Nova llei estatal de residus a la vista?

L’Estat espanyol és un dels majors contaminants del continent. Fins ara, ha estat incapaç de complir amb els objectius marcats per la UE pel que fa a prevenció i reciclatge.

L’Estat espanyol és un dels majors contaminants del continent. Fins ara, ha estat incapaç de complir amb els objectius marcats per la UE pel que fa a prevenció i reciclatge i ja són gairebé 8M € la multa acumulada només en l’últim any. Alhora, ha estat denunciat repetidament per abusar dels tractaments finalistes com incineradores i abocadors.

Estem desaprofitant gran part dels recursos, en un context en el que les matèries primeres són cada vegada més escasses i costoses. Els residus tenen conseqüències en el medi ambient i en la salut de les persones i una mala gestió representa una vulneració dels drets humans. 

Els residus tenen conseqüències en el medi ambient i en la salut de les persones

La nova ‘Llei de Residus i Sòls Contaminats’ de l’Estat, aprovada el 23 de desembre del 2021 al Congrés i en procés al Senat, vol lluitar contra el canvi climàtic. És, però, una Llei prou ambiciosa?

Actualment aquesta llei que us expliquem a continuació està penjant d’un fil al Senat. És possible que aquests canvis que expliquem a continuació siguin retallats o modificats.

Els punts forts de la nova Llei de residus

  1. S’incorpora el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos de begudes com a sistema obligatori.
    És un model llargament reivindicat per la seva eficàcia demostrada. A més, trenca amb l’opacitat de dades sobre els índexs de recuperació, una informació fins ara monopolitzada per Ecoembes, que oferia dades poc consistents (recordem les xifres publicades per Ecoembes del 77% de recollida, enfront el 25% que denuncia Greenpeace).Malauradament, l’SDDR es queda a mitges: serà d’aplicació obligatòria només a envasos d’un sol ús de plàstic, ferro i alumini, obviant el vidre, que és el material més òptim per sotmetre’s a diversos processos de neteja i ús. Les botigues només recolliran amb aquest sistema ampolles i llaunes d’un sol ús que només es poden reciclar i no reutilitzar.
  1. Es prohibeixen els productes de plàstic d’un sol ús.
    Ens referim a productes com els bastonets de les orelles, la vaixella, les palletes, els pals per subjectar globus o els envasos de porexpan. Es descarta limitar altres productes d’un sol ús que també contenen plàstic. En són exemple els filtres de cigarreta, els envasos de plàstic, les compreses, els tampons d’un sol ús, les càpsules de cafè i un llarg etcètera.
  1. Es prohibeixen els ftalats i el Bisfenol A en envasos alimentaris.
    Aquesta mesura podria ser una salt en prevenció de la toxicitat dels productes, ja que aquests components poden migrar de l’envàs al contingut i que, en l’organisme humà, actuen com a alterador endocrí. La mesura no incorpora la resta de bisfenols que s’estan fent servir actualment a la indústria i que són igual de problemàtics per la salut.
  1. Els supermercats de gran superfície han d’incorporar oferta a granel.
    Les cadenes de supermercats que tinguin una superfície igual o superior a 400 m² han de tenir un mínim d’un 20% de la seva oferta a granel o amb envasos reutilitzables.
  1. El sector HORECA (hotels, restaurants i cafeteries) haurà de servir aigua no envasada als seus comensals.
    Si vols demanar aigua, tindràs el dret que et serveixin l’aigua de l’aixeta de franc. Així, t’oferiran aquesta possibilitat, juntament a l’oferta pròpia de l’establiment.
  1. Les dependències municipals han de disposar d’aigua en fonts o en envasos reutilitzables.
    És el cas, per exemple, de biblioteques, equipaments esportius, espais educatius i sanitaris, etc.
  1. Qui contamina paga.
    O, dit d’una altra manera, la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP). Qui també pagarà seran els productors. S’hauran d’adaptar a la nova normativa i assumir el 100% dels costos associats als seus productes quan esdevenen residus. Això vol dir assumir la totalitat dels costos de la gestió integral dels residus d’envasos, de la neteja del medi (carrers, platges, litoral…) i de les infraestructures necessàries en el tractament d’aquests residus.

Els punts febles de la nova Llei de residus

Enmig de totes aquestes mesures, que sens dubte suposen una passa endavant en comparació d’on venim, crida l’atenció la falta d’ambició i concreció en la prevenció de residus i a favor del reciclatge

La majoria de mesures de prevenció de residus es queden en el pla discursiu, en forma de voluntats, acords i pedagogia. Es troben a faltar mesures tan imprescindibles avui dia com la de revertir l’obsolescència planificada, especialment la d’aparells elèctrics i electrònics, entre d’altres qüestions.

Es troben a faltar mesures per prevenir els residus i a favor del reciclatge

Quines implicacions tindrà en la ciutadania?

Haurem d’incorporar nous hàbits de separació.
Els municipis de més de 5.000 habitants estaran obligats a fer la recollida de la fracció orgànica de forma separada per a la seva valorització.

Tindrem noves fraccions a separar.
A partir del 2025, la recollida selectiva inclourà noves fraccions: tèxtil, oli de cuina, residus domèstics perillosos i objectes voluminosos.

Nous impostos de residus i mesures incentivadores.

Els municipis podran establir noves taxes que repercutiran en la ciutadania. Al mateix temps, però, hauran d’implantar sistemes més eficients per la recollida selectiva, com el porta a porta, els contenidors personalitzats o intel·ligents o les plantes de compostatge. Són mesures que permetran una fiscalitat proporcional.

Conclusions

Encara que parcial i millorable, la nova Llei incorpora les mesures que contemplen les normatives europees i alguns aspectes rellevants per a la recuperació i reciclatge de residus.

El text aprovat, de moment, no ha satisfet tothom i ja ha aixecat un foc creuat d’opinions enfrontades: 

  • Des de diferents entitats ecologistes consideren que cal actuar amb més contundència. Al text li falta ambició si volem iniciar una veritable transformació del model.
  • Tampoc mostren satisfacció plena algunes comunitats autònomes, amb normatives més avançades, com és el cas de Catalunya o les Illes Balears, punta de llança amb una Llei de Residus aprovada el 2019 i pionera a tot Europa. Dos casos exemplars que acusen al Govern central d’inacció i de posar pals a les rodes a les comunitats més avançades en pro de l’harmonia “nacional”.
  • Per a d’altres col·lectius, al contrari, l’impacte de noves taxes sobre els consumidors i l’economia agita la idea catastrofista de ralentització, reducció de la competitivitat, ruptura de la unitat de mercat, desaparició d’empreses i pèrdua de llocs de treball. Per a aquests, un panorama molt més desolador del que es pugui intuir amb l’arribada del canvi climàtic.
  • Els municipis, encarregats per Llei de la recollida selectiva, veuen amb inquietud l’esforç que caldrà fer per afrontar noves infraestructures i nous reptes a curt i mig termini i amb escassetat de recursos per a assolir-los.

Sigui com sigui, si l’Estat espanyol ha estat sempre endarrerit en matèria de residus, amb aquesta nova llei tampoc arribarà a ser-ne capdavanter. S’ha perdut l’oportunitat per superar el discurs de la “societat del reciclatge” i avançar cap a la “societat residu zero”. El discurs del reciclatge, en ple segle XXI, és un relat obsolet que no dona resposta als reptes que tenim. La llei que neix ara ja és vella.


Rezero

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable