Noves polítiques d’impuls a les economies transformadores

Contractació pública responsable, promoció del cooperativisme i l'economia solidària... En els darrers anys diverses administracions estan assajant polítiques públiques innovadores per impulsar el consum conscient i les economies transformadores.
Imatge noctura de la Fira de consum responsable de la plaça Catalunya de Barcelona.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Aquest article intenta ser un repàs suggeridor, encara que no sistemàtic ni perfecte (s’hi nota la influència del meu coneixement més ampli del cas de Barcelona), d’algunes polítiques públiques que paga la pena conèixer. L’escric volent posar un granet de sorra per a l’extensió de les bones pràctiques però, sobretot, amb l’esperança que ens aixequi la moral comprovar que, en un context de forta expansió de les alternatives, hi ha, també des de les polítiques públiques, moltes possibilitats d’aportar al canvi, i moltes persones treballant per una societat, una economia i unes vides amb més sentit.

Noves àrees d’economia social i primera xarxa intermunicipal

L’arribada al govern de les principals ciutats de l’Estat espanyol dels “ajuntaments del canvi” el juny de 2015 hi va portar novetats. De la mà de l’empenta i de la transferència de coneixements de les xarxes d’economia solidària han proliferat tant termes com “economia social” als noms (i funcions) de les regidories i departaments encarregats de la promoció econòmica, fins a un bon nombre de càrrecs públics propers –o molt estretament vinculats– a aquest tipus de propostes.

Hi destaca l’Ajuntament de Barcelona, perquè és l’únic que ha creat una regidoria específica (en rigor és un “comissionat”, de competències força similars) per a la promoció de l'”economia cooperativa, social i solidària” (encara que més tard va assumir també les competències en consum).

I no és un cas aïllat: la Corunya, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Madrid o Pamplona, entre altres ciutats, han vist com el titular “economia social” s’incloïa entre els llargs noms (per la quantitat de competències que assumeixen) de les seves regidories, gairebé sempre en àrees vinculades a l’ocupació i la promoció econòmica. I atenció! Aquest últim detall, a quina àrea de govern se situa l’economia social, és una notícia molt més important del que sembla, ja que situa l’impuls a les “alternatives econòmiques” a les àrees centrals (les de promoció econòmica) de les administracions públiques, quan aquest tipus d’iniciatives eren habitualment competència d’àrees “perifèriques” com les de medi ambient (prevenció de residus), serveis socials (inserció sociolaboral de col·lectius amb dificultats especials), cooperació (comerç just)…

­

També a la Generalitat de Catalunya existeix una àrea d’“economia social, tercer sector i cooperatives”, cosa que és una bona notícia, però és “només” una direcció “oculta” entre diverses competències del Departament de Treball. I no és que el més important sigui que el nom figuri o no, però la dada sí que reflecteix en part la voluntat política i la importància simbòlica atorgada a la matèria, aspectes que, com il·lustrarem més endavant, no són menors.

També val la pena destacar la creació a Catalunya d’una xarxa, Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, integrada per 47 ajuntaments de diferent color polític (dada molt important, perquè seria molt perjudicial associar les economies transformadores només a una part de l’espectre electoral).

­

Plans estratègics: polítiques per al mitjà i llarg termini

Mesures molt diverses de suport a les alternatives són cada vegada més freqüents des de diferents administracions públiques, però volem destacar especialment els casos en què aquestes s’organitzen en plans estratègics a uns quants anys vista, ja que suposen una mirada integral i enfocada en el mitjà termini, sens dubte més transformadora i resilient davant possibles canvis de color als governs.

Novament els casos més referencials els trobem a l’Ajuntament de Barcelona, amb mesures com l’“Estratègia per a la transició energètica” i el Pla d’impuls de l’economia social i solidària. La primera està dotada amb 130 milions d’euros fins al 2019, i inclou 8,4 milions per crear el 2018 una comercialitzadora energètica municipal. El segon, el de l’economia social i solidària, compta amb 24,5 milions d’euros fins al 2019.

Pel que fa al consum conscient, el 2017 s’han presentat sengles “estratègies d’impuls” per part dels ajuntaments de Barcelona i Madrid, i Barcelona ha presentat una estratègia per fomentar la sobirania alimentària, si bé aquests tres plans compten amb pressupostos molt més petits als esmentats al paràgraf anterior. En el camp de les polítiques alimentàries destaca el treball de l’Ajuntament de València. Saragossa prepara també diverses iniciatives: plans d’economia solidaria i consum responsable, i una xarxa d’economia circular.

Navarra disposa també, des de 2013, de plans d’impuls a l’economia social, per tant la seva dotació com la seva orientació al subsector més compromès (el de l’economia solidària) és menor. I l’Ajuntament de Madrid està preparant el seu Pla estratègic per a l’economia social.

­

Compra i contractació pública responsables

El camp de la compra i contractació pública és clau per a l’impuls a millors pràctiques econòmiques, ja que la despesa de les administracions públiques en aquests conceptes suposa a l’Estat espanyol el 18,5 del PIB.

