Santiago Vilanova: “El canvi climàtic no té vacunes i anem cap al col·lapse”

El periodista, escriptor i consultor ambiental català Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947) ha publicat el llibre "L'emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse".
Santiago V.

L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse es va publicar el passat 17 de març. Amb ell vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic.

Al llarg de llibre exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de consumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur.

Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible i la societat civil hi té un paper fonamental.

Existeix una relació entre la pandèmia i la crisi ecològica

Quin ha estat el teu objectiu escrivint aquest llibre?

He estructurat el llibre en tres parts: he començat exposant les condicions de col·lapse actuals, després he reflexionat sobre la gestió dels governants de la crisi climàtica, i he acabat analitzant la present revolució social de canvi.

He intentat sintetitzar tota l’opinió dels científics catalans, a més de fer-los un homenatge, per definir el col·lapse mediambiental a Catalunya i identificar cap a on anem. Tots els ecòlegs que han respost a les meves preguntes han indicat la relació que existeix entre la pandèmia i la crisi ecològica.

A què et refereixes quan esmentes aquesta relació?

Portada del nou llibre de Santiago Vilanova – Estudi 62

Ara es parla molt de la salut de la gent, però la salut és ecològica, de la natura, dels animals i de les persones. Existeix una sola salut.

Al llibre ha descrit l’existència d’un canvi entre la població pel que fa a les formes de consumir, de moure’s o de viatjar, i això no lliga amb les ordenances i la gestió dels governs i els parlaments.

Hem estat advertits, però la classe política i les estructures dels governs es manifesten insolvents per resoldre aquesta problemàtica, ja que els departaments i els ministeris no es comuniquen entre ells.

Considero que anem endarrerits per frenar el col·lapse a causa de la gran inèrcia per part de les grans empreses i dels oligopolis energètics que, fins ara, s’han aprofitat dels recursos fòssils, el carbó, el gas natural i de l’urani per enriquir-se.

Quines són les teves expectatives ecològiques per al futur?

És contradictori caminar cara una societat 100% renovable avui en dia, i hem de ser realistes veient que els polítics i la Unió Europea estan donant suport a tota aquesta inèrcia dels recursos fòssils.

L’energia nuclear, i tots els beneficis que aporta a les institucions i les empreses, ha estat un dels motius principals pels quals el Govern de la Generalitat no ha desenvolupat l’energia renovable a Catalunya durant les últimes dècades.

La contaminació que genera el cicle de combustible nuclear s’oculta a l’opinió pública, i és preocupant perquè, o canviem les formes de consum i de gestió política de l’entorn, o ens col·lapsem.

Amb el meu llibre he volgut desmitificar l’optimisme del 100% renovable, ja que l’economia hauria de supeditar-se a l’ecologia. Totes dues són compatibles, sempre que l’economia respecti les lleis de la naturalesa, no al contrari.

Com valores el context ecològic a Catalunya?

Destaco la previsió dels científics en quant que la temperatura del Mediterrani pujarà més de dos graus centígrads, fet inevitable i molt greu perquè Catalunya tindrà una temperatura com la del nord d’Àfrica.

Les conseqüències dels temporals Glòria i Filomena han mostrat els canvis que s’estan produint en la naturalesa, per la qual cosa hem de gestionar millor els litorals, les muntanyes, els deltes, l’agricultura, etc.

El pròxim govern ha de treballar a favor d’una transició energètica i ecològica.

Els tres informes de la Generalitat sobre “Canvi climàtic a Catalunya” de 2005, 2010 i 2016, i l’estudi de Medi Ambient de la Generalitat dels anys 2011 i 2015, també ens adverteixen de la gravetat del problema.

Em preocupa l’actuació del pròxim govern de la Generalitat en qüestió de medi ambient i ecologisme perquè ha d’haver-hi una comunicació fluida entre els departaments d’Energia, Agricultura, Consum, Sanitat i, sobretot, Economia i Finances, a favor d’una transició energètica i ecològica.

Veus possible una revolució ecològica?

Hi ha hagut una certa conscienciació amb la pandèmia perquè la gent ha vist que en els mesos de confinament es respirava millor, i seguiran reaccionant per l’increment de malalties i la degradació del territori.

Durant els mesos de confinament hem demostrat que és possible millorar la qualitat de vida amb mesures radicals, i el col·lapse només es podrà evitar si es fa un “15-M ecològic”, encara que el canvi climàtic ja no es pot revertir.

Quines són les teves propostes ecològiques més destacades?

Les dues propostes més importants són el canvi cap a una governança transversal ecològica i la participació democràtica de la societat perquè la Generalitat porti a terme les mesures proposades per cada territori en processos participatius.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS