Refrescar la casa a l‘estiu sense escalfar el planeta

Veurem que el secret és una bona climatització i compilarem consells bàsics per a reduir la despesa energètica sense passar calor.
Aparells d'aire condicionat

Ha arribat l’estiu i, amb ell, les altes temperatures.

A les ciutats sembla que l’asfalt desprengui calor i algunes persones entren i surten de les botigues amb aire condicionat no pas per a consumir sinó per a refrescar-se uns segons i aconseguir arribar al seu destí. Més d’una enganxa un refredat per aquests canvis bruscos de temperatura o perquè ha oblidat posar una jaqueta a la bossa per usar-la només durant el trajecte amb transport públic o per entrar al cinema i passar hora i mitja asseguda a la butaca.

I en arribar a casa ens envaeix la sensació d’entrar en un forn i correm a obrir les finestres de bat a bat buscant que l’aire circuli o, si tenim aparells de climatització, els posem al mínim per refredar (aparentment) “més ràpid” les estances per a poder agafar el son.

Per què fa tanta calor a les ciutats? Què podem fer per refrescar la casa a l’estiu d’una forma eficient? Quins consells podem seguir si no tenim aire condicionat? I si en tenim, què podem fer perquè no augmenti exponencialment el consum energètic?

Al final de l’article trobaràs consells per refrescar la casa i reduir la despesa energètica sense passar calor, tinguis o no aire condicionat.

Què passa a la ciutat?: L’efecte Illa de calor

Les ciutats tendeixen a tenir unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Aquesta diferència de temperatura és el que s’anomena “efecte illa de calor” (o UHI, per les seves sigles en anglès, Urban Heat Island). El Pla pel Clima de l’Ajuntament de Barcelona adverteix que la formació d’illes de calor urbanes té diferents efectes a la ciutat, en el consum de recursos, en la salut dels habitants, sobretot a la població més sensible, i en el conjunt de l’ecosistema urbà.

Els edificis i carrers alteren les condicions de temperatura, radiació, humitat i propietats aerodinàmiques de la superfície. Això és degut al fet que els materials de construcció tenen unes propietats tèrmiques i radiatives que absorbeixen i emmagatzemen energia tèrmica que posteriorment es va alliberant a l’atmosfera.

L’alçada dels edificis i la seva disposició afecta la velocitat de despreniment de la calor que els materials han anat absorbint per la radiació solar.

El resultat és que les zones urbanes, a la nit, es refreden a un ritme molt més lent que les zones menys urbanitzades. Una altra de les conseqüències de l’efecte illa de calor és l’increment dels episodis –cada estiu protagonistes als mitjans- d’onades de calor. De fet, els impactes que tenen les illes de calor pel ciutadà urbà és el mateix que té el canvi climàtic global (a nivell macro). En els dos casos hi ha un increment de les temperatures de l’entorn.

Les grans ciutats estan plenes de materials propensos a captar i alliberar grans quantitats de calor i, segons dades del Pla pel Clima, la majoria estan sobre els 2ºC més càlides que les zones rurals. Les zones d’alta densitat poden arribar a estar uns 5-7ºC més càlides.

En el monogràfic “5 claus per a ciutats més saludables” elaborat per IGGlobal, la investigadora Erica Martínez insisteix que l’arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l’efecte “illa de calor”. 

La vegetació juga un paper important en el clima de les ciutats per proveir ombra i pel seu paper termoregulador, que refreda l’aire de l’entorn. En definitiva, el verd urbà té un efecte refrigerant. Per això, l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha començat a prendre mesures per reduir l’efecte illa de calor incrementant el verd. El document marc que defineix els reptes, objectius i compromisos en aquesta línia és el Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012- 2020. Juntament amb el Pla Director de l’Arbrat 2017-2037 i les mesures de govern d’Impuls de la infraestructura verda i Impuls dels terrats vius i cobertes verdes, es promou l’assoliment dels objectius marcats pel Compromís de Barcelona pel Clima per 2030, quantificats en un increment del verd urbà en 1,6 km2, és a dir 1 m2 per cada habitant.

La clau, una bona climatització

La climatització és el condicionament d’aire per aconseguir unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà. El control i la bona gestió de la temperatura de casa nostra -tant si es tracta d’escalfar-la quan fa fred com refredar-la quan fa calor- ens farà trobar a gust. Actualment, la climatització representa el consum energètic més important a les llars, ja que les necessitats de calor a l’hivern i de fred a l’estiu han fet que cada vegada més habitatges tinguin calefacció, ventiladors o aire condicionat. 

La despesa energètica associada a la climatització representa un 34% del consum total d’energia de la llar. Mai havia estat tan elevada. Una de les raons, segons la Direcció General d’energia i Canvi Climàtic de les Illes Balears és que tant la calefacció com l’aire condicionat són aparells assequibles per a la majoria de persones, cosa que ha provocat en alguns casos que els habitatges no s’hagin construït sota criteris d’estalvi energètic. És per això que han elaborat el dossier “El bon ús de l’energia a ca nostra, que recull consells pràctics per caminar cap al confort en la climatització, assolir una edificació sostenible i per reduir les necessitats de calor i de fred.

Per a climatitzar l’habitatge d’una forma sostenible es pot fer de forma activa i passiva

Per a climatitzar l’habitatge d’una forma sostenible es pot fer de forma activa i passiva. La primera s’aconsegueix instal·lant sistemes de calefacció i refrigeració a casa nostra i, per tant, consumirem energia i es generarà un cost energètic elevat. La segona és aquella que aprofita al màxim tots els recursos que ens aporta el medi de manera natural, com els raigs solars i les corrents d’aire. Aquest tipus de climatització no requereix consum d’energia. Poques vegades la climatització passiva és capaç d’assolir les temperatures de confort i haurà de complementar-se amb sistemes de climatització actius.

