14 de març de 2020, el president de l’Estat Espanyol, Pedro Sánchez, declara l’estat d’alarma. Dies abans, riures nerviosos pels carrers, bromes sobre el fracàs del Mobile World Congress i sensació de ser davant la pantalla immerses en un altre capítol de sèries distòpiques. Però aquell 14 de març, sense adonar-nos-en, va marcar un abans i un després en centenars de milers de persones arreu del país i de l’estat.
Algunes persones en pisos petits, altres amb una terrasseta, un balcó o una finestra. En parella, amb amics, difícilment podent viure soles i canalla i famílies i tribus, moltes desmuntades. Som éssers socials, criatures destinades a viure en societat, que poc esperàvem, petites i grans, veure i viure com tot es glaçava al nostre voltant. Però va passar i el bloqueig va ser col·lectiu i els dubtes eren muntanyes que molt poques persones van saber resoldre.
Com sempre, però, el moviment popular es va activar i van crear-se mecanismes i engranatges de suport popular per les qui més ho necessitaven. L’activació respon no només a un aprenentatge constant sinó a una memòria col·lectiva que arrosseguem, entre d’altres, des de la crisi de 2008 que va esdevenir un polvorí d’iniciatives i xarxes de suport arreu de Catalunya i l’Estat Espanyol.
Vincles i confiança contra la burocràcia
Torna a ser dilluns. La porta de ferro i malla obre amb ràbia i esperança quan abans ho feia amb alegria. Més de cinquanta persones altra vegada. Habitatge, papers, feina, menjar. Necessitats diverses i situacions infinites, rodes de pobresa, vulnerabilitat i exclusió. Ara, més que mai, “que ningú no quedi enrere” és el lema col·lectiu per la supervivència. Cadires de plàstic, gel hidroalcohòlic i mascaretes. De tela i de colors, per poc que es pugui, colors. “Per nosaltres no tenia sentit muntar espais assistencialistes com bolets, aquí hi volíem construir comunitat. Necessitàvem vincles i a partir d’aquí ha nascut el compromís”, diu l’Emma Puig entre reunió i assemblea.
La militant Emma Puig: “Per nosaltres no tenia sentit muntar espais assistencialistes com bolets, aquí hi volíem construir comunitat. Necessitàvem vincles i a partir d’aquí ha nascut el compromís”.
Les parets de Can Sanpere, l’antiga fàbrica de Premià de Mar ocupada des de 2013, acull cada dilluns la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme nascuda l’any 2018. Aquest 2020, però, les estructures populars necessiten noves eines per la comunitat. El confinament domiciliari del passat mes de març va provocar, com a tants d’altres indrets, la creació de grups de Suport Mutu per donar espai a la col·laboració veïnal i ciutadana davant la situació general de bloqueig. “El confinament va generar que les iniciatives amb més burocràcia s’obrissin a altres grups no registrats com nosaltres”, explica l’Emma, militant de la Xarxa d’Habitatge. Així es va crear el Banc Popular d’Aliments al Baix Maresme, concretament a Premià de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar, on es mantenen actius avui dia.
En coordinació amb els sindicats de barri i a través del contacte amb Espigoladors i el Banc dels Aliments, el Banc Popular d’Aliments va començar a recollir menjar tots els dilluns. “A banda dels aliments, una de les mancances més importants que trobàvem era la de productes d’higiene, per això, i gràcies als sis mil euros que vam recollir de donacions de persones a títol individual, vam poder abastir de diversos productes les famílies que s’han anat acompanyant”, afegeix. D’altra banda, des del col·lectiu de Suport Mutu que ha acabat formant part de l’estructura de la Xarxa d’Habitatge, s’ha assumit, des del mes de setembre, la gestió de l’armari solidari, un projecte nascut el 2014 ubicat dins l’antiga fàbrica i que consisteix en un petit magatzem de roba en bon estat per donar roba o agafar-ne.
El Banc Popular d’Aliments va començar a recollir menjar tots els dilluns, i també han solucionat problemes d’higiene en moltes famílies.
