Com hem utilitzat aquest mitjà durant el confinament al que ens hem vist sotmesos arran de la pandèmia de la Covid19?
Hem fet un ús descontrolat d’Internet?
Són ambientalment sostenibles les noves formes de treballar i de relacionar-nos a través de la xarxa?
El teletreball pot ajudar a reduir la contaminació ambiental?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens sorgeixen quan intentem relacionar l’impacte ambiental de la mobilitat i de l’ús d’Internet. Dades difícilment comparables però que ens ajuden a tornar a posar consciència en el cost energètic i ambiental que té l’ús de la xarxa de forma desmesurada i els beneficis que té propiciar la mobilitat sostenible.
L’ús de la xarxa de forma desmesurada té un cost energètic i ambiental
Durant els quatre mesos de confinament, han viatjat per la xarxa reflexions entorn dels beneficis que ha comportat per l’ambient aquesta aturada forçada arran del decret de l’estat d’alarma. Certament, hi ha hagut menys emissions de gasos contaminants per la baixada radical de la circulació de vehicles terrestres i aeris; els animals i les plantes han omplert boscos i parcs recolonitzant l’espai públic mentre es produïa un augment sense precedents de l’ús massiu d’Internet i el tràfic de dades, en part degut al teletreball i a les classes en línia, per exemple, però també pel consum frenètic de dades potser sense preguntar-nos la petjada que suposa per l’ambient.
Una desescalada sostenible: més teletreball, menys cotxes = més beneficis per l’ambient
“És contradictori parlar de beneficis quan la motivació d’aquesta millora està produïda per una pandèmia que, de bon inici, va començar a afectar sobretot a les persones que tenien algun tipus d’afectació cardiorespiratòria agreujada segurament per la mala qualitat de l’aire que respirem”, comentava a inicis del confinament l’ecofeminista Yayo Herrero en un webinar organitzat per l’Observatori del Deute a la Globalització (ODG). També és contradictori parlar de beneficis quan molta gent s’ha quedat sense feina i bona part de la població segueix sense tenir un sostre on confinar-se o sense tenir accés als recursos bàsics.
Dit això, les dades que recull l’informe d’Ecologistas en Acción, publicat a finals d’abril sobre els efectes de la crisi de la COVID-19 en la millora de la qualitat de l’aire, serveixen per a prendre consciència sobre què podria passar si canviéssim les nostres formes de moure’ns per mitjans que no tenen un cost per l’ambient.
Els nivells de NO2 (diòxid de nitrogen) s’han reduït un 58% en comparació amb les del mateix període de fa deu anys com a resultat de les mesures de confinament social i la limitació de la mobilitat. A Barcelona, per exemple, la reducció va ser del 62%, a Madrid, del 59%, a València del 69% i a Palma del 67%. A les grans ciutats, la reducció del trànsit ha aconseguit percentatges de l’ordre del 77% a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona i del 75% a l’interior de la M-30 de Madrid.
De fet, el NO2, principal indicador que s’ha tingut en compte a l’informe, és un contaminant associat a les emissions dels cotxes i a les calderes industrials i domèstiques. Es tracta d’una substància nociva que, segons l’Institut de Salut Carlos III i l’Agència Europea de Medi Ambient, provoca prop de 7.000 morts prematures a l’any a l’estat espanyol (pàg. 17 de l’Informe).
Núria Blázquez, coordinadora de transport de l’organització Ecologistas en Acción i una de les autores de l’informe, apunta que la reducció d’emissions de CO2 durant el confinament també ha estat molt notable i que, en part, ha estat gràcies al teletreball i al fet que ens haguéssim de quedar a casa.
Conscient que l’ús d’Internet no és innocu i que caldria veure el teletreball com una possibilitat combinable amb la feina presencial, insisteix que el “confinament del cotxe” ha estat un regal per l’ambient. De fet ja s’ha engegat una campanya en aquesta direcció, Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!, a la qual s’hi han adherit ja 318 entitats i 3.283 persones. També s’ha reduït la demanda de transport, el nombre de trajectes i ha permès disminuir les emissions de gasos contaminants, de CO2. Segons Blázquez, tots aquests factors ben gestionats poden ajudar a millorar la qualitat de vida: “A menys trànsit, més espai públic per les persones”.
