La informació és clau per poder escollir amb llibertat; prou que ho sabem des d’Opcions. Però què passa quan no la necessitem per decidir com satisfem les nostres necessitats, sinó per triar entre reaccionar o quedar-nos al sofà; entre solidaritzar-nos o enfrontar-nos; entre votar una candidatura o una altra?
Dia rere dia prenem decisions en funció de la informació que ens arriba i de com ens arriba. La nostra relació amb el món és filtrada, en gran part, pels mitjans de comunicació. A partir de la informació que ens cuinen, es conforma la preuada opinió pública. Per salut democràtica, cal saber qui són aquests mitjans i a quins interessos obeeixen. Precisament, però, els mitjans d’informació acostumen a ser molt opacs en relació amb aquest punt.
Malgrat això, l’article del Sergi Picazo mostra que els grans mitjans de massa pertanyen a grups que, sovint, tenen interessos en altres sectors o lligams amb la banca. A més, tal com assenyala el Xavier Giró, aquestes eines de creació d’opinió pública es mouen per les lleis del lliure mercat, que els fan buscar màximes audiències i complaure els anunciants.
Amb aquests factors s’ha alçat l’alta barrera que dificulta la presència de pensament crític als mitjans de massa. Al reportatge, l’Àlex Romaguera repassa les estratègies que han d’utilitzar els moviments que se situen fora de la ideologia predominant per fer arribar els seus missatges a la població.
La complicitat o servituds dels mitjans de massa amb el poder n’erosiona seriosament la credibilitat. Les xarxes socials, com veiem als dos darrers articles del Panorama, no només no han esdevingut eines per a la verificació i el control; més aviat són nous i potents altaveus per a la desinformació.
Tot plegat evidencia la necessitat que la ciutadania ens impliquem en la superació d’aquest ecosistema comunicatiu. La manera com ens informem és un pas. El Joan Canela ens mostra les alternatives i a la guia pràctica suggerim eines i hàbits per evitar la desinformació i accedir a informació veraç i pluralitat de discursos.
Els periodistes necessiten independència per exercir la seva feina. Les persones necessitem mitjans compromesos amb la veritat per decidir lliurement com actuem. Com apunta la Magda Bandera, que es creïn comunitats vinculades a projectes periodístics per garantir-ne la viabilitat sembla la simbiosi perfecta. Necessitem urgentment mitjans forts i independents per construir una opinió pública crítica i conscient dels desafiaments que tenim a sobre, com l’emergència climàtica o l’auge dels totalitarismes.