L’Emma valora positivament aquesta activació popular i reconeix que el model vigent dels bancs d’aliments es basa en l’assistencialisme que la Xarxa mira d’evitar, “la gent s’ha organitzat a partir de les seves necessitats, això va molt més enllà d’una entitat registrada. Aquí no revisem els papers de la gent, ni posem condicions, perquè la relació i el vincle estan basats en la confiança i la comunitat”.
#TotesATaula
En aquest sentit, l’Emma valora positivament les experiències de coordinació amb el comerç local i l’Economia Social i Solidària (ESS) d’arreu de la comarca tot i remarcar que cal aprofundir-hi més. El passat mes d’agost, i arran de la campanya #TotesATaula, el Banc Popular d’Aliments del Baix Maresme va rebre centenars de quilos de fruita i verdura fresca per part d’EcoMaresme que van repartir-se entre la comunitat.
La campanya, liderada per Opcions i acompanyada per diverses entitats de l’economia solidària, consistia a destinar el 80% de l’import recaptat per altes de sòcies de consum, augments de quotes i donatius, tant de persones com d’empreses, a un fons per comprar aliments d’iniciatives agroecològiques locals i donar-los als col·lectius que es troben en situació vulnerable. A més, pretenia combinar el suport a persones en situacions de vulnerabilitat i al teixit agroecològic i de l’economia social i solidària.
Des del llançament de la campanya i durant l’estat d’alarma, #TotesATaula ha recaptat més de 20.000€ d’arreu de l’estat –Palma, València, Canàries, Madrid, Barcelona, Saragossa– i ha posat en contacte petites productores locals i grups de distribució d’aliments amb diversos col·lectius.
Mapa de la petita pagesia
La destinació dels fons de la campanya #TotesATaula es va agilitzar gràcies a la tasca de recopilació de dades amb què ha estat treballant Arran de Terra amb la campanya “Abastiment agroecològic”. Entenent l’estat d’alarma com una oportunitat de canvis, entre Arran de Terra, una cooperativa que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària, i Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia social i solidària a Catalunya, van llançar aquest projecte amb l’objectiu de donar suport a les xarxes agroecològiques en un moment en què gran part de la petita pagesia estava tenint dificultats per donar sortida a la seva producció, a causa del tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
Entenent l’estat d’alarma com una oportunitat de canvis, Arran de Terra i Pam a Pam van llançar el projecte “Abastiment agroecològic”amb l’objectiu de donar suport a les xarxes agroecològiques.
El projecte, que segueix actiu a arrandeterra.org/ abastiment, té diversos públics i motius. D’una banda, s’erigeix com una aposta per fer pressió política que reforci la petita producció i d’una altra, dona suport en la cerca de solucions urgents a mitjà termini per garantir la distribució. En aquest sentit, pretén facilitar enllaços amb altres productores, distribuïdores, grups de consum, petit comerç i supermercats cooperatius.
A més del mapa web, recull contactes i localitza els projectes agroecològics per a persones consumidores interessades. Alhora, la campanya ofereix llaços amb l’administració i els grups de suport mutu amb guies adaptades per a la difusió i la pràctica del consum conscient.
Confinament sense casa ni papers
La força expansiva del capitalisme en aquesta segona crisi dels darrers vint anys ha afectat de forma greu a les persones migrades de Catalunya i l’Estat Espanyol. Amb la implantació de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari, es va fer evident la mala gestió de les administracions i de moltes entitats del tercer sector pel que fa a un dels col·lectius més vulnerables i estigmatitzats d’aquest moment, el jovent migrant. Durant mesos, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i algunes entitats havien estat expulsant joves de centres que, sense més alternativa, havien quedat en situació de carrer. Concretament a Girona, les restriccions de la mobilitat van arribar en plena campanya de la Tancada per drets, una iniciativa de diversos moviments socials, com l’Espai Antiracista de Salt, que exigia pa, papers, sostre i treball per a desenes de joves extutelats en una ocupació de la Universitat de Girona fins que s’assolissin els objectius. La situació de la COVID-19 va fer traslladar la protesta a un alberg municipal, lligat a la dificultat de gestió sense poder sortir als carrers i alhora a la persecució policial que patien i pateixen els joves.