Durant el confinament, s’ha estigmatitzat el transport públic sense que es demostrés que fos un focus de contagi. Potenciar-ne l’ús i repensar les hores d’entrada a la feina de forma esglaonada per evitar aglomeracions, juntament amb l’opció del teletreball, poden ser algunes de les mesures que s’adoptin per un futur immediat més sostenible. De fet, tal com recull una enquesta realitzada per YouGov a 21 ciutats europees, la majoria de la població (un 74% de la ciutadania a l’Estat espanyol) no vol tornar als nivells de contaminació previs al confinament i estarien disposats a reestructurar l’espai públic donant més espai als vianants i a les bicis i ampliar les zones de zero emissions. Per tant, sembla que sí que hi ha base social per prendre mesures, però no podem oblidar que calen canvis urbanístics i infraestructures segures per potenciar la mobilitat. Blázquez reflexiona també entorn de quedar-nos amb l’aprenentatge del consum local, amb la priorització de les formes de transport més sostenible (caminar, bicicleta i transport públic).
Cal explorar el teletreball com a manera de reduir el transport i el temps de desplaçament. Però és un debat encara per perfilar
Quant al teletreball, insisteix que com a organització ecosocial, el defensen i creuen que cal prioritzar-lo, però fer-ho de forma ordenada, no obligatòria i compatible amb la vida familiar i les opcions d’espais a les cases per exercir-lo. “Internet gasta, però el teletreball ens permet fer reunions internacionals sense agafar avions. És cert que deshumanitza una mica però caldria compatibilitzar-lo. Durant l’emergència per la pandèmia hem hagut d’estar 100% connectats i ara potser toca harmonitzar i prendre consciència que ni tot és teletreball ni tot ha de ser presencial”.
Es paren els motors i augmenta el trànsit a la xarxa
Mentre el transport motoritzat es reduïa durant el confinament, el de dades ha augmentat exponencialment a Internet, un trànsit i un espai (la xarxa infinita) que també contamina, i molt (com recollim al Quadern 50 d’Opcions). Pujar una foto a Instagram, emmagatzemar arxius al núvol o tenir la safata d’entrada del correu electrònic plena genera una petjada ecològica que necessita el 7% de l’energia mundial. Aquestes dades, recollides en l’informe Clicking Clean de Greenpeace de l’any 2017, ja apuntaven a l’ús descontrolat de dades de forma innecessària a la xarxa sense prendre consciència de les conseqüències d’aquest tipus de consum. “Si Internet fos un país, seria el sisè més contaminant del món”, afirmen a l’informe Clicking Clean.
Si Internet fos un país, seria el sisè més contaminant del món
A casa nostra existeixen cooperatives que promouen una telecomunicació conscient. És el cas de Som Connexió, que reflexionen sobre els costos que pot tenir, per exemple, acumular correus de forma innecessària: “Cada un dels correus que tenim emmagatzemats a la nostra safata d’entrada genera 10 grams de CO2 a l’any. Si això ho multipliquem pel nombre total de correus que s’envien cada dia al món, uns 293.000 milions, ens surt una xifra que supera la contaminació dels avions de passatgers que cada dia connecten punts allunyats del planeta”. També recullen les dades del think tank francès The Shift Project que en un informe concloïa que totes les descàrregues de vídeo realitzades durant el 2018 a escala mundial havien produït uns 300 milions de tones de CO2: l’equivalent a tota la contaminació que emet l’Estat espanyol. A tot això, hi afegeixen una dada que, si la posem en el context del confinament que hem viscut, pren dimensions esfereïdores: veure 4 hores de vídeo en alta qualitat a través d’Internet emet 12,8 kg de CO2, que equival a fer un viatge de 50,4 km en cotxe.
