Quan va néixer el CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum, l’entitat que va crear Opcions) el 1996, el seu paper en la difusió d’una incipient nova cultura del consum era pioner i poc més que contracultural. Llavors encara eren molt poques les persones sensibilitzades sobre la importància de qüestionar-nos la nostra manera de consumir, no tan sols com a oportunitat de millorar les nostres vides, sinó també com a contribució al canvi social. 
Avui, afortunadament i gràcies a molts actors i actrius, la percepció social del consum conscient ha canviat. Un estudi de 2015, referit al conjunt de l’Estat espanyol, xifra en 12 milions (el 36,2% de les persones consumidores) que declaren inclourecriteris socials, ambientals i ètics a les seves decisions de compra. I les alternatives de consum abandonen els bolquers, començant el 2017 amb més de dos-cents mil clients de banca ètica i més de cinquanta mil de cooperatives elèctriques verdes (i altes taxes de creixement en ambdós sectors), amb centenars de grups de consum agroecològics, etc. Estem preparant un interessant article sobre el moment del consum conscient i les alternatives amb el qual aviat us ampliarem aquestes dades suggeridores.
Primeres polítiques públiques d’impuls del consum conscient
A Opcions hem tingut el privilegi de poder elaborar la proposta tècnica en la qual es basa l’esmentada estratègia de l’Ajuntament de Barcelona, i de poder col·laborar amb l’equip elaborador del seu equivalent madrileny.
I és que fa anys que estem insistint en la insuficiència dels esforços individuals i les iniciatives empresarials i comunitàries per a la generalització d’un nou model de consum, i en la necessitat de polítiques públiques contundents per aconseguir avenços. Sempre considerem molt necessària aquesta insistència en el canvi col·lectiu en un context, el del consum conscient i les alternatives de consum, en què sovint tendíem, sense voler, a reforçar una mirada que, sobrevalorant el poder dels petits canvis individuals, reforçava una ingènua mirada individualista al canvi social. Ho reflectia molt bé Álvaro Porro amb el provocador títol d’un dels seus apunts: “¿Un huerto urbano para parar el cambio climático global?”.
En qualsevol cas, fins i tot tenint clara la necessitat de polítiques públiques ambicioses, segurament per als que van crear el CRIC a finals dels noranta (Joan Torres, Montse Peiron, Isabel Atela…), que el nostre relat anés a influir decisivament en la redacció de les polítiques dels departaments de consum d’administracions públiques tan importants com els ajuntaments de Barcelona o Madrid era poc més que un “somni llunyà” (avui possible gràcies a la seva gosadia d’atrevir-se aleshores a “obrir bretxa”).
Una pica a Flandes… i molt camí per recórrer
Tal com explicàvem a l’entrada en què us informen de la presentació de l’EICR de l’Ajuntament de Barcelona, malgrat l’alegria per la notícia, constatem que el camí per recórrer és molt més que el caminat.
L’estratègia presentada a Barcelona disposa d’un pressupost humil (al voltant del milió d’euros anual) en el context de les polítiques públiques municipals. Tot i que, per sort, no és l’única mesura interessant. 
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat altres plans rellevants i millor dotats pressupostàriament, com l’Estratègia per a la transició energètica 2016-2019 (130 milions d’euros) o el Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019 (24 milions). Estem preparant un article amb el que us aproparem desenes de mesures interessants de diferents administracions públiques a l’Estat espanyol.
Tanmateix, aquestes mesures, tot i que són passes endavant a celebrar i inèdites en el nostre context, no són més que “gotes d’aigua” (o com a molt “galledes”) en el context d’un escenari global (tan socioeconòmic com de polítiques públiques) que, per optimistes que siguem (i solem intentar-ho), no puguem deixar de qualificar com d’“avenç desertitzador”.
És innegable que l’arribada dels “ajuntaments del canvi” representa una finestra d’oportunitat per a l’impuls al consum conscient i l’economia solidària, esperable quan algunes de les persones implicades en aquest moviment polític venen d’una llarga trajectòria de vinculació a les nostres alternatives. Però també és cert que les esmentades polítiques públiques no són, afortunadament –i seria perillós que ho fossin–, patrimoni d’un únic color polític, i esperem que, siguin quins siguin els canvis electorals, es consolidin en el futur; com a exemple positiu, la diversitat d’ajuntaments adherits a la Xarxa de Municipis per l’Economia Solidària de Catalunya.
En qualsevol cas, que avui existeixin aquestes noves polítiques públiques és conseqüència de la suma de moltes accions de milions de persones entre les que segur que et trobes. Sense molts petits gestos compromesos amb el canvi, en les nostres vides quotidianes i en la nostra participació pública, aquesta bona notícia avui no seria possible.
Fa 20 anys centràvem els nostres esforços a donar a conèixer la proposta, generar coneixement i reflexió, i divulgar les alternatives existents. El CRIC va començar publicant llibres –el primer el 1997– i, a partir de 2002, una revista: Opcions.
El 2016, vint anys després, al II Congrés d’Economia Social i Solidària, dues necessitats centraven molts debats: la d’un salt d’escala que permeti a les alternatives econòmiques arribar a més gent, i la d’influir en les polítiques públiques. Altres temps, marcats sens dubte per fenòmens com l’eclosió de la PAH o el 15M i les seves derivacions electorals, en els quals les alternatives hem perdut certs complexos i ens atrevim a explorar nous territoris.
Ens continuem llegint a Opcions, tant de bo compartint noves passes endavant que continuïn promovent una nova cultura del consum i potenciant les economies transformadores.
Gràcies pel vostre suport!
