Demain neix de la pregunta: Què passaria si mostrar solucions o explicar històries que fan el bé fos la millor manera de resoldre els problemes ecològics, econòmics i socials?
Melanie Laurent i Cyril Dion, que comparteixen l’autoria del documental, van llegir un article a la prestigiosa revista científica Nature alertant sobre el canvi climàtic i la possible desaparició d’una part de la humanitat. De la necessitat de reaccionar davant d’aquesta amenaça, sorgeix Demain (premi Cèsar 2015), un documental que destaca pel seu to positiu i el seu contingut inspirador. Demain mostra un conjunt de solucions amb una bona història com a fil conductor.
El documental ens acompanya, en un viatge pels cinc continents, a conèixer iniciatives que treballen en la construcció d’alternatives en els camps de l’alimentació, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. És cert que aquests dos últims àmbits s’aborden de forma més superficial però, en qualsevol cas, a Demain descobrim molts exemples reals que, tot i que allunyats de casa nostra, ens permeten endevinar un futur més esperançador.
No es tracta de ciència-ficció, no són propostes utòpiques formulades des dels bons desitjos, es tracta de projectes i persones que ja estan treballant per canviar i millorar el futur de la humanitat. Certament, són petites iniciatives que voldrien resoldre problemes de gran magnitud. Aquest potser és l’aspecte més qüestionable del documental, que projecta una mirada un pèl ingènua sobre la capacitat de transformació d’algunes propostes que, en molts casos, no es plantegen el repte de l’escalabilitat. Això fa que les experiències que coneixem a Demain són de difícil impacte sobre transformacions estructurals capaces de donar respostes de la magnitud necessària als reptes que plantegen.
En conjunt, però, Demain és un bon documental que ens obre les portes a debats i reflexions absolutament imprescindibles en la construcció d’un món millor.
