L’alimentació és decisiva per tenir un dia a dia més sostenible. I, de tots els aliments, el que té més incidència negativa sobre el medi és, de bon tros, la carn. Més exactament, la carn procedent de la ramaderia intensiva, que és la que es troba a la majoria de carnisseries. Sumat amb el transport i l’energia, el consum de carn suposa tres quartes parts del nostre impacte ambiental. Així ho explicàvem a “Les FAQ del consum conscient i transformador”.
L’estudi de la Unió Europea “Consum i medi ambient”, del 2010 i actualitzat el 2012, sosté que aproximadament la meitat de la petjada ambiental derivada del consum alimentari és causada per les granges de vacum i que el consum de carn i productes lactis és responsable del 24% dels impactes de tot el consum (no només l’alimentari). Aquests impactes inclouen pèrdua de recursos, acidificació, eutrofització, pèrdua de biodiversitat o aprimament de la capa d’ozó, entre altres.
A més dels factors ambientals que recomanen reduir el consum de carn, també hi ha motius socials i de relacionats amb la salut. Els repassem tots!
1. Per mitigar el canvi climàtic
El consum de carn contribueix a l’escalfament global. La seva cadena productiva és responsable d’un 14,5% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, segons estimacions de la FAO del 2016. En concret, també segons la FAO, les emissions que genera la producció de carn provenen en un 45% del cultiu, processament i transport del pinso, en un 40% dels gasos digestius dels remugants i en un 10% de la gestió dels fems. L’animal que genera més emissions és el vacum: un 55% del total de les carns, que puja fins a un 64% si hi afegim el vacum destinat a obtenir-ne llet.
Així, simplement reduir el consum de productes animals ja fa disminuir molt el nostre impacte ambiental. El 2017 a l’Estat es va consumir un 5% menys de carn que l’any anterior. Greenpeace calcula que això correspon a un estalvi de dos milions de tones de CO2eq. Ara bé, la producció càrnia de l’Estat espanyol, que es destina en bona part a l’exportació, segueix creixent: els sacrificis de bestiar es van multiplicar per 13 entre el 2005 i el 2015. Greenpeace calcula que l’increment entre 2016 i 2017 va suposar emetre 0’9 milions més de tones de CO2eq. És a dir, redueix a la meitat l’estalvi en emissions procedent del cantó del consum.
2. Per no acaparar terreny agrícola
Un terç de les terres agrícoles del món es destinen a produir aliments per al bestiar (cereals i oleaginoses, principalment soja), i la proporció puja fins a les tres quartes parts si hi sumem elements que s’afegeixen al farratge, com palla o colza. Aquest és el càlcul que feia el 2014 l’Atles de la carn, de la Heinrich Böll Foundation, que també estima que un 57% de la producció mundial de diversos cereals s’utilitza per alimentar els animals que després ens menjarem. Ja fa molts anys, l’OMS calculava que un camp d’una hectàrea alimentarà 22 persones en un any si s’hi conreen patates, 19 si s’hi conrea arròs, 2 si s’usa per alimentar xais i 1 si alimenta vedelles.
La cria de bestiar usurpa el territori i els mitjans de vida a les comunitats de les regions on es cultiven els pinsos per a l’exportació, en especial de l’Amèrica Llatina, i s’estenen els suburbis on hi malviu la ciutadania amuntegada. Es pot trobar un reportatge sobre el terreny d’aquest fenomen a l’article Soja “tour”: jo en baixo, i tu?.
3. Per evitar la desforestació
Segons càlculs de l’Institut Nacional d’Investigacions de l’Espai del Brasil, basats en imatges via satèl·lit, el 62,2% de la superfície del país desforestada s’usa com a prats per a pastura. És a dir, la selva tropical més gran del món està sent destruïda principalment per alimentar bestiar.