Durant mesos, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i algunes entitats havien estat expulsant joves de centres que, sense més alternativa, havien quedat en situació de carrer.
La pressió pública i política, però, va trobar sortides d’allotjament, mentoria i acompanyament en la regularització pels joves, gràcies a la pressió i la capacitat de sostenir la campanya malgrat la situació excepcional que s’estava vivint. A més, des de la mateixa ciutat de Girona, altres iniciatives socials han arribat allà on ningú hi posava el focus. Des de #CompresAntirracistes, que va començar a funcionar a principis d’abril, s’han recollit donatius de particulars i entitats a través de Bizum, Paypal i transferències per tal de, segons diuen, arribar allà on el sistema falla.
Karim Sabni, un dels impulsors i membre de la cooperativa d’inserció Idària, explicava que “davant l’allau de trucades rebudes de persones en situació de risc per l’estat d’alarma, hem decidit crear una campanya solidària a través de les xarxes socials”. Per això van crear el grup motor Social Project 4.0. La campanya assegura ser “una caixa de resistència que, a partir de les donacions, permet fer ingressos d’entre 50 i 200€ en funció de la situació de cada nucli familiar”.
Impulsor de #CompresAntirracistes, Karim Sabni: “Davant l’allau de trucades rebudes de persones en situació de risc per l’estat d’alarma, hem decidit crear una campanya solidària a través de les xarxes socials”.
D’altra banda, fugint de l’assistencialisme, com diu en Karim, “considerem que donar l’ajuda econòmica en metàl·lic és una forma de dignificar el suport i que les persones siguin lliures en decidir i escollir en què volen invertir aquests diners. Moltes persones que reben ja alguna ajuda d’aliments, reclamen l’opció de poder accedir a productes frescos com ara fruita i verdura”. La campanya, que ha recollit ja més d’11.000€ i ha atès més de 300 persones, ha comptat amb el suport de Girona Acull, Coop57, La Plaga i La Pirata que, a més, ha creat una cervesa per la causa.
Màquines de cosir i Banc d’Aliments Manter
Però Girona no ha estat l’únic lloc on persones migrades han fet visible l’extrema vulnerabilitat del col·lectiu en temps de pandèmia. També el Sindicat Manter ha denunciat les condicions de companys i companyes. Un dels portaveus, Aziz Fayé, assegura que amb aquesta crisi sanitària tot ha empitjorat, ja no és només un tema de no poder sortir a vendre i quedar-se a casa, sinó de qui té casa on quedar-se. Alguns dels seus companys de la venda ambulant han hagut de quedar-se a centres habilitats, afirma. “La situació ha arribat al límit”, continua, “hi ha persones que no tenen feina, ni documentació, ni un lloc on viure. No podem esperar que arribi una pandèmia per pensar-hi”.
És per això que el Sindicat ha estat treballant en la protecció i la cura de la comunitat amb diverses iniciatives. D’una banda, l’impuls del Banc d’Aliments Manter que, en la línia de #CompresAntirracistes, recollia donatius i suport per a l’accés a productes bàsics del col·lectiu. D’altra banda, el col·lectiu ha estat produint mascaretes al taller del carrer d’En Roig per servir l’Hospital de Granollers, l’Ajuntament de Sentmenat i l’Ajuntament de Barcelona.
Caixes de resistència per sostenir les cures
Una altra de les cares més fosques d’aquesta crisi sociosanitària ha estat la gestió de les cures. En aquest sentit, l’any 2016, i sent un pol fort per afrontar la situació actual, va néixer l’Associació Mujeres Migrantes Diversas. La Daybelyn Juares, fundadora i portaveu del col·lectiu, va començar a mobilitzar-se amb quatre companyes més en l’organització d’una marxa en protesta per les polítiques a Hondures, el seu país d’origen. Eren diverses, però aquella lluita compartida era només una de les coses que les unia. Totes cinc es dedicaven a les cures de la llar i les persones, compartien inquietuds polítiques, orígens i energies. Així va néixer a Barcelona l’Associació Mujeres Migrantes Diversas, que atén demandes d’arreu del territori i actualment, a partir de dos grups de whatsapp, són més de 400 dones organitzades.
