Les principals entitats bancàries, com el BBVA, Bankia, Banc Sabadell, CaixaBank i Banco Santander es lucren mitjançant la compravenda d’habitatge i esdevenen creditores d’empreses vinculades al negoci de la guerra, al finançament d’energies fòssils o a la venda de tabac, alcohol o drogues. També, part del seus fons engreixen companyies que exploten els treballadors, fomenten la pornografia, experimenten amb animals o, com el cas de la indústria minera, atempten contra el desenvolupament de les comunitats rurals d’Amèrica del Sud.
Com a alternativa a aquests bancs, que només busquen maximitzar els beneficis, han irromput desenes de projectes que promouen la coresponsabilitat dels individus i dels agents socials, econòmics i institucionals a fi de finançar activitats socialment responsables. Són, sobretot, col·lectius d’estalvi comunitari, cooperatives de serveis financers o alguns bancs de base cooperativa que, si bé tenen dinàmiques i característiques diferents, comparteixen la recerca de l’interès comú a través de l’estalvi i la inversió amb criteris ètics. Amb la seva activitat, no sols ajuden a mitigar la pobresa, sinó que també promouen activitats de gran valor social i ambiental.
Una alternativa contra les desigualtats
El moviment de les finances ètiques, tal com el coneixem actualment, neix a la dècada dels seixanta del segle passat, a iniciativa de col·lectius que estaven implicats en la cultura de la pau, l’ecologisme i la lluita per l’eradicació de la pobresa. Després d’una llarga posada en comú, van començar a posar les bases per construir un nou sistema de finançament per evitar que es generessin situacions de dependència, espoli o neocolonialisme al Sud global.
Les finances ètiques van construir un nou sistema de finançament per gestionar els estalvis amb criteris ètics i transformadors
Les primeres experiències van ser promogudes per grups que, enfront dels bancs que financen la indústria militar o espolien els recursos naturals del Sud global, ofereixen una via perquè els estalvis siguin gestionats amb criteris ètics i transformadors.
D’aquesta manera és com s’ha forjat un espai d’acció econòmica que, a diferència de la banca convencional, no busca maximitzar els beneficis sinó afavorir activitats compromeses amb la lluita contra les desigualtats i, en conseqüència, partidàries d’avançar cap a models de governança basats en l’equitat, la justícia i el respecte pels drets humans.
Del lucre al canvi
A l’hora d’introduir criteris ètics a les finances, cada experiència presenta diferents nivells d’exigència. A Fiare -resultat de la unió de Banca Popolare Etica, que treballa a Itàlia, i Fiare, que opera a l’Estat espanyol- , per exemple, fiscalitzen tant l’estructura de treball com els projectes a finançar; en el cas de Triodos -sorgit el 1980 de la mà de col·lectius holandesos vinculats a l’antroposofia -, els creditors poden avaluar si els préstecs reuneixen els principis rectors. També es pot citar la societat cooperativa CoopHalal, una cooperativa de serveis financers nascuda el 2014 i que introdueix els criteris de les finances ètiques alhora que, seguint els principis de la Xaria Islàmica, no finança activitats on estan involucrats l’armament, l’alcohol o el joc.
A mig camí entre la banca convencional i les finances ètiques, s’hi troben Caixa d’Enginyers o Colonya Caixa Pollença, de les Illes Balears, que, tot i participar del model cooperatiu, com en el cas de Caixa d’Enginyers, i haver estat pioneres en l’oferta d’un producte d’estalvi ètic, no s’enquadrarien pròpiament dins de la banca ètica, ja que l’objectiu prioritari no és la consecució del benefici social.
La realitat és que el comportament ètic va guanyant terreny entre la població. Així ho corrobora el Baròmetre de les Finances Ètiques, segons el qual l’estalvi que van aconseguir aquestes entitats l’any 2018 va pujar fins a 2.200 milions d’euros (un 2,11% per sobre de l’any anterior), mentre que els préstecs van ascendir als 1.474 milions d’euros (un 16,31% més respecte al 2017).
Inversió a llarg termini
Les finances ètiques van arrelant entre la societat, fins a l’extrem que, mentre la banca convencional ha tancat l’aixeta del crèdit, la banca ètica l’ha obert de bat a bat. Sobretot, en els projectes de base cooperativa, que durant la crisi financera van mantenir l’activitat gràcies a la seva vinculació a l’economia de petita escala. És el cas de Coop57 que, gràcies a això, ha entrat a les cooperatives d’habitatge i ha ampliat el nombre de microcrèdits amb molta rapidesa.
També en el sector de les assegurances, cada vegada més persones aposten per projectes amb actituds ètiques. Així ho constata el Baròmetre elaborat per FETS que, després d’auditar nou iniciatives d’aquest àmbit, detalla l’increment que té la mediació ètica i solidària, atès que les pòlisses subscrites van passar de les 15.000 el 2017 a les 20.000 el 2018. D’aquesta manera, malgrat que la banca ètica continua sent testimonial, el nombre de persones que hi confien no ha deixat d’augmentar.
Les finances ètiques encara tenen molt cap per recórrer a l’hora d’ampliar sinergies i en la seva incidència pública
Segons els experts, veure l’impacte que tenen els seus estalvis en l’economia real consolida aquesta confiança i, de retruc, fa que la morositat sigui menor a la registrada en la banca tradicional (concretament, quatre punts inferior). No obstant aquest creixement, des de FETS admeten que les finances ètiques encara tenen molt camp per recórrer, tant a l’hora d’ampliar les sinergies entre les diferents iniciatives com en la seva incidència pública. I és que, si bé el moviment del 15-M i el rescat de què va ser objecte la banca va desvetllar la consciència de molta gent, encara són lluny d’arribar al conjunt de la societat. “Tenen complicat competir amb els bancs tradicionals, que a través de les oficines encara atrauen la majoria d’estalviadors, i contrarestar les campanyes amb què aquestes entitats netegen la seva imatge”, reconeix Nina González.
Un altre dels reptes de la banca ètica és accedir al món educatiu i a l’àmbit del Tercer Sector, on moltes entitats encara depenen de l’obra social de la banca tradicional, a més d’establir sistemes per funcionar en xarxa. Segons González, “la clau és arribar a l’autònom que presenta quatre nòmines i a aquella cooperativa compromesa amb el canvi social que pot veure en les finances ètiques la millor manera de cobrir les seves necessitats”.
El futur no està escrit, però en l’actual context de canvis continus, les diferents iniciatives hauran de posar-se al dia si volen ser eficaces en els seus propòsits. Una obligació de la qual ja són plenament conscients. Les finances ètiques han començat a incorporar les noves eines digitals, que cada vegada mouen més diners, i gràcies a una base social exigent i militant, es posicionen com un actor clau per a la transformació i el canvi democràtic.
Contingut extret del Quadern 58: Finances ètiques. Si vols llegir l’article sencer o descarregar-te el quadern, fes-ho aquí.
