L’ús del preservatiu és un dels mètodes anticonceptius més eficaços. En aquest article us presentem dues alternatives: el sexe aconceptiu, basat en pràctiques sexuals sense penetració vaginal, i l’anticoncepció “natural”, que requereix conéixer a fons el període fèrtil de la dona.
Abans de començar, aclarir que res més lluny de la nostra intenció que dissuadir de l’ús d’altres mètodes anticonceptius, ni per un anticonsumisme purista amb el qual no ens identifiquem gens, ni per simpatia amb les tesis dels sectors més conservadors de l’Església catòlica. Es tracta, simplement, d’obrir el ventall de possibilitats per quan volem evitar que la pràctica del sexe derivi en procreació, sigui per motivacions personals, familiars o demogràfiques.
Recordem, a priori, que cap mètode anticonceptiu garanteix el 100% d’eficàcia, i també que cap mètode anticonceptiu val per a tothom; depèn del nostre tipus de relacions, del nostre cos, etc.
Eixamplar el plaer: pràctiques aconceptives
En línia amb la crítica al coitocentrisme, compartim la idea de mètodes aconceptius. Es tracta de pràctiques que exclouen la penetració vaginal, i per tant la possibilitat d’embaràs, reduint també la probabilitat de contraure malalties de transmissió genital. Acariciar, llepar, besar, fer massatges, bondage o lligaments, aturar-nos a explorar cada racó del cos… en definitiva, qualsevol joc i objecte que ens permeti explorar amb els cinc sentits, descobrir noves sensacions i eixamplar possibilitats per tocar a les portes del desig i el plaer. Activar la imaginació i la creativitat i dedicar al sexe el temps que mereix ens ajudarà a no caure en la tan temuda rutina. Això sí, en relació a les joguines, de les que parlarem en una pròxima entrega, hem de tenir present que, en molts casos, ‘menys és més’.
Aquests jocs eròtics ens permeten explorar desitjos, descobrir noves sensacions i obrir el ventall de possibilitats per proporcionar i obtenir gaudi. I són gratuïts i no produeixen embarassos indesitjats.
Com a lectura inspiradora al respecte, repetim la recomanació de l’Antimanual de sexo (Temas de Hoy 2008), un llibre amè de la Valérie Tasso que intenta desmuntar tòpics i obrir-nos a maneres menys habituals i més suggerents de mirar la sexualitat. Podeu trobar-ne una ressenya i entrevistes amb l’autora a la Wikipèdia.
Conéixer el període fèrtil per a una anticoncepció natural
Hi ha tres mètodes que observen diferents paràmetres (el calendari, la temperatura i el moc cervical) per determinar els períodes fèrtils i infèrtils de la dona, sigui per evitar o per facilitar l’embaràs. Per basar-nos-hi com a mètode anticonceptiu, és molt important la precaució:
♦ Abans d’usar-los és necessària una bona formació, preferiblement a través d’un curs o instrucció personalitzada. I calen disciplina i constància (preferiblement per part de tots dos membres de la parella) per fer un seguiment exhaustiu del cicle menstrual.
♦ Cal tenir present que el cicle pot sofrir alteracions, per exemple per estrès, imprevistos…
♦ És necessari usar altres mètodes anticonceptius els ‘dies risc‘ del cicle (uns onze dies per cicle).
♦ La variant més eficaç és la combinació de tots tres paràmetres (mètode sintotèrmic).
No hem de confondre aquests mètodes anticonceptius amb la simple ‘marxa enrere’ o coitus interruptus. En aquest cas, l’eficàcia ve minvada per una banda per l’existència del líquid pre-seminal, que, encara que pocs, conté espermatozous, i per una altra perquè assegurar que es practicarà rigorosament no sempre és fàcil.
Dit tot això, els mètodes basats en l’observació de la fertilitat són barats, autogestionaris i no tenen efectes secundaris. No protegeixen en absolut davant d’infeccions de transmissión genital, per a la majoria de les quals el preservatiu és el mitjà que aporta una protecció més alta (que no absoluta).
Moltes publicacions i centres que ensenyen aquest tipus de mètodes anticonceptius estan influïts per visions religioses o filosòfiques que no tenim perquè compartir, encara que decidim usar-los. Filtrar què ens interessa i què no és cosa nostra. Per exemple, hi ha un llibre de caràcter religiós on s’explica molt bé el mètode sintotèrmic: Cómo reconocer la fertilidad. El método sintotérmico, d’Ana Otte i altres (editorial Eiunsa 2008). També en trobarem una explicació resumida al llibre Viatge al cicle menstrual, de l’Anna Salvia Ribera (autoedició, 2012).
Altres recursos: Renafer (centre amb cursos a Barcelona).