Aquesta crisi, tal com assegura Juares, les colpeja d’una manera brutal en molts sentits. En l’esfera laboral, moltes de les dones han estat acomiadades i, malgrat tenir un contracte verbal, les feines eren irregulars i moltes d’elles, en situació administrativa irregular, es troben completament desemparades a nivell legal i amb uns efectes econòmics que deriven en dificultats per pagar els lloguers. La situació global va dur el col·lectiu a crear una caixa de resistència per les treballadores de la llar i les cures que, des de l’abril fins ara, ha recollit més de 21.000€.
Visibilitzant en xarxa
Des de la sororitat i el suport mutu, apareix la Xarxa de Dones Cosidores que, al mes de maig, va presentar-se de forma pública en un intent de donar-se a conèixer per aglutinar més dones i poder gestionar encàrrecs de grans dimensions. Tal com diu el nom, es tracta d’una iniciativa comunitària que aposta per l’autoocupació de dones de grups de diversa tipologia de la ciutat de Barcelona en l’àmbit de la costura i que, durant el confinament, van arribar a produir més de 13.000 mascaretes professionals per a més de 40 centres essencials. El grup, però, pretén ampliar horitzons i crear col·leccions amb material reciclat, donat o recuperat del carrer.
La Xarxa de Dones Cosidores està formada per tretze grups de costura, entre els quals hi trobem moviments socials, cooperatives i fundacions i asseguren, com a lema, que “en xarxa ens fem visibles, en xarxa ens abracem, en xarxa intercanviem teles, màquines, fils, coneixement i experiències. En xarxa donem valor i posem preu i en xarxa volem assumir comandes, distribuir i facturar”.
Dones, ramaderes i organitzades
Són molts els sectors en els quals la crisi ha impactat, i molts els que han trobat en la col·lectivitat una manera d’organitzar-se i fer-hi front. És el cas d’aquest altre grup de dones, les Dones del món rural, un col·lectiu nascut a principis de 2019 que treballa “per fomentar el consum de productes de proximitat afavorint l’economia social i local a més de ser un acte de respecte, valorització i contribució al territori i als seus professionals”. A més, el col·lectiu pretén donar visibilitat a la feina de pageses, ramaderes, pescadores, forestals, productores i altres professionals del món rural i el sector primari.
Més enllà de tota la feina de sensibilització i recuperació d’un espai aparentment masculinitzat, aquests darrers mesos han llançat una nova iniciativa d’intercooperació entre productores d’arreu del territori. Es tracta dels lots de productes alimentaris elaborats per les sòcies de Dones del món rural, uns productes de qualitat, del territori i amb una aposta social que remarca la feina de la diversitat de productes i professions d’aquesta associació de dones que es dediquen al sector primari.
Dones del món rural han llançat una nova iniciativa d’intercooperació entre productores d’arreu del territori.
Entre totes, tot
En aquestes pàgines, hem recollit algunes de les iniciatives que hem pogut conèixer, palpar i viure. Però el territori és viu i hi ha desenes i centenars d’iniciatives per descobrir. Lluny d’intentar veure coses positives en una situació que ha empobrit les persones i evaporat drets fonamentals, és interessant observar el poder popular, l’organització, la comunitat, el moviment i la col·lectivitat, lligat de les possibilitats de l’economia social i solidària arreu del país. Sovint parlem d’una altra economia que és possible sense assumir amb fermesa que una altra economia ja existeix i que aquesta alternativa és un bastió de resistència, de la mà dels moviments socials, de la protecció i la cura del “nosaltres” i l’hem de mantenir entre totes. Ara més que mai, entre totes, tot.
Aquest reportatge el vam publicar al Quadern 59 d’Opcions “Consum en temps de crisi”. Si vols llegir el quadern sencer, uneix-te a Opcions i te l’enviem gratuïtament.