4. Per estalviar aigua i energia
La Water Footprint Network és una plataforma global que agrupa empreses, organitzacions i persones amb l’objectiu d’avançar cap a un ús més just i intel·ligent de l’aigua com a recurs natural i prevenir-ne futures crisis. Al seu web hi facilita les xifres següents: per produir 1 quilo de carn calen 15.400 litres d’aigua si és de vedella, 10.400 si és de xai, 6.000 si és de porc i 4.300 si és de pollastre. Pel que fa als lactis, hi trobem que, en el cas d’1 quilo de mantega, al darrere hi ha 5.500 litres d’aigua, 3.200 si és 1 quilo de formatge i 1.000 per a 1 litre de llet. Per produir 1 quilo de pa (de blat) en calen 1.600, darrere 1 quilo de patates hi ha 300 litres d’aigua i darrere 1 quilo de tomàquets, 200.
Pel que fa a l’energia, un estudi publicat a la revista Earth Interactions calculava fa anys que la diferència en consum d’energia entre una dieta rica en productes carnis i una de vegetariana durant un any equival a 10.000 km conduïts, que és el que circula de mitjana una persona de l’Estat espanyol en un any.
5. Per tenir cura de la nostra salut
Els aliments dels animals –que per cert poden ser transgènics, sobretot en el cas de la soja– poden contenir restes de plaguicides que se’ls poden acumular al teixit gras. A més, a les granges intensives, se’ls administra una gran quantitat d’antibiòtics i altres fàrmacs, ja que, degut a la immobilitat i la massificació, tenen una salut dèbil. Tot això provoca que la carn que ens mengem pugui contenir residus de substàncies tòxiques, sobretot a les vísceres. Cal dir, però, que els ramaders han de respectar un temps d’espera abans de sacrificar un animal que hagi pres antibiòtics.
D’altra banda, i segons l’OMS, menjar massa carn, especialment la més grassa (xai, porc) duu a un excés de colesterol i de greixos saturats, que s’acumulen a les venes i causen malalties cardiovasculars (arteriosclerosi, hipertensió, infart…), diabetis de tipus 2 i alguns tipus de càncer (còlon, pàncrees o estómac, aquest darrer relacionat, sobretot, amb els embotits i la carn salada).
També, la carn acidifica la sang. El cos neutralitza aquest efecte robant calci als ossos i això incrementa el risc d’osteoporosi. Això també passa perquè la carn és molt rica en fòsfor.
No tota la carn és igual
L’impacte del consum de carn pot variar molt en funció del tipus i de l’origen. Com més gran és l’animal, més recursos calen per a criar-lo. Per exemple, com hem vist abans, una vedella necessita el doble de terra agrícola que un be i el triple d’aigua que una gallina.
Tampoc és el mateix menjar carn provinent d’una important empresa del sector que d’una explotació familiar. Les grans indústries càrnies acumulen molt de poder, amb grans concentracions, tant en horitzontal (absorcions o fusions empresarials dintre de la mateixa baula de la cadena productiva), com en vertical (grans empreses que posseeixen o controlen tota la cadena, incloent-hi també la distribució i la venda al detall). L’article “La pilota és meva i jo decideixo qui juga” dona detalls sobre aquesta concentració.
Ara bé, existeix també la ramaderia extensiva, que té una petjada ambiental infinitament inferior. Els animals –que solen ser de races autòctones i, per tant, adaptades al territori– pasturen pel camp, mengen poc pinso industrial i el farratge se sol cultivar a prop. A més, la mida dels ramats es limita per tal que els purins i excrements puguin adobar sense problemes els camps de pastura. Gràcies a l’exercici i a la dieta dels animals, la carn procedent d’aquesta ramaderia té una proporció de greixos saturats/insaturats més saludable que amb la cria intensiva.
També hi ha la ramaderia ecològica que, a més de ser extensiva, obliga que els pinsos i farratges siguin de cultiu ecològic, reglamenta el tractament veterinari del bestiar i quantifica els límits per a la mida dels ramats, de les pastures i de les instal·lacions, entre altres coses.
Aquestes formes de criar el bestiar són minoritàries, presents només en àrees rurals o, fins i tot, d’alta muntanya en alguns casos, si bé hi ha una certa expansió. I és que la seva viabilitat econòmica, encara que és difícil, no és impossible, tal i com mostra l’article “Soja, xalets i mala llet”. El consum conscient hi pot jugar un paper fonamental.
Nota
Aquest article es una actualització del que es va publicar al número 19 d’Opcions, escrit el 2006 per l’Álvaro Porro a partir d’investigació pròpia.
