per CRIC
Al nostre país tot just s’estan començant a conèixer els articles d’higiene reutilitzables. Començar a fer-los servir ens fa veure d’un manera molt palpable que tots, des de casa, podem contribuir, o no, a un gran volum de consum de recursos i de generació de residus.També ens permeten viure més de prop les coses que passen al nostre cos i que són el vincle físic amb el més essencial de la vida: néixer, créixer, reproduir-nos, envellir…
per Charli
Wwoof —sigles angleses de Xarxa Mundial d’Oportunitats en Masies Ecològiques— és una xarxa d’intercanvi entre pagesos de cultiu ecològic (amfitrions) que necessiten mà d’obra i persones (woofers) que volen aprendre sobre cultiu ecològic, per exemple durant les vacances. Els pagesos donen als woofers allotjament i menjar a canvi d’unes quantes hores diàries de feina. Encara que en general els qui esperen rebre més formació de l’intercanvi són els visitants, sempre es transmeten coneixements en tots dos sentits. Els woofers poden anar sols, en petit grup, en parella, amb nens o sense…
per CRIC
Aquest article vol ajudar-nos a introduir-nos en el món dels bolquers de roba. També hi trobarem una breu menció als productes reutilitzables per a la regla i per a la incontinència.
per CRIC
La manera com de petits se’ns presenten les coses influeix decisivament en la visió que tindrem del món, de vegades durant tota la vida. Els llibres de text del sistema educatiu formal espanyol no expliquen que hi ha una pluralitat de visions, sinó que presenten la dominant en la nostra cultura com si fos ‘la’ realitat.
per Óscar Carpintero
Aconseguir un creixement infinit en un planeta amb recursos i territori finits és impossible. En aquesta ocasió és un economista qui ens recorda aquesta obvietat tan sorprenentment (o no) ignorada, i ens aclareix que l’anomenada desmaterializació de l’economia no equival a deixar de consumir recursos materials.
per Eric Bachs
Mentre les grans empreses de les ciències agrícoles segueixen esgrimint la fam al món com a justificació per a la seva recerca de varietats ‘més productives’ –més monopolitzades, en realitat–, en conjunt llencem bona part del menjar que produïm. És una realitat que ens agrada tan poc que la seguim amagant. Alguns col·lectius treballen per fer evident el fenomen, i demostren que el menjar que es llença pot alimentar molta gent.
