Plataformes de préstec: veïnat en xarxa, objectes en circulació

El préstec ha existit tota la vida. És una bona manera de cobrir necessitats sense comprar. Ara, amb aplicacions al mòbil, demanar i deixar és més fàcil que mai!
Les plataformes de préstec com Lendi, funcionen amb aplicacions de móbil.

Que el del tercer primera et deixi el trepant. Que el petit marxi de colònies amb el sac d’una altra família de l’escola. El préstec entre persones properes no té res d’innovador. Ara, però, tenim al nostre abast noves aplicacions, com Lendi, Peerby o Kune, que ens permeten anar una mica més enllà. Amb aquestes eines al mòbil, que funcionen com a plataformes de préstec, podem fer crides a la comunitat per aconseguir el que necessitem i accedir de forma senzilla als objectes de molta més gent.

Préstec 2.0

El préstec és un gran invent. Si, en comptes de comprar el que necessitem, ho demanem, satisfem necessitats sense consumir nous recursos naturals. A més, reforcem els llaços comunitaris, reduïm la nostra dependència del mercat i guanyem espai a casa! Són uns quants avantatges que, amb les noves tecnologies, poden multiplicar el seu efecte.

El potencial de les noves tecnologies com a facilitadores del préstec és indiscutible. A Opcions en vam parlar el 2011 a l’article titulat “Deixar-nos o llogar-nos coses amb l’ajut d’internet”, que podeu llegir complet al pdf del número 38. Llavors encara no hi havia aplicacions per al mòbil, sinó pàgines web amb el mateix objectiu. Ara aquelles pàgines han desaparegut, superades per les possibilitats del mòbil.

Les primeres aplicacions no van trigar a aparèixer, de fet, el 2012 ja n’hi havia algunes en funcionament. De les pioneres, només ha persistit Peerby, una iniciativa holandesa que també es pot utilitzar aquí.

 

Com funcionen les plataformes de préstec?

Imatge de dues noies amb la tenda de càmping que una deixa a l'altre gràcies a la plataforma de prèstec Lendi.

El material de càmping és un clàssic en els intercanvis de Lendi.

Oferta o demanda. Aquesta és una de les principals diferències entre aplicacions. Les primeres eines de plataforma per compartir estaven basades en l’oferta. Compartien inspiració amb les biblioteques de coses o les cosateques, espais on hi ha tot d’objectes que els membres de la comunitat poden agafar en préstec. La idea era crear un servei similar, però virtual, sense espai físic. En aquest model, els objectes no necessiten un magatzem: estan repartits per les cases del veïnat. Com funciona? Cadascú fa llista del que té a casa i esta disposat a deixar. Aquesta informació es posa a disposició de la comunitat a través de la plataforma. Així, quan algú necessita una cosa, consulta qui ho té disponible i ho demana. Kune, una aplicació creada per la cooperativa El Risell, funciona així.

En canvi, Peerby i també Lendi, que ha nascut fa poc a Barcelona, parteixen de la demanda. Mitjançant les seves plataformes, quan necessitem fer servir un objecte, el demanem. Si ho volem, podem especificar el radi on el busquem. La petició arriba a les altres persones de la comunitat i qui pot i vol deixar-ho, respon. Només queda concertar lloc i hora per a fer efectiu el préstec i acordar condicions. Sembla que aquest segon model és més agraït i potencia la interacció entre les persones usuàries.

 

 

Què es pot trobar a les plataformes de préstec?

La llista de coses que podem usar temporalment gràcies a les plataformes de préstec és inacabable. Joguines, eines de bricolatge, instruments musicals, decoració o vaixella per a festes, guies de viatge, estris de cuina, com ara motlles de pastissos, petits electrodomèstics, com iogurteres o aspiradores, material de càmping, jocs de taula, disfresses, càmeres fotogràfiques, equipament esportiu i molt més! En canvi, no és el lloc per buscar-hi una calaixera o un llum de peu perquè, en principi, aquests no són objectes d’ús puntual. Ara bé, si en el nostre cas els necessitem per poc temps, sempre podem provar si algú ens ho deixa.

 

La comunitat: el secret de les plataformes de préstec

És evident que perquè una plataforma de préstec funcioni, cal que hi hagi una comunitat que li doni vida. Aquest és el principal escull amb què ha topat la pionera Peerby en la seva expansió fora d’Holanda. La principal crítica que li fan els usuaris és precisament les limitacions de l’eina si no hi ha persones amb qui interactuar en el teu entorn proper.

Això ho tenia clar el Javier Velasco, l’impulsor de Lendi. Per això el seu primer pas va ser anar a un mercat d’intercanvi del barri de Gràcia. Allà va començar a explicar el seu projecte. Amb els telèfons de gent interessada que va recollir aquell dia i alguns altres que li van arribar pel web que va crear, l’abril de 2016, van començar els primers préstecs. Encara no hi havia aplicació mòbil. Tot es feia a través d’un grup de WhatsApp. Poc a poc es va anar fent córrer la veu i el Javier va poder obrir nous grups en altres barris. Ara Lendi té més de 1.000 usuaris, repartits per tot Barcelona. També està començant a desenvolupar-se a altres ciutats, com València, Reus, Alcalá de Henares o Múrcia.

Un noi deixa a una noia una espremedora gràcies a la plataforma de préstec Lendi.

Amb la plataforma de préstec Lendi, s’han reforçat vincles comunitaris a molts barris de Barcelona.

La Laura Camprubí, de la cooperativa El Risell, ens explica la història de Kune. Abans de crear Kune, el mateix equip van fer Lend me, que va començar a funcionar el 2012, però només per a iPhone. El projecte, que es va tirar endavant sense pressupost, no va prosperar. La dificultat d’ampliar la comunitat original, per la limitació de no disposar de versió Android, va ser clau per explicar el fracàs. El 2015 Lend me reneix com a Kune, amb el suport econòmic de l’Ajuntament. Ara mateix, segons ens explica la Laura, funciona sobretot entre grups d’afinitat, ja que es poden crear grups privats d’intercanvi, com ara d’associacions de famílies, esplais o colles castelleres. Per fer-ho, cal contactar amb la cooperativa.

 

Hi ha negoci?

Aquest és un aspecte decisiu per a la cooperativa El Risell. Ara mateix, el seu equip assumeix els costos de gestió i manteniment de l’aplicació de forma voluntària. Oferir aquest servei no els genera ingressos. La Laura Camprubí ens explica que altres iniciatives n’han obtingut posant preu a les dades dels usuaris. L’altra possibilitat és cobrar un tant per cada intercanvi, incloent en el preu la gestió de l’assegurança en el servei. Ells, però, descarten aquestes vies. A Lendi, aposten per obtenir ingressos de l’aplicació oferint-la a grans empreses perquè l’utilitzin com a eina de cohesió entre la seva plantilla. Ara mateix, però, el projecte tira endavant amb el treball voluntari del grup impulsor i una campanya de micromecenatge els ha de servir per consolidar-lo.

En qualsevol cas, són propostes que s’inscriuen clarament en el marc de l’economia col·laborativa. Aquesta és una etiqueta que engloba projectes de naturalesa molt diferent. A Opcions en vam parlar en profunditat en el número 48 de la revista.

De moment, el que és indiscutible és que gràcies a aplicacions com Lendi, Kune i Peerby, moltes persones estan transformant el seu consum. I no només això, les plataformes de préstec estan ajudant a enfortir relacions veïnals i comunitats.

 


Laia Tresserra

Directora d'Opcions

FacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+emailFacebookTwitterLinkedinPinterestGoogle+email