Des de la comunitat Guifi.net i Exo.cat, Efraín Foglia ens diu que hi ha hagut un augment de més del 50% del que consumíem abans de la pandèmia a causa del trasllat a la xarxa de moltes feines que abans no la utilitzaven i la potenciació del teletreball i de les classes en línia (el que ara s’anomena ja teleescolarització). Les grans telecos parlen d’un augment d’entre el 35 i el 60% i fins i tot van reconèixer, a l’inici del confinament, que s’estava desbordant l’ús d’Internet i van exigir a les Smart TV (tipus Netflix) que baixessin la qualitat dels seus productes audiovisuals perquè el consum de dades estava saturant els servidors mentre elles feien grans ofertes de consum il·limitat i prometien a la població dades “gratuïtes” perquè no patissin per quedar-se sense.
L’streaming de vídeos, vídeo-conferències i les webinars han estat les estrelles del confinament. A més, les videoconferències eren habituals no només durant les hores de teletreball i la teleescolarització, sinó també per a “veure’s” amb la família i els amics amb qui no es podia tenir contacte físic. Ja l’any 2015, l’streaming representava un 63% del tràfic global d’Internet, i s’esperava que arribés al 80% l’any 2020, segons l’informe Cliking Clean.
El tràfic de dades té un impacte energètic
Mercè Botella, de Som Connexió, assegura que no som conscients de l’impacte energètic que té el tràfic de dades i que el mercat ens porta a consumir de forma il·limitada. Insisteix que es tracta de posar consciència en com consumim i recomana consumir per cable que a través de tecnologia mòbil. “Tot allò que està penjat en una pàgina web i que està accessible sempre, genera una despesa, incloses les fotos del núvol. No només ocupen espai sinó que suposen un manteniment energètic. Tampoc som conscients dels km2 de servidors que guarden les dades a llocs recòndits del món (fins a 130.000 m2 a Tòquio), ordinadors gegants que necessiten refrigeració constant.”
Segons publica Visual Capitalist, cada minut s’envien arreu del món 38 milions de missatges de WhatsApp, es visualitzen 266.000 hores de Netflix i 4,3 milions de vídeos a YouTube i es realitzen 3,7 milions de cerques a Google. Cada cerca que fem a Internet allibera al medi ambient 0,2 grams de CO2, dada que, segons Google, significa que l’anomenat efecte hivernacle provocat per mil cerques equivaldria a conduir un cotxe durant un quilòmetre.
Internet també és les infraestructures que funcionen de forma conjunta
Efrain Foglia, de Guifi.net, ens recorda que Internet no és només “la xarxa”, sinó també una quantitat d’infraestructures que funcionen de forma conjunta i de la mà de tota la infraestructura elèctrica. “Són moltes infraestructures combinades les que generen la xarxa de xarxes que s’ha desenvolupat seguint un model econòmic de generació de diners i publicitat enganyosa i que criden a consumir més i no només el que necessites.” Històricament, només els moviments de tecnologies crítiques o de xarxes lliures ho han qüestionat. Cal posar la mirada també, segons Foglia, en l’augment de l’ús de l’espectre radioelèctric: “Alguns consumeixen Internet a partir d’un cable connectat al seu router, però molts d’altres (i així ho propicia el mercat) ho fan a través de xarxes sense fils exigint, així, més participació en l’espai radioelèctric (4G, xarxes sense fils, Wifi, etc…). A tot això, cal sumar-hi la despesa energètica de la infinitat de dispositius -promoguts per la excitació artificial del mercat de consum- que estan connectats a Internet i formen el fenomen de l’“Internet de les coses” (“Internet of The Things”), la xarxa d’objectes de la vida quotidiana interconnectats, com ara rellotges o Alexas.”
Com consumim Internet i com regalem les dades
L’augment de l’ús d’Internet durant la pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat de plantejar-nos com consumim les dades a la xarxa. Si les uséssim només pel teletreball i racionalitzéssim la resta d’usos, deixaríem, sens dubte, molta menys petjada. Potser podríem començar a recuperar els bons hàbits per no malgastar energia, com per exemple apagar els televisors, els routers, els aparells que es queden en stand by i després començar a plantejar-nos com consumim Internet.
