Donar i rebre temps per afegir valor a la comunitat: els Bancs del Temps

La xarxa de Bancs del Temps de Catalunya permet l’intercanvi d’hores i activitats a milers d’usuaris i en reforça els lligams.

L’intercanvi de béns, serveis, coneixements i activitats és un dels pilars per a la construcció de les societats. Des que ens vam adonar que no es pot saber i fer de tot individualment, es va fer necessari buscar un mecanisme per poder accedir a la resta. És de la suma de les habilitats de cadascú que la comunitat es fa forta.

Però quin valor té cada activitat? L’intercanvi monetari aconsegueix equiparar pràcticament tot el que està disponible a un valor de mercat, que fluctua segons l’oferta i la demanda. I, ja sigui amb la moneda, el bitllet, la transferència o el bizum, el valor pot volar d’una punta a l’altra del planeta i satisfer la necessitat de qui compra.

La banca i el comerç electrònic, precisament, ha desdibuixat encara més en els últims anys l’aspecte físic i comunitari de la transacció, i ha escurçat la distància que tenim amb els productes. Tenim a l’abast d’un clic qualsevol cosa del món, i no són pocs els efectes que això produeix: el valor que poden aportar els membres d’una comunitat es difumina, augmenten les necessitats de mobilitat, les estructures desiguals entre els mercats i, finalment, l’impacte del canvi climàtic.

Els Bancs del Temps tenen el seu origen en l’anarquisme americà del segle XIX

Però hi ha qui creu que aquesta no és l’única manera de fer intercanvi, i que n’hi ha una altra que aconsegueix retenir el valor en la comunitat més propera, relligant les relacions entre els seus membres i potenciant el coneixement que tenen. Aquesta opció és el Banc del Temps. La iniciativa té les seves arrels en l’anarquisme del segle XIX a Cincinnati, Estats Units, on Josiah Warren va obrir la primera botiga del temps, un experiment creat en el marc de les teories del valor del treball que preocupaven els pensadors de tot el món en l’època de la revolució industrial. En aquesta botiga, i en les que van anar sorgint també a Europa en les dècades següents, la unitat de valor era l’hora, i no els diners.

Els bancs del temps i el seu funcionament

Els Bancs del Temps han anat evolucionant, però la base és la mateixa. Per definició, cada Banc del Temps té un abast delimitat al territori, i la majoria tenen el seu radi d’actuació en els barris o les petites localitats. Totes les activitats que s’hi ofereixen tenen el mateix valor, ja que no es computa la dificultat o l’expertesa, sinó el temps dedicat.

El funcionament és el següent: els usuaris que volen participar-hi s’inscriuen al banc i publiquen quins són els coneixements, serveis o activitats que poden aportar. Alhora, el banc posa al seu abast les ofertes que proposen els altres usuaris. Si n’aprofiten alguna i, per exemple, demanen a un usuari una feina de costura durant una hora, el banc farà constar que han gastat una hora i que tenen el compromís de tornar-la a algun altre usuari de la xarxa amb alguna activitat que puguin aportar.

En un Banc del Temps ningú cobra. És un intercanvi comunitari

L’estructura, doncs, és la mateixa que un banc convencional, però el crèdit que es fa servir és el temps. No hi ha interessos i no passa res si durant un temps algú prefereix només aportar hores i no gastar-les. El banc es basa en la relació de confiança dels seus usuaris i en el compromís que l’intercanvi de temps nodreix la comunitat amb el coneixement que pot aportar tothom. En un Banc del Temps ningú cobra (excepte els tècnics municipals en el cas que sigui l’Ajuntament qui ho hagi impulsat), i es tiren endavant amb poc finançament (necessari pel local i pel material).

Xerrada de l'hort social del Banc del Temps de Calafell

Xerrada de l’hort social del Banc del Temps de Calafell

“La clau és que no és un intercanvi bilateral, sinó comunitari: no cal que li tornis el servei a la persona que te l’ha donat, sinó que pots utilitzar l’hora amb un altre membre del projecte”, explica Josefina Altés, fundadora del Banc del Temps del barri de Gràcia a Barcelona, i vicepresidenta de l’Associació Iberoamericana de Bancs del Temps. Altés explica que la tradició d’aquests projectes a Espanya va començar el 1998, quan es va obrir el primer banc al barri del Guinardó només per a dones, en el marc d’un projecte europeu de conciliació que va tirar endavant l’associació Salut i Família. Aviat van veure que els Bancs del Temps tenien el potencial de fomentar la ciutadania activa, i de la mà d’ajuntaments i entitats, se’n van anar obrint més.

