A l’hora de triar bicicleta paga la pena tenir en compte tres aspectes: l’ús que n’hem de fer, la talla i la qualitat. Encertar el model és bàsic si volem que la nostra experiència ciclista sigui satisfactòria.
No cal dir que la compra no és l’única opció: per a trajectes urbans, a cada vegada més ciutats tenim un servei públic i, per a ocasions puntuals, ens podem decantar pel lloguer per hores o dies. També, si ens convé tenir-ne de pròpia, podem recórrer als intercanvis o a la segona mà, abans de comprar.
Comencem a triar bicicleta: per a què la vull?
És la primera pregunta que ens hem de fer, abans de començar a triar bicicleta. I és que, per a cada ús que es pot fer de la bici, se’n fan amb unes característiques determinades i diferents. Si anem amb unes rodes primes pel camp, les farem malbé; si anem en una bicicleta tot terreny per ciutat, podem prendre mal.
Els motius per voler una bici són:
- Per desplaçar-nos, és a dir, volem una bici utilitària. I, segons per on vulguem transportar-nos, la bici serà de ciutat (o urbana), de carretera o de viatge.
- Per a estones de lleure. En funció de la diversió, triarem una bici de passeig o de muntanya (BTT), i aquí dintre encara hi podem distingir les de trial o cross i les de trekking.
- Per practicar un esport. Aquí hi tornen a sortir les de muntanya i de trial, però també les bicicletes de competició en carretera o en velòdrom (bicis de pista).
Trets diferencials de cada tipus de bicicleta
| Tipus de bici | Postura del ciclista | Manillar | Selló | Mida de les rodes | Pneumàtics |
| De ciutat i de passeig | Dreta (o lleugerament endavant, 70º), per veure bé l’entorn o el paisatge, i per evitar mals d’esquena. | En U, punys més elevats que el selló (entre 3 dits i un pam), i una mica decantats endarrere (fa més còmode anar dret). | Encoixinat, perquè tot el pes recau sobre seu. Ample i curt (sense nas). Hi ha models per a home i dona, aquests són més amples i curts. | Força grans (26″), per guanyar estabilitat. També se’n fan de 28″ (hem de comprovar que ens càpiguen a l’ascensor, escala, etc.) | Amb una mica de dibuix. No massa estrets (sobretot per portar pes). Ens pot interessar que siguin antipunxades. |
| De viatge | Lleugerament endavant. | En U, punys més elevats que el selló, en línia amb el manillar o una mica decantats endarrere. | Encoixinat, ample i curt. | De 26″-28″, i més distanciades de l’habitual per abaixar el centre de gravetat i fer lloc a l’equipatge. Llantes i radis reforçats per aguantar pes. | Amb força dibuix per anar per camins. Gruixudets (35-50 mm), per sostenir pes. |
| De muntanya | Inclinada endavant. | A l’alçada del selló i pla. Punys en línia amb el manillar per manejabilitat, i gruixuts per aferrar-los millor. | Dur i llarg per facilitar el canvi de postura. Estret per facilitar el moviment de cames. | La mida tradicional és 26″, però avui es porten de 27,5″ o 29″. Cal suspensió a totes dues rodes. | Amb tacs i gruixuts (38-64 mm). |
| De carretera | Molt inclinada endavant. | A l’alçada del selló, punys en corba cap avall. | Dur, llarg i estret. | Gran (29″ o 700C). | Llis i estret (18-25 mm) i ben inflat, per a més velocitat. |
Tenim, doncs, tots aquests tipus de bicis (i encara d’altres de més específics), i també n’hi ha d’híbrides, que combinen característiques de diversos tipus (habitualment de carretera, de passeig i de muntanya).
Per altra banda, a més de tipus de bici, hi ha diversos estils estètics. Per exemple, retro (o vintage), chopper i cruiser (o de platja, amb el manillar molt ample i els punys ben endarrere).
Ja sabem el tipus. I ara? Plegable? Elèctrica?
Per a diversos tipus de bici n’hi ha dues grans variants:
Plegables
Són molt pràctiques si hem de combinar la bici amb el transport públic, per motius pràctics (embalum) i de possibilitats: una bici plegada es considera un paquet i no es pot impedir pujar-la a cap mitjà de transport públic. Una plegable també ens pot convenir si tenim limitació d’espai als llocs on hem de guardar la bici o als ascensors per on l’hem de pujar.
Els sistemes de plegament són enginyosos i permeten plegar la bici en pocs segons. Les bicis plegables solen tenir les rodes més petites de l’habitual, per tal que quedin més compactes un cop plegades. Això els dona menys estabilitat, un paràmetre important, principalment per als ciclistes novells.
Elèctriques
També se’n diu “de pedaleig assistit”. No són bicis amb motor, sinó que el motor s’engega quan pedales, i t’ajuda a fer girar la roda. Quan deixem de pedalar o frenem, o si hem arribat a 25 km/h, que és la màxima velocitat permesa, el motor deixa de girar.
Aquestes bicis obren la possibilitat d’anar en bici a més persones: gent gran, persones que estan poc en forma o que tenen algun problema físic, i també a persones que habitualment han de fer itineraris especialment costeruts i llargs. També fan més fàcil transportar càrregues pesades en bici. Tal com vèiem al Quadern 45, gasten cinc vegades menys d’energia que una moto elèctrica i, a més, poden usar només electricitat d’origen renovable.
Un altre cas diferenciat: les bicis de pinyó fix
Un tipus particular de bici són les de pinyó fix o fixie. En aquestes bicis, les rodes i els pedals giren sempre alhora, de manera que mai no es deixa de pedalar, i es pot fer marxa enrere. Són les bicis més senzilles tècnicament i menys pesants.
Cal ser un ciclista experimentat per atrevir-s’hi. Per exemple, en fer una corba no pots deixar un pedal amunt (sempre giren), i si t’inclines massa els pedals tocaran a terra. O, a les baixades, si no controles molt, la velocitat de pedaleig es pot fer vertiginosa. Hi ha qui fa servir fixies sense frens, i controla la marxa amb la força de les cames, o s’ajuda amb el peu a la roda per frenar (cal dir que no està permès anar sense frens per la via pública). Són bicis que castiguen els genolls, perquè la roda sempre està “empenyent” les cames.
Triar bicicleta urbana
D’aquí en endavant ens centrarem en les bicis urbanes, que són les que necessitem per transportar-nos quotidianament.
Talla
És de les coses més importants, que la bici ens vingui a mida. Principalment, hem de fer dues comprovacions:
- L’alçada del seient s’ha d’ajustar de manera que la cama quedi pràcticament estirada (no del tot) amb el peu al pedal en la seva posició més baixa. És a dir, que quan estiguem parats, el peu que toqui a terra ho farà de puntetes.
- Entre el selló i el manillar hi ha de cabre des del colze fins a la punta dels dits, amb la mà estesa.
Quadre
És l'”esquelet” de la bici; el més clàssic és un triangle gran i un de més petit que agafa la roda del darrere. Si no té barra horitzontal superior, és més còmode pujar i baixar de la bici, cosa que en alguns usos quotidians potser hem de fer sovint.
Els materials més habituals són l’acer i l’alumini. L’acer és més resistent (vegeu la taula), però la indústria s’ha decantat cap a l’alumini, que surt més barat. Avui la majoria de les bicis tenen el quadre d’alumini.
