“Aquesta és la història d’un mar que no surt a cap mapa.” Així comença el documental “España: los náufragos del mar de plástico”, del 2017, sobre la vida de persones que treballen a l’anomenada “horta d’Europa”, a Almeria. És un continu de més de 30.000 hectàrees d’hivernacles, un autèntic mar de plàstic, que se segueix estenent.
Al nostre article “De temporada” repassem les principals repercussions ambientals dels hivernacles. Però aquest documental ens mostra que els aspectes negatius en el terreny laboral poden ser tan o més profunds.
La prestigiosa productora ArteTv ens permet veure, amb el rigor que la caracteritza, una realitat difícil de creure. Entendre-la ja és més difícil, però. Un home del Marroc que fa sis anys que hi treballa encara se’n fa creus: “Això no és Europa. No entenc res. No ho entenc. Som a Europa, però al segle XV.”
Ja fa dècades que es va embullant el garbuix entre empresaris que s’hi guanyen la vida, treballadors amb papers i sense, sindicats que malden perquè la unió faci la força, gran distribució que hi genera beneficis astronòmics… Una batalla entre els mateixos treballadors en què guanya el més llest, entre treballadors i empresaris en què guanya el més poderós… Combats literalment sense llei, perquè el paper de l’administració per posar ordre és tan minso que es pot dir que mira cap a un altre cantó, eludint la seva responsabilitat.
Pugnes amagades per sostres de plàstic que s’emmarquen en la guerra global de tots amb tots per abaixar més i més qualsevol preu o salari.
Costa d’entendre, i també de creure: som a Europa, però al segle XXI. Val la pena veure-ho.