La comunitat hi guanya

“Generen molts beneficis. D’entrada, proposa una solució a la gran problemàtica de la soledat que tenim, que és molt greu i que no només afecta la gent gran. El banc funciona com un nexe pels intercanvis i també com un punt de trobada, perquè fomenta la relació veïnal. A més, ajuda en la inclusió de nouvinguts o de persones que estan a l’atur o jubilades”, destaca Altés. Durant la pandèmia, han estat eines molt valuoses per fer més suportable el confinament. “El Banc del Temps de Sant Cugat, per exemple, tenia el telèfon de l’alegria, i els usuaris s’anaven trucant entre ells”, explica.

A Catalunya hi ha una xarxa potent de bancs del temps. Segons els càlculs d’Altés, hi ha entre 6.000 i 10.000 usuaris inscrits. Periòdicament s’organitzen jornades, trobades i festes del temps on les diferents iniciatives mostren el funcionament i les ofertes que tenen. A Barcelona, l’Ajuntament ha fet costat a la consolidació de la xarxa i actualment hi consten 16 bancs en els diferents barris de la ciutat: des dels que porten més anys en actiu, com el de Gràcia o el del Bon Pastor (fundats el 2003 i 2002 respectivament), fins als més recents, com el del barri de Sant Antoni, fundat l’any 2020, durant la pandèmia. Més enllà de Barcelona, hi ha Bancs del Temps en funcionament a localitats com Lleida, Tarragona, Calafell, Cambrils, El Vendrell o Girona, amb el Banc del Temps del Pont del Dimoni. Només al de Sant Cugat, per exemple, hi ha 590 usuaris i des que va començar, fa 16 anys, s’hi han intercanviat més de 6.800 hores. Aquest mapa mostra totes les opcions.

Usuàries del Banc del Temps de Calafell durant l'activitat "Cuines del Món"

Usuàries del Banc del Temps de Calafell durant l’activitat “Cuines del Món”

L’usuari que vulgui participar en aquestes iniciatives té diverses maneres de fer-ho. La més senzilla és anar físicament a la seu del banc en l’horari d’atenció presencial, i inscriure-s’hi. També allà podrà tenir accés al taulell d’anuncis de les activitats que ofereixen els altres usuaris. “És molt important la figura de les secretaries físiques, perquè són les persones que informen, fan l’entrevista, i organitzen activitats de dinamització, que són les que propicien que hi hagi més intercanvis i complicitats”, destaca Altés. L’altra manera és mitjançant un portal al qual es pot accedir pel web o amb una aplicació al mòbil. Aquest portal, anomenat TimeOverflow, existeix gràcies a la col·laboració de Barcelona Activa i presenta un llistat de bancs del temps amb les seves dades principals i el nombre d’usuaris que tenen, i un buscador d’ofertes i activitats. És necessari registrar-se per poder començar a participar-hi.

El que es pot trobar en un Banc del Temps

El perfil de l’usuari és molt variat, tot i que predominen les dones. “Sobretot venen dones d’entre 40 i 60 anys, tot i que també hi ha joves i gent gran. Depèn molt de com s’ha conformat la comunitat”, explica Núria Gómez, fundadora del Banc del Temps de Calafell, actiu des de 2013 i que compta amb un centenar d’usuaris. Gómez reconeix que és complicat créixer o fer conèixer el projecte. “Hem d’estar a sobre perquè la gent s’animi a fer intercanvis, i es promociona molt millor quan fem les trobades. Abans de la pandèmia era molt més fàcil, ara estem començant de nou”, diu. I afegeix: “És difícil per molta gent pensar en aquest intercanvi sense diners. Sembla que quan paguem per una cosa ja tenim la garantia que serà segur i efectiu. Però hem après que podem viure amb menys presència dels diners, i donant més pes a la confiança amb els teus veïns”.

Els serveis que pot aportar un Banc del Temps són molt diversos

Els serveis que pot aportar un Banc del Temps són molt diversos: des de fer la compra a una persona que no pot anar-hi, acompanyar una persona gran a passejar o ensenyar idiomes, fins a canviar una aixeta del lavabo. Àngels Corcoles, usuària del banc de Gràcia des de fa deu anys, fa tallers d’autoestima per a dones, i tallers sobre els efectes positius de la cosmètica natural en la prevenció del càncer de mama. “El taller d’autoestima té nou dones ara, i sempre hi ha demanda, la gent aprèn moltes coses, tot i que ara, des de la pandèmia, ho fem digitalment. Abans, era un moment de trobar-se i després anar a dinar o a sopar”, explica. Per cada taller que fa, genera dues hores que pot gastar en qualsevol altra cosa: “M’han canviat vàries aixetes, m’han cuidat el gos, m’han reprogramat l’ordinador, m’han penjat unes cortines i arreglat peces de roba”, detalla. Corcoles creu que, a més de la utilitat dels serveis, el més important és que genera una xarxa de suport: “La gent deixa d’estar aïllada i es relliguen les relacions humanes. Jo crec en aquesta economia social, i crec que en temps de crisi és molt important tenir aquestes xarxes”.