Canvi de marxes
Per ciutat en tenim prou amb tres marxes, de no ser que al nostre recorregut hi hagi molts desnivells. Amb dues, ja tenim ajuda per arrencar des dels semàfors. Fins i tot hi haura persones que en tindran prou amb una. El canvi de marxes intern, té diversos avantatges (vegeu la taula).
| Material del quadre | |||
| Descripció | Avantatges | Desavantatges | |
| Acer | Pot ser de diferents aleacions. La de més qualitat és la cromoly. La següent és Hi-Ten. | Molt resistent i durador, el quadre pot durar tota la vida. | És més pesant, però pot ser més prim que l’alumini; el quadre pot pesar un 10% més. De cromoly no se’n troba gaire. |
| Alumini | Pot ser de diferents aleacions. Les de més qualitat són 6061 i 7005. | Molt lleuger. | És menys resistent a cops. Si l’alumini és bo pot durar 10-15 anys. Si no és reciclat, l’extracció i obtenció té molt impacte ambiental. |
| Canvi de marxes | |||
| Descripció | Avantatges | Desavantatges | |
| Clàssic | Joc d’1-3 plats i de 2-9 pinyons. Calen 1 o 2 palanques al manillar. | Fàcil de regular, barat, recanvis accessibles. | Es desajusta amb facilitat, hi ha més fregament. |
| Intern o de boixa* | Engranatge a dintre la boixa, protegit de la intempèrie i dels cops. Cal una palanca al manillar. | Pots canviar de marxa estant parat. No s’espatlla pràcticament mai. Cal menys manteniment i és molt senzill. | Més car que el clàssic, però és una bona inversió si volem la bici per a molts anys. Amb més de tres marxes s’encareix molt, però per ciutat en general no calen. |
| Frens** | |||
| Descripció | Avantatges | Desavantatges | |
| De pastilla | És el tradicional (dues pastilles pressionen la llanta). | Durador, fàcil de reparar i de mantenir. | Quan plou triga a fer efecte. |
| A contrapedal | Dispositiu a dintre la boixa que s’acciona pedalant endarrere. Si no ve de sèrie, cal canviar la roda del darrere per instal·lar-lo. | Cal molt poc manteniment. És poc més car que el de pastilla. | Cal acostumar-se a frenar amb els peus. |
| De tambor | Dispositiu a dintre la boixa, més complex que el del fre a contrapedal. Si no ve de sèrie, cal canviar la roda per instal·lar-lo, i no tots els quadres el permeten. | Per treure la roda del darrere has de desenganxar el cable del fre. És el que necessita més manteniment, i és més complex. Es pot espatllar per sobreescalfament. | |
| Dinamo per a la llum | |||
| Descripció | Avantatges | Desavantatges | |
| De fregament | Es recolza al pneumàtic (cal recolzar-l’hi quan es fa fosc). | N’hi ha de bones i molt barates (10€). | Fa soroll i fricció (poc apreciables a les més modernes). Si plou o el pneumàtic està brut o deteriorat, funciona pitjor. |
| De boixa (a la roda del davant) | Està protegida a dintre la boixa. El llum s’encén amb un interruptor. Si no ve de sèrie, cal canviar la roda per instal·lar-la-hi. | Pot arribar a fer més llum (convé molta llum fora del casc urbà). És més net accionar l’interruptor que moure la dinamo (per encendre el llum). | Pesa més i és una mica més cara (uns 50€). |
Taula descarregable aquí.
Triar bicicleta de segona mà
Per comprar-ne de segona mà, cal saber reconèixer en quin estat està la bicicleta. Si nosaltres no en sabem, millor si ens hi acompanya algú que hi entengui una mica.
Què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir una bicicleta de segona mà?
- Per començar, si el quadre té parts molt rovellades o amb esquerdes, val més no comprar-la.
- Si les parts mòbils (manillar, pedals, rodes) ballen lateralment (l’eix es desplaça, a més de girar), cal valorar el cost de la reparació.
- En canvi, hi ha desperfectes que són fàcils de reparar, com per exemple pneumàtics amb esquerdes, rodes descentrades, dificultat per frenar o canviar de marxa.
Cal saber que les bicicletes de segona mà també tenen garantia, en aquest cas d’un any. Cal que la demanem a la botiga en el moment de fer la compra.
Article actualitzat el maig de 2024.