L’equip de La Col van construir l’edifici de la cooperativa d’habitatge La Borda amb el menor impacte ambiental, tant en l’obra com en la seva vida útil. Han aconseguit el confort en els habitatges amb el mínim consum per reduir els costos globals de l’habitatge i eliminar la possibilitat de pobresa energètica entre les usuàries. Per fer-ho van partir del convenciment que la millor estratègia és reduir la demanda inicial de tots els vectors ambientals de l’edifici (energia, aigua, materials i residus), especialment a nivell energètic, on van prioritzar les estratègies passives per aconseguir el màxim aprofitament dels recursos existents.

Els consultors ambientals diuen que com a mínim redueixen un 50% la despesa energètica en comparació a una casa com les habituals. L’edifici és passiu, la fusta és el material de construcció principal i el pati, semiobert, afavoreix la ventilació. A l’estiu, per tant, no fa falta aire acondicionat i a l’hivern, a 24 dels 28 pisos no els fa falta calefacció. També insisteixen en la necessitat que els habitants de La Borda facin un bon ús de les instal·lacions perquè, si l’edifici s’usa bé, el cost energètic baixa molt.

Climatitzar casa nostra no és només posar la calefacció a l’hivern i l’aire condicionat a l’estiu. Hi ha altres factors clau per a mantenir una temperatura agradable a casa i aconseguir una bona climatització: la refrigeració i calefacció, la ventilació i la humitat. Des de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) aconsellen tenir cura tant de l’aire com de la seva qualitat, mantenir durant tot l’any l’habitatge sobre uns 24 graus i ventilar-lo 10 minuts un parell de cops al dia. A més, haurem de cuidar que la humitat no superi el 50% instal·lant, si cal, algun tipus de deshumidificador, per exemple.

L’11 de setembre del 2009, el Ministerio de Industria, Comercio y Turismo va publicar un Reial Decret per regular la limitació de la temperatura a 26ºC a l’estiu als establiments d’edificis i locals climatitzats destinats a usos administratius, comercials, culturals i d’oci i en estacions de transport. Així es pot evitar un consum energètic excessiu i innecessari. Tot i això, en molts establiments no es fa un ús eficient dels aparells d’aire condicionat. 

Consells pràctics per estalviar energia i diners

Recollim algunes recomanacions de la mà de l’ Institut Català d’Energia i de OBRA que poden ajudar a estalviar energia i diners.

Per millorar la climatització de casa nostra

  • Estalviar energia d’aparells electrònics que tenim a casa nostra o aprofitant els recursos naturals
  • Fer una correcta ventilació 
  • Cuinar sempre amb l’extractor encès, penjar la roba mullada fora de casa o no posar la calefacció al màxim
  • Parar atenció a les portes i finestres, que són el principal focus de pèrdua d’energia dels habitatges. Comptar amb una doble finestra o amb un bon aïllament
  • Detectar qualsevol mena de filtració d’aire que pugui colar-se per terra o per les parets i solucionar-la com més aviat, millor
  • Comptar amb una façana ventilada, ja que fa que els raigs de sol rebotin a la façana i la temperatura interior sigui menor, i amb un sistema de constant ventilació
  • Vestir-se amb roba adient, fresca i lleugera
  • Fer servir tendals, persianes o cortines perquè el sol no entri a casa
  • Potenciar un “efecte de frescor” obrint les finestres i creant corrent d’aire

Si tenim aire condicionat

  • Tancar portes i finestres. Si l’estança està ben aïllada i no es perd el fred generat, es mantindrà la temperatura desitjada i l’aparell no haurà de treballar tant
  • Instal·lar termòstats i rellotges programables per a regular la temperatura dels diferents espais i els temps de funcionament
  • Usar aparells d’aire condicionat més eficients, de classe A. L’estalvi d’energia compensarà bastament el sobrepreu de l’aparell
  • No abusar-ne. Un aparell d’aire condicionat domèstic pot tenir un consum energètic de 700 kWh l’any, mentre que en el cas d’un ventilador, seria només de 50 kWh l’any aproximadament
  • Realitzar un manteniment i revisió dels equips de climatització. D’aquesta manera s’allargarà la vida dels equips i es millorarà la seva eficiència i la seguretat de les instal·lacions
  • Informar-se de la diversitat de models i materials que poden permetre estalviar energia si es canvien les finestres. El nou Codi Tècnic de l’Edificació marca els paràmetres d’aïllament energètic corresponent a les finestres
  • Posar el termòstat a una temperatura adequada que generi benestar i no malgasti energia i evitar regular-los a temperatures excessivament baixes. Per exemple, un aire condicionat domèstic que estava programat a 21ºC, si es regula a 26ºC, redueix el seu consum de 1.000 kWh a 700 kWh en tres mesos, aproximadament. Traslladat a la factura elèctrica, suposaria uns 60 euros
  • Mantenir la temperatura estable tota l’estona, en lloc d’apagar l’aire quan ja no tenim calor i tornar a engegar-lo quan tenim calor
  • Col·locar els aparells allunyats de les finestres perquè l’aire fred no desaparegui ràpidament

Marta Molina

Reportera i periodista col·laboradora d'Opcions.