualment el 60% dels diners de les llars).
  3. L’aigua amb què es rega el menjar que es llença a tot el món, donaria 200 litres diaris a 9.000 milions de persones durant un any. El menjar es perd en l’agricultura, en el processament, la distribució i en el consum. I gastem recursos en va amb les terres de conreu, l’aigua amb què es reguen, els pesticides i adobs que s’utilitzen, el gasoil i maquinària necessària per als processaments, etc.

Recursos contra el malbaratament alimentari

Cada vegada hi ha més iniciatives que treballen per reduir aquestes xifres. En els webs següents podem trobar molta informació sobre el malbaratament i recursos per evitar-lo:

Som gent de profit. Campanya institucional per sensibilitzar sobre el problema del malbaratament alimentari. Al seu web hi ha recursos útils com receptes i consells.

Remenja’mmm. Campanya adreçada a restaurants i comensals per normalitzar l’hàbit d’endur-nos les restes de l’àpat si no ens l’hem acabat. Al seu web podem consultar els restaurants adherits, on ens facilitaran una bossa dissenyada per emportar-nos-hi el menjar.

No en llencem ni mica. Campanya per donar a conèixer diverses iniciatives per canalitzar aliments sobrers i difondre bones pràctiques a les llars. Organitzen en diversos barris els “Dinars de sobrats”, àpats populars d’aprofitament d’excedents alimentaris.

Nevera solidària. Iniciativa originària de Galdakao (País Basc) que ha aconseguit emplaçar neveres en diversos punts de l’Estat espanyol. Qualsevol persona pot dipositar-hi aliments en bon estat i qualsevol pot endur-se’n.

Pont alimentari. Projecte que té l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari amb la creació d’una xarxa d’interacció (Pont) entre empreses donants d’excedents i entitats receptores que donen suport a col·lectius vulnerables.


Redacció

La redacció d'Opcions està formada per un equip interdisciplinari de persones expertes en diversos àmbits del consum.

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email