Mercè Botella de Som Connexió insisteix que no tenim prou informació per a comparar dades i saber si l’ús d’Internet que hem fet durant el confinament compensa els desplaçaments que no hem realitzat. Però, així i tot, cal aprofitar l’ocasió per a plantejar-se un consum conscient de la xarxa. “En general, el teletreball, si es fa des de la consciència que només compartim les coses que ens calen compartir i només durant el temps que ho hem de compartir, per tal que després deixi de ser un pes que està perpètuament a xarxes, farem un consum més eficient i segur. El problema és fer-ho de forma inconscient i deixar coses registrades per sempre a Internet”.
En aquest sentit, Alfons Pérez de l’ODG remarca que Internet és “una cosa desmaterialitzada” i que pot semblar que l’únic impacte ambiental que té utilitzar-lo és el del nostre ordinador. “Tenir totes les dades disponibles en tot moment implica disposar d’una quantitat ingent de servidors amb totes aquestes informacions en algun lloc del món, per exemple, en naus industrials a la Xina, que es nodreixen de molta energia”. Pérez creu que no podem perdre de vista l’impacte del recorregut del consum d’aquesta cadena de subministrament de dades, així com ho hem anat fent amb altres temes com els aliments quilomètrics que vénen de l’altra punta del món. Pérez ens recorda que empreses grans com Google, Amazon o Facebook, a causa de les quantitats d’energia que consumeixen, fan els seus propis projectes d’energies renovables i intenten compensar les seves emissions de CO2 amb l’ús de les anomenades energies netes. Són també les empreses que més utilitzen el sistema de les PPA (Power Purchase Agreement), acords entre les comercialitzadores i les generadores, contractes de potència elèctrica entre les dues parts, la que genera l’electricitat (el venedor) i l’interessat en comprar l’electricitat.
Botella defensa que no cal que ens traslladem per a transmetre coneixement o informació, que evidentment hi ha coneixement experiencial que no és substituïble en absolut, per Internet, com el que s’aprèn a les escoles, però que el teletreball o els cursos en línia són una molt bona oportunitat per a reduir desplaçaments, perquè no en faríem un ús irracional.
Internet s’ha convertit en un territori geopolític
Però no oblidem, com comenta Efrain Foglia, que ara, la gallina dels ous d’or serà el control de les dades i que totes passen per la xarxa, “sigui amb l’excusa d’aconseguir la vacuna de la COVID19 o sigui perquè les grans empreses obtinguin informació de forma fàcil i gratuïta”. Internet s’ha convertit en un territori geopolític i com apunta Naomi Klein, a mesura que el coronavirus continua matant milers de persones cada dia, les empreses tecnològiques aprofiten l’oportunitat d’ampliar el seu abast i poder.
Segons Foglia, en aquest sentit hauríem d’intentar trobar un balança entre el que perdrem i el que cedim i els drets humans fonamentals i, al mateix, temps ser conscients del consum energètic intentant fer una hibridació amb les iniciatives de software lliure”.
Consum responsable i conscient de dades
Després de recollir les opinions i perspectives d’Ecologistas en Acción, Som Connexió, l’ODG i Guifinet i compilar algunes dades dels informes als quals hem pogut accedir, sembla que el primer pas seria prendre consciència que el consum de dades no és innocu, però que el més contaminant és el transport amb càrrega al medi ambient. Si harmonitzem el teletreball amb la presencialitat, guanyarem punts en contaminar menys sempre que evitem l’acumulació de dades innecessàries a la xarxa.
Curiositats
Teniu curiositat per veure a temps real quants quilos de CO2 emet Google a l’ambient mentre navegueu per la web? Ho recull el projecte CO2GLE, de la investigadora digital Joana Moll iniciat l’any 2015. Si cliqueu aquí, ho podreu veure (uns 500 kg d’emissions per segon).
Article realitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