A escala autonòmica, l’Aragó és la primera comunitat que compta amb un “Fòrum de contractes públic” que, entre altres funcions, ha d’incloure clàusules socials i ambientals. I a escala municipal destaquen les reformes empreses a ajuntaments com Pamplona, Vitòria, Avilés, Barcelona, Madrid o Saragossa.

Barcelona perquè és pionera en la publicació de sengles guies de “Contractació pública social” i “Contractació pública ambiental”, de les quals podem destacar compromisos innovadors de caràcter socioeconòmic (protecció de la petita i mitjana empresa, suport a l’economia social i solidària, protecció laboral, clàusules de gènere, rebuig a treballar amb empreses relacionades amb paradisos fiscals), i nombrosos criteris per a la sostenibilitat. I encara que hi havia un molt bon treball previ a escala municipal en la matèria, l’impulsat –sobretot pel que fa a les clàusules ambientals– pel programa Ajuntament + Sostenible, aquest tenia menor visibilitat política. I aquest canvi és important, ja que fer bandera política d’aquestes pràctiques –cosa que no passa sempre– fa que la ciutadania en prenguem coneixement (amb un important valor exemplarizant), i molt útil per afavorir-ne l’extensió a altres administracions públiques.

Més enllà de plantejaments generalistes, podem destacar també alguns exemples concrets, com l’aposta del Govern balear per consumir només electricitat d’origen renovable, o els crèdits sol·licitats al banc ètic Fiare per ajuntaments com els de Sant Sebastià i Barcelona.
Al web sobre contractació pública responsable, impulsat per REAS Aragó, trobem models de clàusules socials i ambientals disponibles per ser adaptats per les administracions.

­

Suport econòmic a iniciatives: convenis i subvencions

La Generalitat de Catalunya aprovava el 2016 dues mesures destacables: dedicar 3,3 milions d’euros a la promoció de quinze ateneus cooperatius (encarregats del foment de la creació d’empreses d’economia social), i dos milions més a projectes “singulars” de cooperatives i societats laborals. Si bé les quantitats podrien ser més elevades en ser un govern autonòmic com el català, representen un pas endavant.

A escala municipal, val la pena destacar que el projecte “MARES” de l’Ajuntament de Madrid rebrà 4,8 milions d’euros de la Unió Europea per desenvolupar projectes d’economia social entre els anys 2017 i 2019 a diversos districtes de la ciutat. I s’han obert línies municipals, fins ara inexistents, de subvencions ordinàries de suport a projectes d’economia solidària (mig milió d’euros anual en el cas de Madrid) i consum responsable i economia de les cures (730 mil euros per al total de les tres categories en el cas de Barcelona el 2016).

També és remarcable el suport a les xarxes locals d’economia solidària i a experiències de mercat social. Als suports públics ja existents a Saragossa o diversos ajuntaments bascos, es van sumar el 2016 convenis anuals dels ajuntaments de Barcelona (amb la XES) i de Madrid (amb REAS Madrid), per valor de 118 mil i 290 mil euros respectivament, i un conveni de 50.000 euros de l’Ajuntament d’Oviedo amb ASATA. Són suports moderats, però significatius per al funcionament de projectes d’aquestes característiques.

­

La importància de l’exemple

Sovint els efectes simbòlics i pedagògics de les mesures són, pel seu valor exemplarizant, tan importants com les seves conseqüències materials. Utilitzaré com a exemple, novament, dos casos paradigmàtics de la capital catalana significatius en aquest aspecte.

El primer és que el Pla d’acció municipal (PAM) Barcelona 2016-2019 s’articula a l’entorn de conceptes com el bon viure, l’economia plural (en la qual destaca la inclusió de l’economia social i solidària com un dels elements principals) o la transició ecològica. Exemples semblants són les denominacions de Saragossa o Madrid com a “ciutats de les cures”. Són canvis de paradigma que, encara que no són gens senzills de traslladar de la nit al dia a les polítiques públiques, resulten passos endavant inèdits.

Un altre exemple és el de la Fira del Consum Responsable i l’Economia Solidària, que en el Nadal dels dos últims anys ha ocupat la principal plaça de la ciutat durant més de dues setmanes, en les quals va ser visitada per milers de persones. Que, a les dates consumistes per antonomàsia, el principal espai públic de la ciutat l’ocupin les alternatives de consum és un canvi fins ara inimaginable, més si ho contrastem amb el fet que el mateix espai el va ocupar en anys anteriors una pista de gel que representava un model privatitzador, consumista i contaminant de celebrar les festes.

A tall de conclusió, em fa l’efecte que el sentir general de les persones i entitats compromeses amb aquestes propostes oscil·la entre trobar a faltar més valentia política, aposta estratègica i dotació pressupostària; i reconèixer, valorar i agrair els importants passos que s’estan fent. Passos que ens enfronten a nous (beneïts) reptes, com evitar que l’agenda institucional acapari els nostres limitats recursos fins al punt de (sense voler-ho) desdibuixar la nostra pròpia agenda. I amb aquestes tensions (naturals, necessàries i positives) seguim caminant i empenyent. Sense perdre el somriure i la il·lusió, espero. Ens veiem pel camí!

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Toni Lodeiro

Divulgador i consultor en nova cultura del consum (Opcions Consultoria) | facebook.com/toni.lodeirozas | @tonilodeiro | tonilodeiro.net