L’arquitectura heretada dels àrabs i l’arquitectura mediterrània ens parla de com protegir-nos del raig directe del sol, de com crear espais en penombra, de com recollir l’aigua o moure-la per crear sensació de frescor. Ens parla d’aquests patis centrals plens de vegetació que rebaixen la temperatura o d’aquestes pèrgoles de vinya sota les quals passar el migdia o prendre la fresca al vespre, i que a l’hivern, desprotegides de les fulles caduques, permeten el pas dels rajos de sol tan preuats quan baixen les temperatures. Són exemples d’estratègies tan antigues com sàvies d’habitar d’una manera confortable, saludable i sostenible.
Però què passa si no vius en un pis amb ventilació creuada, no tens tendals, persianes o porticons que protegeixin els vidres de les teves finestres i has d’anar a treballar a la teva feina a l’horari establert, faci fred o faci calor? I al vespre quan tornes a casa, obres la finestra i entra un aire calent provinent de l’asfalt del teu carrer, que gairebé s’ha desfet durant el dia perquè no hi ha ni un sol arbre que el protegeixi? Aquesta situació tan freqüent és conseqüència de l’efecte conegut com illa de calor, un altre concepte d’aquests integrats al nostre vocabulari tèrmic.
Aquí t’expliquem amb imatges què és l’efecte illa de calor
L’efecte illa de calor (o UHI, per les seves sigles en anglès, Urban Heat Island) el provoquen els edificis i carrers que alteren les condicions de temperatura, radiació, humitat i propietats aerodinàmiques de la superfície, ja que els materials de construcció tenen unes propietats tèrmiques i radiatives que absorbeixen i emmagatzemen energia tèrmica que posteriorment alliberen a l’atmosfera. L’alçada dels edificis i la forma en què es disposen afecta la velocitat de despreniment de la calor que els materials han anat absorbint per la radiació solar. El resultat és que les zones urbanes arriben a temperatures més elevades i a la nit es refreden a un ritme molt més lent que les zones menys urbanitzades.
Solucions basades en la natura com a eina de resiliència urbana
Els edificis i barris on vivim haurien de ser objecte d’estudi i transformació. Centrem-nos en l’exterior, l’espai i els equipaments públics. Estudis recents afirmen que plantar més arbres a les ciutats podria reduir més d’un terç les morts per onades de calor.
Els carrers arbrats i els espais verds fan de les ciutats llocs molt més agradables per viure i treballar. Però la ciutat europea mitjana té només un 15% de cobertura arbrada urbana. La revista Nature Medicine publicava al gener del 2023 l’informe “Mortalitat relacionada amb la calor a Europa durant l’estiu del 2022”, en el qual s’afirmava que augmentar aquesta cobertura al 30% reduiria les temperatures d’estiu i salvaria potencialment milers de vides.
Els plans d’acció climàtica amb estratègies basades en solucions naturals són iniciatives adoptades per moltes ciutats europees. Aquests plans pretenen abordar els reptes del canvi climàtic mitjançant l’observació de la natura com a exemple d’aprenentatge i com a aliada. Es tracta de les anomenades NBS (Natural Based Solutions), que es defineixen com “les solucions que aprofiten la natura i el poder dels ecosistemes saludables per protegir les persones, optimitzar la infraestructura i salvaguardar un futur estable i biodivers”.
Aquestes estratègies busquen, per tant, aprofitar els ecosistemes urbans i rurals per aplicar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Solucions que aprofiten la natura
Algunes de les iniciatives més freqüents són:
- Augment de les zones verdes urbanes.
Les ciutats treballen per augmentar la coberta vegetal i crear espais verds, com parcs, arbredes i jardins públics. Això ajuda a millorar la qualitat de l’aire, redueix l’efecte illa de calor i proporciona hàbitats per a la biodiversitat local. - Introducció d’infraestructura verda.
Es tracta d’una xarxa d’àrees naturals planificada, dissenyada i gestionada per oferir una àmplia gamma de serveis com la depuració de l’aigua, la qualitat de l’aire, l’espai d’esbarjo i la mitigació i adaptació al clima. La implementació d’infraestructures verdes, aprofitant les cobertes verdes, els espais verticals i horitzontals, contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i a mitigar l’impacte dels fenòmens climàtics extrems. - Restauració d’espais naturals.
Restaurar i protegir espais naturals que travessen la trama urbana o la limiten -com rius, zones humides i zones costaneres- ajuda a reduir el risc d’inundacions i protegeix les comunitats davant els impactes del canvi climàtic. Alhora, afavoreix la biodiversitat i proporciona espais per al lleure i el turisme sostenible. Els exemples es multipliquen arreu. Un exemple és la recuperació del riu Cardener a la ciutat de Manresa.
- QUADERN RELACIONAT
FRAGMENT EXTRET DEL QUADERN
- Conservació dels boscos i espais naturals.
Les ciutats treballen per protegir i conservar els boscos i altres espais naturals propers a les àrees urbanes. Els boscos, a més de ser grans reservoris de biodiversitat, actuen com a pous de carboni i ajuden a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i mitigar l’escalfament global. - Planificació urbana sostenible.
Les ciutats estan desenvolupant plans urbans sostenibles que fomenten el creixement i el desenvolupament d’una manera que considera les necessitats de la natura i de les persones i redueix la petjada de carboni. Això inclou dissenyar ciutats per ser caminades, reduir la dependència del vehicle privat i promoure l’ús del transport públic i sostenible. Un exemple és la ciutat de París, que ha adaptat el seu pla urbanístic al canvi climàtic promovent fins a tres-centes hectàrees noves de verd i traient asfalt d’allà on sigui possible. - Gestió sostenible de l’aigua.
L’augment de la variabilitat pluviomètrica de les pluges torrencials, degut al canvi climàtic, dona lloc a episodis d’inundacions i sequeres prolongades. És de crucial importància implementar solucions basades en la natura per gestionar l’aigua de pluja. Són exemples d’això els jardins de pluges i els sistemes de recollida d’aigua, que ajuden a mitigar les inundacions i a conservar l’aigua a les ciutats. La permeabilització dels paviments urbans també juga un paper fonamental. Casos com el de Malgrat de Mar, amb actuacions contínues de millora urbana en la gestió del verd i les aigües, són exemples valuosos per entendre que la ciutat pot adaptar-se.
- Agricultura urbana i horts comunitaris.
Fomentar l’agricultura urbana i els horts comunitaris permet a la ciutadania cultivar aliments locals i frescos, alhora que redueix les emissions de carboni associades al transport d’aliments. Des del 2010, Madrid té un programa municipal d’horts urbans comunitaris que actualment aplega més de 65 horts en funcionament, sense comptar les escoles on hi ha horts. - Educació i conscienciació.
Promoure l’educació i la consciència sobre la importància de la natura i les solucions que s’hi basen en la lluita contra el canvi climàtic és essencial perquè aquestes estratègies tinguin èxit. Des de les escoles i instituts, ESenRED, Escuelas hacia la Sostenibilidad en Red, fa una feina continuada i cada vegada les propostes tenen més incidència en les ciutats. Per exemple, a Sant Feliu de Llobregat s’han dissenyat refugis bioclimàtics a la vora de les dinou escoles de la ciutat.
A escala europea i internacional, ja fa anys que es treballa des de diferents perspectives per enfortir la xarxa, els intercanvis i les aliances entre ciutats per fomentar la seva renaturalització. Esmentem com a exemples la iniciativa Ciutats verdes (FAO) i les organitzacions Ciutats verdes europees o Ciutats biofíliques.
I tot això, com ho fem?
La qüestió és: com es duen a terme aquests plans o accions, a quina velocitat, amb quina determinació? Com incidir en les polítiques públiques per millorar les nostres ciutats, naturalitzant la ciutat i els equipaments públics per poder oferir un entorn habitable, agradable i protegit on viure? Quines zones i equipaments són potencialment naturalitzables? Quins espais de la ciutat poden esdevenir refugis bioclimàtics?
Podem fixar-nos en tots aquests punts:
- Espais a l’aire lliure susceptibles de ser renaturalitzats.
- Espais exteriors d’equipaments públics com les escoles, els centres cívics, les biblioteques…
- Places dures, placetes, racons, trencalls, passejos arbrats, rambles… que un dia tenien el paviment de terra.
- Recorreguts diaris habituals, en com anem d’un lloc a un altre, com ens desplacem d’una manera agradable arrecerats del vent o la calor en els nostres trajectes quotidians.
Ciutats com Atenes posen al servei de la ciutadania, a través d’una aplicació, els recorreguts més ombrejats quan l’usuari li proporciona un punt d’inici i final. Segurament aquesta és una eina útil mentre anem adequant les nostres ciutats i incrementant la cobertura arbrada; però renaturalitzar la ciutat no és tan sols plantar arbres o augmentar el verd. Per aconseguir que la natura prengui protagonisme a les nostres ciutats cal una mirada àmplia i una aposta ferma per treballar d’una manera transversal temes d’urbanisme, mobilitat, ecologia, biodiversitat, salut, participació, educació…
La Guia per a la implementació d’itineraris bioclimàtics a la Província de Barcelona, publicada per la Diputació de Barcelona, ens defineix els criteris i les característiques que haurien de tenir aquests itineraris de confort bioclimàtic, tenint en compte aquests quatre eixos temàtics:
- Confort i clima. Un recorregut bioclimàticament adequat aporta confort ambiental –tèrmic, acústic, qualitat de l’aire…– i mitiga l’efecte de l’illa de calor i d’altres derivats del canvi climàtic.
- Biodiversitat i naturalització. El recorregut naturalitza la ciutat i afavoreix la biodiversitat, incrementant la coberta vegetal i la resiliència natural urbana. Millora les condicions del sòl i potencia la gestió de l’aigua.
- Salut i mobilitat. Jerarquitza la mobilitat del seu recorregut donant prioritat a la mobilitat dels vianants. Promou mobilitats actives i sostenibles en entorns saludables.
- Social i comunitari. Incrementa oportunitats de trobada a l’espai públic, creant espais on compartir i viure els espais urbans de manera comunitària, i s’acompanya de programes de sensibilització.
Prendre consciència de la necessitat de renaturalitzar les nostres ciutats no és únicament tasca de les administracions. La ciutadania crítica i informada juga un paper clau en la construcció, transformació i adaptació de les nostres ciutats.
Des del balcó de casa teva, el centre cívic, l’escola o l’institut, la botiga del barri o l’escocell a prop de casa teva… hi ha moltes oportunitats per fer que les nostres ciutats continuïn sent ecosistemes on seguir vivint. La clau és fer-ho en comunitat i unides per a la cura i preservació dels nostre entorn.
